0000000000504656
AUTHOR
Mar Massanell I Messalles
Denominacions del crepuscle en llengua catalana
En aquest article d'orientació geolingüística i diacrònica, basat fonamentalment en dades de l'Atles lingüístic del domini català (ALDC) i del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), s'analitzen més de vuitanta denominacions catalanes del crepuscle. D'una banda, se'n proporciona una doble classificació per criteris morfosintàctics, primerament, i motivacionals, després. De l'altra, se n'estudia la distribució geogràfica actual per lexemes, que s'ofereix cartografiada, i quan és possible, es ressegueixen les traces històriques de les diverses denominacions.
Josep Vicent Garcia Sebastià, «Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. XVI-XX)», València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, col. «Biblioteca Sanchis Guarner», 90, 202 p.
Ressenya sobre el llibre de Josep Vicent Garcia Sebastià, Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. XVI-XX), València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, col. «Biblioteca Sanchis Guarner», 90, 202 p., ISBN: 978-84-9191-155-9.
L'ensenyament del català a la ràdio durant el tardofranquisme : 'cursos de catalán' (1969) de Ràdio Barcelona
En el context dels intents de recuperació de l'ensenyament del català que van succeir-se durant la dècada dels seixanta, el 1969 Ràdio Barcelona va posar en antena el programa Cursos de catalán, ideat i escrit pel poeta, gramàtic i editor Miquel Arimany, al qual posaven veu ell mateix i els locutors Isidre Sola, Enriqueta Teixidó i Xavier Ubach, dirigits per Armand Blanch. El programa, que es va estroncar a la trenta-tresena emissió, tenia com a objectiu fonamental l'extensió del coneixement del català entre el col·lectiu immigrant, condició imprescindible per a eixamplar-ne l'ús. El present article analitza les característiques del curs: l'alternança de castellà i català com a llengües veh…
Sincretisme i canvi morfològic : evolució de la terminació verbal en -AT en català
Resum: La terminació verbal llatina -at, que es troba en els ètims de les formes de 3a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació, del present de subjuntiu de les conjugacions no primeres i de l’imperfet d’indicatiu i del condicional de totes les conjugacions, ha arribat en català general al resultat -a (cantat > canta). Tanmateix, ja en els primers testimonis escrits (segle xi) procedents dels antics comtats d’Urgell i de Pallars, es documenta la variant -e, avui estesa pel català nord-occidental i pel valencià septentrional. Aquesta divergència ha rebut una explicació fonològica, a partir del supòsit que en el català occidental naixent la -t final s’hauria perdut de manera tardan…
La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics
En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s’hi en excés. L’anàlisi de les transformacions que s’o…
Que ja·s parla different que·s parlava deu anys ha esta part. El català modern : la baula imprescindible
En el present article fem un repàs de les causes que han provocat que els textos catalans dels segles XVII i XVIII i del primer terç del XIX hagin estat tradicionalment objecte de poca estima, raó per la qual l’estudi lingüístic del català modern ha rebut menys atenció que el d’altres períodes. Malgrat aquesta situació, assenyalem algunes innovacions de la llengua d’aquest període que converteixen el seu estudi en molt atractiu i, alhora, molt necessari per a tenir un coneixement complet de les fases evolutives del català des dels orígens fins als nostres dies i, especialment, per a comprendre les innovacions que van convertir la llengua medieval en una llengua moderna força propera a la qu…