0000000000505183

AUTHOR

Joan Carles Gomis Corell

La música, ?educadora de los sentimientos?. El concierto como formación estéticomusical en los ámbitos pequeñoburgueses y populares en el primer tercio del siglo xx. Las sociedades musicales valencianas

research product

Els goigs valencians de Sant Vicent Ferrer: cant, lloança i lloança al sant

D’entre les pregàries i oracions que assíduament practicava el beat fra Gaspar Bono, José Vicente Ortí y Mayor [1750: 73] ja distingia aquelles que consistien en «[…] cantar algunas alabanzas a los santos (que ordinariamente llamamos gozos) […]». Efectivament, els goigs, en els termes que els entenen a hores d’ara tant que gènere poètico-musical, són himnes religiosos, cant de lloança als personatges i misteris celestials. Per això el títol d’aquesta intervenció trasllada als goigs de sant Vicent Ferrer la famosa definició, considerada fins i tot canònica, que sant Agostí (Enarr. CXLVIII, 17) donà d’himne cristià: «[…] cant, lloança i lloança a Déu. Aleshores, la lloança de Déu en el cant s…

research product

Arquitectura i música en Vitruvi. L'harmonía musical al "De architectura libri decem"

En alguna ocasión se ha atribuido a Vitruvio una teoría de las proporciones arquitectónicas basada en las razones numéricas de las consonancias musicales. No obstante, si bien en el capítulo 4 del De architectura libri decem Vitruvio expone brevemente los principios de la harmonía musical griega, no los asocia con la symmetría, que es, efectivamente, la cualidad arquitectónica que se asienta sobre la pro-porción. Este artículo dirime estas cuestiones. (A)

research product

Els goigs a la Mare de Déu de Vallivana de Picassent. Poesia, imatge i música

research product

Històries escrites, històries cantades i històries pintades. Els goigs en el Barroc valencià

Resum: A partir de principis de la setzena centúria, la implantació de la impremta i el consegüent afermament de la tradició escrita propiciaren que els goigs iniciaren, particularment a València, un progressiu procés de difusió. El nou invent facilitava incloure a l’estampació la reproducció de la imatge sagrada a la qual anava dedicada la composició, de manera que, a més de transmetre el text de l’oració, assoliren el valor i funció d’estampes devocionals. No incloïen, però, la música, la qual cosa indicaria que hagué de quedar fiada a la memòria i bon fer interpretatiu dels cantors de les capelles musicals. La posterior implantació dels postulats contrareformistes afavorí la difusió i po…

research product

La música de tradición popular en los cartones de Goya. Escenas, instrumentos, significados

research product

La harmonia musical en la teoría arquitectónica de Leon Battista Alberti

research product

L'Ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Algímia d'Alfara

research product

Imatge, poesia i música al voltant de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs: el full dels "Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su convento de Alaquás"

research product

Corroborar llegendes, invocar imatges, renovar la memòria i presentar models. El valor dels goigs en la religiositat valenciana durant la Contrareforma

Resum: El present article aplica el metode de Pafnosky a l’analisi dels goigs durant el periode de la Contrareforma a Valencia. Determina, amb independencia de la seua forma poeticomusical i melodia, quina va estar la funcio cultural, centrant-nos en quatre exemples diferents. Es confronten les idees subjacents amb altres expressions culturals coetanies –textos historics, hagiografics i devocionals i obres pictoriques-, i s’estableix la relacio reciproca entre els valors culturals del goigs i els de la societat que els genera, demostrant que no foren expressio ingenua de la devocio popular, sino versions reduides i assequibles dels les erudites hagiografies i histories d’imatges i, per tant…

research product

El pintor Daniel Cortina Mestre. Noves aportacions sobre la seua obra: el "Retrat de María Godina de Bellveser"

De Daniel Cortina Mestre, pintor nacido en Valencia, se tienen escasos datos sobre su vida y obra. El presente artículo es una aportación en dicho sentido a partir del Retrato de María Godina de Bellveser, obra inédita suya que pertenece a una colección particular. A partir de esta obra, se aportan nuevos datos sobre la vida y formación de su autor, y se analiza su relación con el concepto de retrato vigente en aquel momento. (A)

research product

Arquitectura i música en Leon Battista Alberti. Principis de teoria de la música al "De re aedificatoria"

Aunque son pocos los testimonios que acreditan que Leon Battista Alberti poseyera conocimientos de teoría de la música, y a pesar de no conocer exactamente los contenidos de su formación intelectual, los diversos tratados artísticos que escribió demuestran que conocía los postulados de las ciencias del quadrivium. Este artículo analiza los principios de teoría de la música derivados de la fundamentación que de la finitio arquitectónica hizo L. B. Alberti en el libro IX, capítulos 5 y 6, del De re aedificatoria. Mediante la confrontación de dichos principios musicales con tos de los tratadistas de la Antigüedad y coetáneos suyos, y constatando las afinidades y divergencias con ellos, se dete…

research product

Las razones numéricas de la "Harmonía" musical en la arquitectura del Renacimiento ¿tradición, recuperación o invención?

Fue Leon Battista Alberti quien en su tratado De re aedificatoria expuso con coherencia intelectual y discursiva un sistema proporcional para la arquitectura basado en las razones numéricas de las cuerdas musicales. Este sistema aritmeticomusical pues se funda sobre las razones de los primeros números enteros ha sido considerado siempre uno de los postulados que, frente al gótico, definieron la arquitectura renacentista. Ahora bien, si el Renacimiento pretendió rescatar los valores de la Antigüedad clásica, es necesario preguntarse si Alberti se basó en aquellos edificios, o en alguna fuente de literatura artística de aquella época, para estructurar su sistema. O incluso si siguió la tradic…

research product

El problema de la enseñanza: el asociacionismo burgués y el deseo de instrucción en el origen de las bandas de música valencianas

research product