0000000000792554
AUTHOR
Ferran Esquilache Martí
Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII
L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la societat andalusina, de la seua estructura social i de com va evolucionar al llarg del temps. Però en compte de fer-ho únicament a través de documentació escrita com ha estat tradicional, es fa a través de l’estudi del paisatge agrari, és a dir, de la interpretació morfològica de l’estructura dels sistemes hidràulics i el parcel·lari que formen l’Horta de València. La metodologia que s’ha emprat és la de l’anomenada arqueologia hidràulica, que ha demostrat fa temps ser imprescindible per a l’estudi de la societat rural andalusina. Pel que fa a l’estructura de la tesi, primer de tot es delimita quina és la zona d’estudi i s’exposen les seues caract…
Una nova proposta d?identificació de l?«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntaner : les Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València

 Resum: Tradicionalment s’ha identificat l’«alqueria mia per nom Xilvella» on comença la crònica de Ramon Muntaner amb l’actual municipi de Xirivella, al sud de la ciutat de València, tot i que alhora sempre s’han mantingut dubtes, atesa la manca de proves documentals que ho confirmaren i l’existència d’algunes que ho desmentien. En el present article proposem una altra localització per a l’alqueria de Ramon Muntaner: l’explotació rural que apareix al Llibre del Repartiment de Jaume I com a Xilvella al-Xarquia, en l’actual pedania de les Cases de Bàrcena, al nord de la mateixa ciutat de València. Diversos indicis documentals i paisatgístics així ho assenyalen.
 
 Paraules …