0000000000175272
AUTHOR
Vicent Baydal Sala
Ressenya a Gregori Roig, Rosa M. (ed.), La Vall d?Uixó en el temps de la lloctinència de l?infant Martí (1372-1396), València, 2019
Ressenya a Gregori Roig, Rosa M. (ed.), La Vall d’Uixó en el temps de la lloctinència de l’infant Martí (1372-1396), València, Universitat de València, 2019, 368 pp., ISBN: 978-84-9134-420-9.
 
 Review to Gregori Roig, Rosa M. (ed.), La Vall d’Uixó en el temps de la lloctinència de l’infant Martí (1372-1396), València, Universitat de València, 2019, 368 pp., ISBN: 978-84-9134-420-9
Ressenya a Katherine Walker-Meikle, Medieval cats, Londres, The British Library, 2011; i Katherine Walker-Meikle, Medieval pets, Woodbridge, Boydell and Brewer, 2012
Ressenya a Katherine Walker-Meikle, Medieval cats, Londres, The British Library, 2011, 89 pp. ISBN 978-0-7123-5818-7; i Katherine Walker-Meikle, Medieval pets, Woodbridge, Boydell and Brewer, 2012,
Ressenya a Frederic Aparisi i Daniel Muñoz (eds.), Els registres notarials de Miquel Llagària. Sueca, 1541-1552, València, PUV, 2012; & Ricard Jordi Bañó i Armiñana (ed.), Un notal alcoià dels anys 1296-1303, Barcelona, Fundació Noguera, 2013
Ressenya a Frederic Aparisi Romero i Daniel Muñoz Navarro (eds.), Els registres notarials de Miquel Llagària. Sueca, 1541-1552, València, Publicacions de la Universitat de València (Fonts històriques valencianes, 53), 2012, 600 pp. ISBN: 978-84-370-8882-2; & Ricard Jordi Bañó i Armiñana (ed.), Un notal alcoià dels anys 1296-1303, Barcelona, Fundació Noguera, (Acta notariorum Cataloniae, 25), 2013, 568 pp. ISBN: 978-84-997-5415-4.
Ressenya a Antoni Mas i Forners, Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV. Palma,Lleonard Muntaner, 2005
Ressenya a Antoni Mas i Forners, Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV, Palma, Lleonard Muntaner, 2005, 184 pp. ISBN 978-84-96242-48-7
Corts i assemblees parlamentàries. Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal i Jaume II (1238-1326)
Gràcies a l’acord de col·laboració entre les Corts Valencianes i les universitats valencianes, és possible que puguem comptar ja amb el primer dels volums de la sèrie ‘Acta Curiarum Regni Valentiae’, que aplegarà les actes de les Corts forals valencianes, la tipologia documental clau per conèixer el sistema polític i les relacions entre els actors d’un període fonamental en la història del nostre poble. La publicació d’aquesta sèrie, inclosa en la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, fa realitat el que ha estat una aspiració de successives generacions d’historiadors i de la mateixa institució parlamentària: posar a l’abast dels estudiosos i de la ciutadania en general un dels llegats m…
Una nova proposta d?identificació de l?«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntaner : les Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València

 Resum: Tradicionalment s’ha identificat l’«alqueria mia per nom Xilvella» on comença la crònica de Ramon Muntaner amb l’actual municipi de Xirivella, al sud de la ciutat de València, tot i que alhora sempre s’han mantingut dubtes, atesa la manca de proves documentals que ho confirmaren i l’existència d’algunes que ho desmentien. En el present article proposem una altra localització per a l’alqueria de Ramon Muntaner: l’explotació rural que apareix al Llibre del Repartiment de Jaume I com a Xilvella al-Xarquia, en l’actual pedania de les Cases de Bàrcena, al nord de la mateixa ciutat de València. Diversos indicis documentals i paisatgístics així ho assenyalen.
 
 Paraules …
Les relacions epistolars de les ciutats de Barcelona, València i Palma entre els segles XVI i XVII (c. 1510 – c. 1630)
Resum: L’article analitza les epístoles enviades pels Consells municipals de Barcelona, Valènciai Palma entre els segles XVI i XVII, a través de l’estudi detallat de tres talls cronològics triennalsentre 1510 i 1629. En concret, s’hi atén comparativament a quatre factors: les raons que motivaren la tramesa de cartes per part dels governs urbans, el tipus de destinataris a les quals s’adreçaren, la xarxa de connexions territorials que el seu enviament ocasionà i les formes epistolars emprades pels escrivans en la seua confecció. Així, s’hi pot observar que, compartint una mateixa cultura epistolar, l’activitat de cada Consell fou ben diversa en funció del seu propi poder polític i la seua re…