Search results for "Literary Theory"
showing 10 items of 1771 documents
La novel·la històrica en mans de Josep Lozano: Crim de Germania i El Mut de la Campana
2019
Resum: Parlar de la novel·la històrica en la producció de Josep Lozano s’associa indubtablement a la prestigiosa obra Crim de Germania que l’autor riberenc mostrava al públic l’any 1980. Més de vint anys després reprenia aquest format per a crear El Mut de la Campana (2003) i, de nou, demostrava la seua mestria dins d’aquest gènere. L’objectiu i la configuració interna en ambdues és diferent però el que va empentar l’autor en la dècada dels 80 a usar aquesta vessant creativa tan de moda aleshores persisteix: tornar a un temps passat i contar-lo en una època actual a través del filtre de la ficció i així mostrar quina societat ha sigut i és la societat valenciana. Una societat, aquesta, que …
Ressenya a Francisco Pons Fuster, Beatas. Mujeres espirituales valencianas en la Edad Moderna, València, 2019
2019
Ressenya a Francisco Pons Fuster, Beatas. Mujeres espirituales valencianas en la Edad Moderna, València, Universitat de València, 2019, 280 pp. ISBN: 978-84-9134-428-5Review to Francisco Pons Fuster, Beatas. Mujeres espirituales valencianas en la Edad Moderna, València, Universitat de València, 2019, 280 pp. ISBN: 978-84-9134-428-5
Ressenya a Toldrà, Albert. Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), València, Publicacions de …
2017
Ressenya a Toldrà, Albert. Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), València, Publicacions de la Universitat de València, 2017. 224 pp. ISBN: 978-84-9134-052-2; i Roselló Soberón, Estela. Enfermar y curar. Historias cotidianas de cuerpos e identidades femeninas en la Nueva España, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017. 214 pp. ISBN: 978-84-9134-057-7 Review to Toldrà, Albert. Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), València, Publicacions de la Universitat de València, 2017. 224 pp. ISBN: 978-84-9134-052-2; & Roselló Soberón, Estela. Enfermar y curar. Histor…
Ressenya a Massip, Francesc (ed.). Repensar el sombrío medievo, Kassel, Edition Reichenberger, 2014.
2017
Ressenya a Massip, Francesc (ed.). Repensar el sombrío medievo, Kassel, Edition Reichenberger, 2014. 245 pp. ISBN: 978-3-944244-31-0 Review to Massip, Francesc (ed.). Repensar el sombrío medievo, Kassel, Edition Reichenberger, 2014. 245 pp. ISBN: 978-3-944244-31-0
Ressenya a Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, València, 2013
2019
Ressenya a Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, Institució Alfons el Magnànim, València, 2013 
 Review to Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el Tirant lo Blanc, Institució Alfons el Magnànim, València, 2013
Des de la concepció medieval fins a la narració actual: El reliquiari a través de l’obra de Joan Millet.
2019
Resum: La present reflexió s’ocupa del tema del reliquiari, originàriament destinat a la veneració d’elements sagrats, i aprofundeix en la seua constant evolució fins a l’era contemporània, a través de la producció de Joan Millet Bonet. Així doncs, es tracta de fer una comparació inter-temporal amb la intenció d’extraure els possibles vincles que puguen oferir-nos les diferents claus discursives necessàries perquè aquest objecte continue mantenint la seua naturalesa inherent. De tal manera, i inevitablement, fem al·lusió a les tangencials qüestions espirituals que acompanyen l’objecte sacre, tant en l’antiguitat com en l’actualitat. Tot això, necessàriament, configura els entorns en els qua…
Les ciutats del cavaller Martorell. La representació de l’urbs en el Tirant lo Blanc
2018
Resum: El Tirant lo Blanc és fruit d’experiències personals de Joanot Martorell. L’escriptor projecta en la novel·la una fina mirada al seu temps i, per a traslladar-ho amb vivesa, empra tota la realitat com a instrument de treball, atorgant al corpus de l’obra un vitalisme renovador. El paisatge urbà és l’escenari que forneix la ficció, que complementa la vitalitat psicològica dels protagonistes i enriqueix el seguit dels fets i històries narrades. Esdevé un recurs estètic que permet a l’escriptor enllestir la trama i guiar la imaginació del lector per l’univers en què es desenvolupa la gesta. El present article analitza la descripció literària de la ciutat per l’escriptor, les seues cons…
Unha cantiga lésbica amatoria no trobadorismo galego-portugués
2020
Resumo: A cantiga “Dizia la ben-talhada”, atribuída ao trobador galego-portugués Pedr’Eanes Solaz, presentouse na maioría das edicións dos séculos XIX e XX (e nalgunhas do XXI) a través da modificación de pronomes femininos en masculinos, para denotar unha relación heterosexual que non figura no texto. Neste artigo desenvólvense as diferentes hipóteses interpretativas sobre a composición, en diálogo con outros textos literarios medievais semellantes (romances, mediolatinos e andalusís). Conclúese que a hipótese máis probábel á luz dos datos de que se dispón é que se trata dunha composición amatoria entre dúas mulleres e que como tal debe ser restituída a súa edición.
 
 Palabras c…
Els orígens de l’Estudi General de Girona: uns començaments que es faran esperar
2020
Resum: Els orígens i la trajectòria mateixa de l’Estudi General de Girona (1446-1717) són força mal coneguts encara, sobretot per unes mancances documentals que semblen de mal solucionar a curt i potser a llarg termini. En aquestes pàgines s’ofereix, doncs, una síntesi de l’evolució del vell Estudi gironí, tot remarcant el seus inicis més aviat tardans, a la segona meitat del segle xvi, és a dir, un segle després de l’obtenció del pertinent privilegi reial. Aquesta lenta arrencada de la universitat gironina es pot explicar per les vicissituds polítiques, econòmiques i religioses tant del període com de la ciutat de Girona.
 
 Paraules clau: Universitat, Girona, Època moderna, Estu…
Els bandos de Valènsia o la paraula de sen Vicent Ferrer (1855) : el primer milacre de Vicent Boix
2020
Resum: Un dels primers autors de milacres amb nom i cognoms coneguts, va ser el cronista de València, Vicent Boix i Ricarte (1813-1880). Aquella activitat seua va ser esporàdica, però és molt possible que el seu inici es puga situar el 1855, data del quart centenar de la canonització del sant. En aquella celebració, a més, Boix va ser l’encarregat d’elaborar el llibre commemoratiu i, d’aquell any és la publicació de la seua obreta Els bandos de Valènsia o la paraula de sen Vicent Ferrer, que analitzem en aquest article.Paraules clau: Vicent Boix, milacres, treatre valencià, segle XIXAbstract: One of the first authors of milacres with name and surname known, was the historian of Valencia, Vi…