Search results for "Ironia"

Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual

2010

A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientación general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Mon…

Jukka Parkkisen Korppi-kirjojen subtekstit karnevalistisuuden ja draamallisen ironian ilmentäjinä

2001

Parodia, satiiri, groteski ja ironia kauhukirjallisuudessa - Edgar Allan Poe

2009

Tekstitaide : aseeminen kirjoitus Henri Michaux'n runokokoelmassa Mouvements (1951), Bernard Réquichot'n kirjeissä Ecritures illisibles (1961) ja Lu…

2014

Tarkastelen pro gradu -tutkielmassani aseemisen kirjoituksen traditiota, typologiaa ja tulkintakeinoja. Tavoitteenani on määritellä aseemisen kirjoituksen käsite ja kartoittaa sen ilmaisukeinoja Henri Michaux’n runokokoelmassa Mouvements (1951), Bernard Réquichot’n kirjeissä Ecritures illisibles (1961) ja Luigi Serafinin ensyklopediassa Codex Seraphinianus (1981). Kyseessä on pioneeritutkimus aseemisesta kirjoituksesta akateemisessa taiteentutkimuksessa. Aseeminen kirjoitus on tekstitaiteen muoto, joka ei kanna kielellisille ilmauksille tyypillisiä semanttisia merkityksiä. Aseemista kirjoitusta tehdään eri taiteenlajien piirissä, kuten visuaalisessa runoudessa, kalligrafiassa, kuvataiteessa…

Incomprensibilità e ironia. Filosofia e letteratura in Friedrcih Schlegel e Paul De Man

2019

Uno strano destino ha voluto che l’ultima frase scritta da Friedrich Schlegel la sera prima della morte, l’11 gennaio 1829, fosse una sorta di epitome di tutta la sua esistenza e di tutta la sua filosofia: «Das ganz vollendete und vollkommne Verstehen selbst aber [...]»1 che si potrebbe tradurre: «La compiuta e perfetta comprensione in quanto tale tuttavia [...]». Poco importa se l’emblema che chiude l’opera ci ricorda che questa “perfetta e compiuta” conoscenza è affidata, per l’ormai cattolico Schlegel, a Dio, cui l’anima si rivolge dopo aver spezzato le catene della mondanità. Per tutta la vita Schlegel aveva comunque creduto che il concetto di una “perfetta e compiuta” conoscenza fosse …

«I molteplici casi della sorte». Disastri della guerra e della natura in Tucidide

2018

Il capitolo 23 del primo libro di Tucidide conclude il proemio e ricapitola gli elementi chiave della visione storiografica dello storico ateniese. Sopo aver connesso il primato della guerra alla sua durata e ad un impressionante elenco di sofferenze (pathemata) Tucidide aggiunge un secondo elenco di disastri naturali (terremoti, eclissi, la peste). Questo contributo si propone di indagare il rapporto tra le due serie di disastri nel quadro della più ampia visione tucididea sulla guerra e sulla condotta umana. Accostando ai pathemata l’elenco dei disastri naturali, lungi dal volere individuare nella straordinaria sovversione dell’ambiente naturale un effetto delle decisioni umane o un annun…

L’EBREO CAMALEONTE DI PATRICK MODIANO: STRATEGIE DI DECOSTRUZIONE DELLA LETTERATURA IDEOLOGICAMENTE ORIENTATA

2020

"Place de l’étoile"- romanzo d’esordio del giovanissimo Patrick Modiano - complesso nella sua forma poiché caratterizzato da un vertiginoso trasformismo stilistico, mette in scena attraverso accumulazione paradossale, l’ironia sacralizzante e una sensibilità desacralizzante autori, intellettuali e personaggi, ebrei, nazisti, collaborazionisti nel tentativo di destrutturare i modelli stereotipati del collaborazionista, del resistente e dell’ebreo e di rovesciare proprio quell’interpretazione sociologica che di quest’ultimo Sartre ci da nelle sue "Riflessioni sulla questione ebraica". Tuttavia Place de l’étoile dietro la denuncia del collaborazionismo francese manifesta anche la fermentazione…

La ironia en l'obra narrativa de Francesc Trabal

2017

Aquesta tesi doctoral té com a principal objectiu estudiar amb profunditat el funcionament de la ironia en l’obra narrativa de Francesc Trabal. Així doncs, amb la intenció d’enfocar l’anàlisi de l’obra de Trabal sense ambigüitats ni contradiccions, aquest estudi planteja la ironia com una modalitat discursiva d’àmbit textual i supratextual que, a més, es pot manifestar a través d’una abundant varietat de recursos i tècniques. Seguint les propostes prèvies més assentades, hem distingit entre ironies textuals (dins les quals hem considerat les ironies verbals, les ironies de situació i les ironies del narrador), ironies metaficcionals, ironies hipertextuals (paròdia i pastitx), ironies parate…

Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra

2016

Resum: Aquest article analitza la poesia que Josep Maria de Sagarra va escriure durant els anys vint i trenta —exclosos El comte Arnau, Poema de Nadal i la poesia satírica— per descobrir-hi les raons de fons que hi propicien el joc irònic. S’observa una neta diferència en la poesia escrita en cada una de les dècades, en relació amb un canvi en les circumstàncies personals i la sensibilitat manifestada envers noves estètiques. Si en la poesia dels anys vint la ironia, esgrimida com a defensa, havia de conviure amb la voluntat de depuració poètica, l’impacte del surrealisme i el contrast provocat per la coneixença de noves terres sentides com a estranyes aporten noves raons per al distanciame…

Carles Soldevila ironista: «Valentina»

2016

Resum: El present article té com a objectiu estudiar la importància de la ironia en Carles Soldevila mitjançant l’anàlisi de la novel·la Valentina, publicada l’any 1933. En primer lloc, hom descriu el concepte d’ironia que tenia l’autor i, després, hom passa a comprovar la utilització del recurs en la novel·la esmentada, mitjançant els apartats segu?ents: la ironia del narrador, la ironia de situació, la ironia verbal, la ironia gestual i la ironia hipertextual o paròdia. La ironia del narrador i la ironia verbal hi apareixen com les més decisives: la primera ens permet veure el joc de distanciament irònic del narrador envers els personatges; la segona mostra la gran bateria de recursos ret…