Ressenya a E. Artigas & R. Homas, L'escena antiga, Barcelona 2016, ISBN 978-84-16498-00-0.

L'escena antiga neix de la col·laboració de la llatinista Esther Artigas i l'hel·lenista Roser Homar, i ens presenta, amb una traducció que sovint apareix per primera vegada en català, un seguit de textos sobre la representació del teatre antic, grec i romà, i amb una especial atenció, tot sigui dit, a algun dels seus gèneres menors.

Calimaco "A.P." VII 453 y 523: un apunte sobre el epigrama sepulcral

Calímaco, A.P. VII 453 y 523: un apunte sobre el epigrama sepulcral

Las Tetralogías de Antifonte: un estudio lingüístico sobre la primera prosa ática

El análisis lingüístico de las 'tetralogías' de antifonte recoge en ellas un alto numero de innovaciones de todo tipo. El presente estudio señala a un tiempo la base ática de la lengua utilizada y su intima relación con otros sistemas, literarios o no, y en particular los jonios. Así es como ha de entenderse la naturaleza de estos discursos desde el punto de vista del historiador de la lengua.

Modal Substitution in Koine Greek: the Gospels of Mark and Luke

This paper continues our former research on the Greek Koine from a diachronic perspective. Our main goal deals with the use of the subjunctive and optative moods both in main and in subordinate clauses. The direct corpus of our analysis consists of the Gospels of Luke and Mark, as they represent a more literary (Luke) and a rather non-literary Greek Koine (Mark). Other contemporary texts, including non-literary evidences, are also used as a reference in order to establish the extent of some tendencies. The results obtained contribute to the understanding of the decline of the subjunctive and optative moods.

El Compendium Graecarum Institutionum de Ledesma i la gramàtica de Làscaris.

Dramatisme i paròdia d’un motiu i real i literari: amors que maten

Ressenya de: S. Nikolaidou-Arabatzi, Ευριπίδης. Βάκχαι, Thessaloniki, 2006

Ressenya de: S. Nikolaidou-Arabatzi, Ευριπίδης. Βάκχαι, Thessaloniki, 2006

Sònia Gros Lladós, «Aquella dolçor amarga». La tradició amatòria clàssica en el “Curial e Güelfa”, València, Publicacions de la Universitat de València, 2015

J.A. López Férez (ed.), Galeno. Lengua, composición literaria, léxico, estilo, Madrid, Ediciones Clásicas, 2015.

Tras el inevitable retraso que sufren las publicaciones de humanidades, habitualmente confiadas al esfuerzo de muy pocas personas, a menudo una sola, siempre más allá de sus estrictas obligaciones profesionales y al albur de la obtención de ayudas oficiales, ven por fin la luz las actas de las VII Jornadas Internacionales de Filología Griega de la UNED, Estudios actuales sobre textos griegos: Galeno. Lengua, composición literaria y estilo, que tuvieron lugar en octubre de 1999. El editor, Juan Antonio López Férez, ha mantenido las cinco áreas científicas en que se desarrolló el encuentro, y de ellas trataremos en el orden en que aparecen publicadas las contribuciones.

Observacions sobre la tradició literària i religiosa de la figura de Sant Jordi

La nostra contribució mirarà d'establir, d'una banda, les innovacions de tot tipus experimentades dins l'evolució del personatge de Sant Jordi com a figura literària; d'una altra, els paral.lelismes entre les tradicions literàries catalana i hel.lena, comparació que es veu reforçada pel fet que totes dues són d'arrel popular. La cerca arrencarà dels mitemes indoeuropeus cristal.litzats al voltant del que la tradició actual anomena Sant Jordi, continuarà amb la formalització del culte al sant a l'època cristiana, i acabarà amb l'estudi dels textos que han arribat fins a nosaltres fonamentalment per via oral. L'estudi conjuminarà les perspectives de la mitologia, la religió i l'hagiografia am…

Ressenya a J.F. Domínguez Domínguez (ed.), Benito Arias Montano. Correspondencia. Tomo I (1560-1570), Madrid, Ediciones Clásicas, 2017, 765 pp., ISBN 978-84-7882-829-6.

L'obra que ressenyem suposa una primera contribució per a l'edició de la producció epistolar de l'humanista Benito Arias Montano, un dels principals representants de la intel·lectualitat espanyola de mitjan segle XVI. Aquest volum, que cobreix el decenni 1560-1570, fixa un llindar no gens freqüent dins les edicions filològiques dels últims anys per la cura editorial: tapes dures, excel ·lent paper, tipografia nítida i generosa, extrem zel pel que fa a la revisió dels textos, il·lustracions abundoses, en suma, un gran projecte editorial que situa Ediciones Clásicas a un lloc de privilegi dins el gremi espanyol.

IT'S JUST A JUMP TO THE LEFT, or IS IT ALSO A STEP TO THE RIGHT? Syntactic discontinuity and prosodic continuity. Foregrounding mechanisms in Ancient Greek and Classical Latin: evidence from Sophocles' Ajax and Vergil's Aeneid', A Coruña 2015, ISBN 978-84-16414-03-1.

Autor de la tesi doctoral Estudio pragmático del vocativo en griego antiguo, Santiago de Compostela 2013, dirigida per M. Díaz de Cerio, Pablo García-Pombo ens presenta una investigació sobre l'ordre de paraules en grec i en llatí, basada en una anàlisi sobre textos d'Homer, Sòfocles i Virgili.

La gènesi i les fonts de la Història de Jacob Xalabín

Un cas ben singular dins la literatura catalana medieval és el de la Història de Jacob Xalabín, una novel.la breu que la crítica no ha sigut capaç d'analitzar amb èxit, tant per la temàtica de l'obra com per la llengua i l'estil.

Sobre els hel.lenismes a l'obra d'Arnau de Vilanova

Ressenya de M.T. Gallego Pérez, Vida y muerte en el Corpus Hippocraticum, Madrid, ISBN 84-7882-798-6.

La obra que reseñamos constituye la publicación de una tesis doctoral defendida por su autora en la Universidad Complutense el 26 de Marzo de 2001, bajo la dirección del Profesor Luis Gil. Por su meticulosa y lenta elaboración, por la extensión del corpus sometido a análisis y por el vasto comentario de cada pasaje calculamos que en número próximo a los mil novecientos , provisto siempre de una tradición literal, creemos que la autora nos presenta algo que no existe en nuestro sistema universitario, y que se conoce como Habilitationsschrift en la universidad alemana y como thèse d'état en la francesa. Nos hallamos, pues, ante una tesis de un alto nivel de exigencia, que en su día el tribuna…

E. Esposito, Tra filologia e grammatica. Ricerche di papirologia e lessicografia greca, EIKASMOS. Quaderni Bolognesi di Filologia Classica. Studi XXX, Bolonya, Pàtron, 2017

L'obra que ressenyem, editada per un dels segells de més tradició dins la rica filologia clàssica italiana, ens ofereix una edició d'Estratis, autor de gran interès per la seua posició a cavall del que es consideren les etapes de la comèdia antiga i la comèdia mitjana.

Hel.lenismes al català medieval: bilingüisme o llengua franca?

Les relacions entre dues llengües mediterrànies com ho són el grec i el català, no han estat objecte de cap mena d'anàlisi exhaustiva, i tan sols hi podem referir els treballs d'un sol estudiós. És clar, si aquest autor es diu Joan Coromines, el millor filòleg català d'aquest segle, calia esperar el millor.

Sobre una inscripció hel·leno-hebrea

Anatole Mori, The Politics of Apollonius Rhodius' Argonautica. Cambridge: Cambridge University Press, 2008

Ce livre, parfaitement édité par Cambridge University Press, a ses racines dans la thèse doctorale soutenue par l'auteur à l'Université de Chicago sous la direction d'un des plus prestigieux spécialistes en poésie hellénistique, Richard Hunter.

Notes sobre la sintaxi dels discursos a les Històries de Tucídides

Dins la nostra recerca sobre les llengües literàries de la Grècia antiga, els orígens de la prosa atenesa han ocupat un lloc central des dels bells inicis. Antifont, Andòcides, el Pseudo-Xenofont i Tucídides han merescut la nostra atenció a diversos treballs, bé des d'una perspectiva més netament lingüística, bé des d'una altra de més filològica i literària. La conformació d'una dicció retòrica a l'Hèl.lade del segle Vè ha estat un altre dels temes sovintejats a la nostra investigació 3. Però una qüestió que ocupa també la nostra atenció es refereix a la relació entre una determinada lexi i cadascun dels subgèneres retòrics.

Osservazioni sociolinguistiche sulla commedia di Aristofane

In a sociolinguistic perspective, this paper deals with the Aristophanic use of the technical languages, given that according to some recent research there is no room for them in this author. Our approach to the matter focuses on two technical languages, viz. medical and rhetorical. Methodologically, in our opinion the main attention must be paid to the philological analysis of the textual evidence, always by means of the contrast of the attested linguistic data related to different sociolects. We also suggest that this analysis must not be limited to the lexical level, as if technical languages were only determined by a special word selection. In both technical languages, medical and rheto…

Sobre las recurrencias, especialmente fónicas, de la poesía indoeuropea

La presente nota subraya la existencia en diversas literaturas indoeuropeas de recurrencias fonológicas, morfológicas, sintácticas y léxicas que remiten a una herencia común. Caso especial es el de la literatura griega, en la que dichas recurrencias han sido tildadas de escasas en presencia y relevancia, si bien el testimonio de los textos desmiente dicha reserva.

La licantropía y el efialtes en la literatura médica griega: los testimonios de Areteo, Galeno, Posidonio y Aecio de Amida, Oribasio y Actuario (más dos textos de Agatángelo y Miguel Pselo)

Textos médicos de las épocas imperial y bizantina nos proporcionan alguna información sobre las patologías de la licantropía y el llamado efialtes, que son tratadas correlativamente y que presentan algunas características comunes a ambas, si bien es la primera la que recibe mayor atención. El presente trabajo comprende brevemente los pasajes de mayor interés, acompañados de su traducción y de un somero comentario que atiende a la problemática filológica, histórica y médica. Se concluye el acierto de la medicina griega al relacionar ambas afecciones con la estabilidad psiquiátrica del paciente, exactamente como lo hace la medicina moderna, sin por ello dejar de lado el establecimiento de una…

Changes in the syntax of the discourse markers in New Testament Greek

This study is related to our research on the Hellenistic Greek, so that our basic methodology has to do rather with a diachronical approach. In so doing, however, our contribution to the study of discourse markers follows the main lines of contemporary syntax. The analyzed works are Acts of the Apostles, The Shepherd of Hermas, Acts of Paul and Thecla, The life and miracles of Thecla, Acts of Xantippa, Polyxena and Rebecca, and the letters of the apostles Peter and James. These texts are dated between the Ith and VIth centuries A.D., and every particular chronology will be later on dealt with. We will take as a reference Galen, an author of the 1st cent. A.D., and the pseudo-Lucianic Timari…

Reflexions sobre les classes de paraules en grec antic

Reflexions a propòsit de les classes de paraules en grec antic. El present treball replanteja la tipologia i les interrelacions de les classes de paraules en grec antic, tot conjugant sempre les perspectives diacrònica i sincrònica, la primera de les quals esdevé substancial per a l'anàlisi endegada. Uns exemples mostren la permeabilitat entre les classes.

Observacions sobre la riquesa estilística de les Històries d'Heròdot

La critica moderna no ha estat pas gaire amatent a l'hora de valorar positivament les excellencies historiografiques d'Herodot, el pare del genere, segons que l'anomena Cicero. Tanmateix, tampoc la valua literaria de les Histories no ha estat gens reconeguda. La causa principal d'aquest torrent d'opinio rau en el fet que no ha estat facil de trobar-hi uns principas compositius. Pocs autors han posat en relleu l'existencia' d'una certa planificacio de l'obra: el desinteres de i'autor no li hauria permes d'arrodonir 1'elaboraci6 del text, desatesa d'enca del progressiu increment de les hostilitats entre Esparta i Atenes;' o be la mort el sorprengue abans d'acomplir els proposits initials.

Les informacions de Muntaner sobre pobles i ètnies a la secció grega de la Crònica.

A la Crònica de Ramon Muntaner hi ha una diversitat de gèneres literaris, entre els quals el de la crònica de viatges destaca per la seua novetat a l'època. L'article tracta dels continguts etnogràfics inclosos a la secció grega de l'obra. Una primera tasca consisteix a situar l'obra dins del seu context literari, amb una breu síntesi de les característiques de les obres historiogràfiques centrades en aspectes etno- i antropològics. Tot seguit, passem a exposar els punts de contacte de l'autor amb aquesta perspectiva, que era aliena als objectius dels cronistes precedents. Finalment, procedim a destriar el perfil etnogràfic d'aquells passatges que l'exemplifiquen, a partir d'un corpus concr…

Notes sobre els oradors menors del segle IV a.C. : entre el món clàssic i l'hel.lenisme

Els anomenats oradors menors mereixen atenció no només perquè aporten una explicació de l'evolució tant del gènere mateix de la retòrica com de la història cultural i social de Grècia; també perquè representen una creació caracteritzada per uns trets particulars, la minsa transmissió de la qual no en fa uns autors dignes d'una menor consideració que Lísias, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines. Per a aquest propòsit mirarem d'evitar les perspectives biologista, ideològica i en particular l'aticista, aquesta darrera pròpia de bona part dels crítics grecs d'època imperial. The so-called minor orators deserve attention not merely because they give an explanation to the evolution of the genre of rh…

La presencia de la literatura griega en el 'Libro de Apolonio'

Como es sabido, y a pesar de su datación temprana, la versión castellana de la novela de Apolonio es fèrtil en temas tomados en préstamo a la tradición clásica, y así lo ha reconocido la investigación más reciente. Como fuente principal se ha señalado la Odisea, y en segundo término la novela. La presente contribución replantea el asunto y se centra en los géneros y textos de mayor importancia en este proceso de recepción.

Antifonte V 51, Ps.-And IV 7, Ps-X. Ath. I 5

La siguiente nota discute tres cuestiones de crítica textual relativas a sendos pasajes de los primeros prosistas áticos, Antifonte, Andócides y el Pseudo-Jenofonte. Consideraremos cumplido nuestro objetivo si los textos que traemos a colación llegan a suscitar el interés de quienes nos preceden en magisterio y experIenCIa. This paper is related to the mast aneient Attic prose writers, Le., Antiphon, Andocides, and the so-caBed üld Oligarch. The author intends to propase three new conjectures which are always supported by the present manuscript tradition of each texto Syntactic and rhetorical questions have also been taken ¡nto account.

Variantes y estándar dialectal en el Ática clásica II. La lengua de la comedia aristofánica, el ático antiguo y el ático nuevo

El trabajo tiene como objetivo la determinación del estándar ático en la época clásica, y examina para ello la lengua de la comedia aristofánica y dos lenguas literarias, el ático antiguo y el ático nuevo. Un objetivo derivado del primero es el de determinar cuál de estas lenguas tiene una relación más directa con la koiné. The paper aims to define the Attic standard in the Classical Age, and for so doing we offer a reassessment of the language of the Aristophanic comedy and two literary languages, the Ancient Attic and the New Attic.A secondary objective deals with the determination of which one of these varieties is more directly related to the Greek Koine.

J.A. López Férez (ed.), La comedia griega en sus textos. Forma (lengua, léxico, estilo, métrica, crítica textual, pragmática) y contenido (crítica política y literaria, utopía, sátira, intertextualidad, evolución del género cómico)', Madrid, Ediciones Clásicas, 2014.

La incesante actividad investigadora del Profesor Juan Antonio López Férez se ha traducido en este caso en una monografía sobre uno de sus autores preferidos, el tragediógrafo Eurípides, del que se ha ocupado regularmente desde 1977.

Ressenya de J.A. López Férez, Teorías de Galeno sobre el semen femenino, México, UNAM, 2015.

El estudio que nos ocupa se abre con una dedicatoria al patricio venezolano Blas Bruni Celli, señalado en muchos aspectos, y entre ellos el de la promoción de la medicina griega. Al autor del trabajo se deben numerosas contribuciones al conocimiento del drama griego y en especial de Eurípides, al de la medicina hipocrática y galénica, al de la mitología y al de la recepción de la literatura griega en la española, entre otros campos donde nuestro helenista es competente.

Arcaismes, innovacions i tòpics sintàctics a la primera oratòria àtica

A les pàgines que segueixen tractarem de l'aportació de la sintaxi a la configuració de la llengua de l'oratòria i de la prosa àtica en general. És cert que l'atenció de molts estudiosos es centra en l'ús d'estructures i fórmules retòriques i en la configuració d'un repertori lèxic i fraseològic propi del gènere, i, més en concret, de cadascuna de les espècies que el conformen -política, judicial, epidíctica-. Però això no pot condicionar la metodologia d'anàlisi de cap llengua, literària o no. Ja en ocasions anteriors hem acudit a la sintaxi per tal de caracteritzar la llengua d'un autor o la d'un gènere.

Une autre fable pour l'Espill: l'avare qui cache son or

Le poème narratif intitulé L¿Espill nous offre un bref passage que les éditeurs ont toujours interprété comme un emprunt au Nouveau Testament. L¿origine, pourtant, est bien plus ancienne, puisque le motif dérive d¿une fable de la sophistique grecque, composée par Antiphon et transmise plus tard par Stobée. La fable, bien connue des spécialistes, forme part aussi du recueil ésopique. Notre contribution présente brièvement les traits principaux de la réception de la fable au sein de deux genres, la comédie, autant grecque que latine, et la littérature néotestamentaire. Ces deux genres montrent une évolution différente des éléments caractéristiques de la fable, de façon à nous mener à la concl…

Sobre catalanismes al turc baixmedieval

La qüestió dels manlleus turcs al català no ha rebut fins ara una atenció detinguda per part dels romanistes. Sí que hi ha hagut, en canvi, un cert interès per la presència de turquismes al castellà dels sefardites (Armistead / Silverman, 1979; Díaz-Mas, 2005; Papo, 1995; Romeu, 1989 i 2004; Varol-Bornes, 1996), per bé que tampoc no coneixem cap estudi omnicomprensiu en aquest camp.

P. de Butti Lima, Platao: Uma Poetica para a Filosofía, Sao Paulo 2004

Ressenya al llibre de P. de Butti Lima, Platao: Uma Poetica para a Filosofía, Sao Paulo 2004.

Curs de sintaxi grega

El manual 'Curs de sintaxi grega' ofereix un panorama complet de la sintaxi de la llengua grega antiga a un nivell avançat, i està pensada en especial per als alumnes del grau de Filologia Clàssica. The handbook entitled 'Course of Greek Syntax' presents a complete survey on the syntax of Ancient Greek at an advanced level, and it is especially thought for students of Classical Philology. El llibre forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.

The Greek literary language of the Hebrew historian Josephus

Language contact has been for many centuries the aim of scholars belonging to such different fields as historians, philosophers, linguists, psychologists and politicians are. One of the very first questions they posed was which language was chosen for writing and praying the Holy Gospels. Moreover, this matter led to another question, i.e. which language Jesus spoke. Ancient Palestine is known indeed as a cultural melting-pot since the second millennium BC at least. This paper would provide a philological analysis suggested by the Greek literary language of the Hebrew historian Flavius Josephus. So would this ancient question be understood from a different perspective.

L. Fiorentini, Strattide. Testimonianze e frammenti, Bolonya, Pàtron 2017, EIKASMOS. Quaderni Bolognesi di Filologia Classica. Studi XXIX

L'obra que ressenyem, editada per un dels segells de més tradició dins la rica filologia clàssica italiana, ens ofereix una edició d'Estratis, autor de gran interès per la seua posició a cavall del que es consideren les etapes de la comèdia antiga i la comèdia mitjana.

Anotaciones críticas al comentario de [Galeno] al tratado hipocrático Sobre los humores

La transmisión del Comentario al tratado hipocrático Sobre los humores dista mucho de ser satisfactoria en la edición de Kühn, y sólo muy recientemente Ivan Garofalo ha renovado de manera substancial el estado de la cuestión. La presente nota aborda el tema desde otra perspectiva, basada en un análisis textual que ha tomado como base un corpus suficiente, aproximadamente los doce primeros capítulos del libro primero de la obra, cerca de ciento cincuenta páginas en la edición de Kühn. Sabido es que buena parte de las obras de Galeno se perdieron ya en el año 172 al arder la biblioteca imperial, y la misma desgracia aconteció en el año 191, al producirse de nuevo un gran incendio que arrasó l…

La cosiddetta influenza dorica sui canti corali della tragedia attica

La cosiddetta influenza dorica sui canti corali della tragedia attica.

Mycénien da2-pu-ri-to, de-re-u-ko : une seule question de phonétique

Mycénien da2-pu-ri-to, de-re-u-ko : une seule question de phonétique.

Redondo Sánchez, Jordi 2019 C. Sánchez-Mañas, Los oráculos en Heródoto. Tipología, estructura y función narrativa, Zaragoza 2017, ISBN 978-84-16935-08-6

El libro que reseñamos es la tesis doctoral de la autora, leída en la Universidad de Zaragoza en 2016. El planteamiento inicial de la investigación se inscribe en el ámbito de la religión, ya que se centra en la especificidad del oráculo como mecanismo de interacción de lo humano y lo divino (pág. 23). Como patrón que facilita la evaluación de dicho mecanismo se ha tomado la confianza de la audiencia recipiendaria del oráculo (pág. 27). La autora ha organizado el corpus oracular de las Historias en once subtipos (pp. 29-34), a la vez que formula una serie de precisiones metodológicas que a partir de ahora han de constituir el bagaje teórico para tratar de los oráculos en la literatura grieg…

La lengua literaria de Hiponacte

El objetivo del presente trabajo es el de plantear las características de la lengua literaria de Hiponacte tanto desde la perspectiva de la historia de la lengua, incluida su dimensión social, como desde la de la historia de la literatura. Se examinan los elementos literarios tomados de la épica y de la lírica yámbica, la parodia de la literatura misma, incluida la de carácter más cercano al culto, los procedimientos no literarios y, en fin, los préstamos de otras lenguas. No se olvida para ello el análisis del estilo y la métrica, en la medida en que contribuyen a dar forma a un determinado patrón lingüístico y literario. La conclusión que se presenta desmiente el carácter exclusivamente l…

Sant Vicent i els corbs: la mitologia cèltica a la Història de Pere-Antoni Beuter

Is really Syntipas a translation? The case of The faithful dog

The fable entitled 'The faithful dog' has been transmitted by means of a manifold sample of versions, from which Pausanias' is the oldest, according with a sure chronology. It is commonly said that the Greek version afforded by the Book of Syntipas the philosopher is a mere XIIth cent. translation of the hypothetically reconstructed original Indian text. Our contribution suggests that the text of the Syntipas' version does not follow the grammatical patterns of literary translation. Just on the contrary, it shows a striking lexical coincidence with the text given by Pausanias. Therefore, we conclude that the Syntipas' version of 'The faithful dog' is an original text which has to be inserte…

La tria de Constantinoble al 'Tirant lo Blanc': ficció literària o manlleu a la realitat?'

No hi ha gens d'originalitat a concebre que l'acció d'una narració protagonitzada per un gran guerrer tingui com a escenari principal el de Constantinoble i l'imperi grec. És bona veritat que quan l'autor o autors del Tirant lo Blanc va(n) orientar les peripècies del seu heroi cap a aquests indrets, potser no pas de bell antuvi, ans després de descartar diverses alternatives, podia o podien remetre's a molts precedents dins el gènere.

New Linguistic Uses on the Comic Stage : Non-standard Devices

The comic festivals became a useful platform for transferring those linguistic innovations already common in daily speech to a literary frame. This was a regular behaviour among the comediographers, while the tragic poets did it in a much more restricted way. This paper will focus on the comic attestations of the linguistic change occurred in two different dialectal areas, Attica and Sicily. The comic testimonies show a greater closeness to the common people and reflect the linguistic change better than other literary genres. Many of the analyzed features reappear either in the non-literary Koine of our papyrological records or in the usually simply elaborated Biblical Greek.

R.C. Fonseca, Epopeia e paródia na literatura grega antiga, Lisboa 2018, ISBN 978-989-755-358-5.

La obra que reseñamos se abre con un prefacio del Profesor José Pedro Serra, director de esta tesis doctoral presentada en la Universidade de Lisboa en 2013por Rui Carlos Fonseca, cuyo trabajo Serra se encarga de glosar en palabras breves y claras. La monografía no desmiente al director de la investigación, ya que nos hallamos ante una contribución mayor sobre diversos problemas de la literatura griega, no ya sólo el de la parodia. El libro comprende dos partes, una primera en la que aborda las cuestiones teóricas sobre la parodia en el tratamiento de modernos y antiguos, los testimonios de la misma y el caso con-creto de la Batracomiomaquia, y una segunda en la que examina la interrelación…

La font bizantina d’un passatge del Tirant: l’episodi del filòsof calabrès al capítol cx

La nota present reexamina la qüestió de les fonts del capítol cx del Tirant per al qual s’ha proposat molt versentblantment, ateses les similituds pel que fa al contingut, l’origen en un conte folclòric (Beltrán Llavador 2006). L’autor suggereix una font concreta, el poema narratiu grec, de caire didàctic, titulat Ptocoleont, i basa la seua hipòtesi en l’anàlisi intertextual, tant de motius com de determinats manlleus lingüístics.