The evolution of Catalan inchoative verbs from the 13th century to the 16th century
En aquest treball, analitzem la subclasse de verbs incoatius del català, pertanyent a la tercera conjugació, aplicant el concepte d’exaptació (Lass 1990), que serveix per a explicar canvis que consisteixen en la reutilització de material morfològic no funcional: en els verbs incoatius, el procés d’exaptació consisteix en el reciclatge d’un afix lèxic com a increment del radical quan perd el valor semàntic inicial de ‘canvi d’estat’ i queda relegat a certs verbs de la tercera conjugació. Aquesta reutilització funcional comporta l’aparició d’una subclasse de verbs dins de la tercera conjugació que, a causa de la seua estabilitat, ha esdevingut el model flexiu majoritari d’aquesta conjugació. …
La expansión del afijo velar /G/ en catalán entre los siglos XIII y XV
espanolEn este trabajo, analizamos la expansion del afijo velar /ɡ/ en catalan, que pasa a ser la marca de una subclase de verbos de la segunda conjugacion. La velar procedia inicialmente o bien de la consonante final del tema de presente: dico > dic ‘digo’, o bien de la consonantizacion de la marca aspectual de los verbos con perfecto fuerte en -ui-: dēbuit > dec >> degue ‘debio’. La propagacion del afijo se produce desde las formas del tema de presente hasta las formas del tema de perfecto y viceversa. Para justificar esta extension, nos basamos en el concepto de exaptacion (Lass 1990), que se define como la reutilizacion de material morfologico no funcional, que pasa a desarrollar una nu…