0000000000827609
AUTHOR
Abel Soler Molina
showing 6 related works from this author
Les dones, l’amor i una elegia eròtica d’Ovidi en la vida i en l’obra poètica de Roís de Corella
2014
Resum: Roís de Corella fou un escriptor amb relacions amoroses juvenils, però amb fortes conviccions morals, que el portarien per un camí de perfecció i elevació espiritual, cosa que justifica la seua evolució temàtica. L’estudiant de teologia pren distància respecte dels predicadors medievals, però s’inspira en els clàssics llatins per a desenvolupar la seua creativitat literària i orientar-la cap a lliçons morals, amb un estil que crea escola. Fins i tot s’atreveix, als 23 anys, a transformar una elegia eròtica d’Ovidi –cristianament rectificada– en la Tragèdia de Caldesa: un experiment literari que fou molt aplaudit. . Paraules clau: Roís de Corella, Lletra consolatòria, Tragèdia de Cald…
Perpètua de Cartago i Camar de Tunis. Sobre algunes fonts del Curial accessibles a Itàlia
2016
Resum: Els estudiosos del Curial han relacionat facilment l’enamorament de l’africana Camar amb els amors –tambe africans– d’Enees i Dido. Tanmateix, els ha passat desapercebuda la figura de la martir romana Perpetua de Cartago, jove estudiosa de l’ Eneida, que fou lligada a un pal i exposada als lleons, entre altres aspectes biografics relacionables amb el personatge curialesc de Camar. La revisio de les Actes del martiri (versions A i B, divulgades ensems) i de la novel·lada Passio Perpetuae (segle III) permet detectar coincidencies argumentals i connexions intertextuals amb la novel·la cavalleresca del segle XV. El fet que aquestes fonts foren facilment accessibles a Italia (Mila, Napols…
Cuer desirous. Enigmes lírics i mots heràldics en el Curial
2016
RESUMCurial e Güelfa (Itàlia, ca. 1445-1448), novel·la de cavalleria humanística en llengua catalana, presenta enigmes lírics i ànimes heràldiques –textos «micropoètics» incorporats a robes, joies i divises– que cal desxifrar per a entendre millor alguns episodis i la intenció literària de l’anònim autor. Procedeixen de poemes de la lírica francesa medieval (Nesle, Grandson, Pizan), lectures de clàssics (Ovidi, Píndar) o jocs de paronímia. El desxiframent dels sentits d’aquests motti ajuda a identificar l’escriptor com algú format a la cort de València i al nord d’Itàlia, però vinculat a cercles humanístics i a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim i del seu fill Ferran. Aquest últim se’n…
La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de "Curial e Güelfa"
2016
La novel•la cavalleresca Curial e Güelfa, redactada en llengua catalana i en un context italià –segons una vella presumpció, que ajuden a confirmar recents investigacions– ha sigut objecte de controvèrsia per diversos fets: el fet de trobar-se només en un manuscrit, que els codicòlegs relacionen amb Toledo; el fet de presentar un català amb preferències lèxiques valencianes, però hibridat amb italianismes i apartat de l’estil literari dominant a la València de l’època; el caràcter aparentment medieval, però amb molts punts d’influència i de contacte amb l’humanisme italià, etc. La present tesi doctoral pretén resoldre aquestes controvèrsies de manera satisfactòria i més o menys conclusiva. …
Alguns interrogants sobre el disseny inicial de l'horta de València
2000
A las vías tradicionales de indagación, sobre la contextualización cronológica y cultural y sobre el proceso de construcción del macro-sistema de riego de Valencia, se añaden ahora nuevas posibilidades de investigación y nuevos interrogantes. Se insiste sobre todo en la necesidad de estudiar comparadamente el entramado catastral de las grandes huertas del Occidente islámico, prestando más atención a los referentes metrológicos originales: probable uso en Valencia i Xàtiva del codo lineal nilótico, el número ? u el faddan de 4.200,7 m cuadrados, en trabajos de transformación paisajísticas efectuados a gran escala.
Un país de set jornades de llong: aspectes de la reordenació del territori colonial de València per Jaume I
1998
La reestructuración de la red de poblamiento (villas nuevas) y los cambios operados en el paisaje (partición de tierras, nuevos regadíos, caminos y rutas comerciales), en el trascurso de la colonización feudal del actual País Valenciano, están en directa relación con el proceso de afirmación del poder monárquico en la Corona de Aragón y con la aparición de un primer aparato burocrático. En este sentido, destacan toda una serie de actuaciones, sobre todo las concentradas en los años 1270-1274, encaminadas a reforzar las áreas estratégicas del nuevo Reino de Valencia y a consolidar un incipiente eje económico -de efectos aún persistentes- que abarca las tierras de Lenguado, Cataluña, Valencia…