Alguns aspectes de l'estructura sintàctica de l'oració

Els conceptes síl·laba, vocal i consonant en els diccionaris DGLC, DCVB, GDLC i DIEC

L’ús del valencià: mirada al present i al futur

El treball sintetitza dades sobre l’ús real del valencià en l’actualitat i quin ús voldrien els parlants (§1). Després d’haver constatat la diferència entre l’actitud favorable dels valencians a l’ús públic del valencià i l’ús molt escàs dels dirigents socials, l’article busca quines són les causes de la divergència (§2). Proposa que estarien en les variacions que es varen produir en la ideologia del valencianisme entre els anys trenta i els sixanta del segle XX, i les conseqüències que els canvis ideològics varen tindre en la política valenciana durant els primers anys de la recuperació de la democràcia (final dels setanta i els huitanta). La interpretació del present permet deduir quines …

La consciència del prestigi lingüístic entre els joves. Una aportació a l'estudi descriptiu de la inseguretat lingüística formal al País Valencià

En aquest article presentem els resultats d'una investigació a gran escala sobre la Inseguretat Lingüística formal o laboviana (ILF). La mostra és representativa de l'univers estudiat -els joves valencians dels dos darrers cursos de l'ensenyament obligatori- i està formada pet 2190 estudiants entre 14 i 16 anys de 31 centres d'educació secundària de les localitats del País Valencià on es parla la llengua catalana. La ILF és un índex de la percepció que tenen els parlants de la distància que hi ha entre els seus usos lingüístics i les formes lingüístiques més prestigioses. En l'article es presenten els resultats de la ILF en l'ús de tretze variables fonètiques, morfològiques i lèxiques. S'hi…

Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i ben orientat

L’article tracta els tres camins dels escriptors. Primer: qui lliga l’idioma a les persones de l’entorn s’identifica amb l’entorn i tendix a sentir-se reflectit en la llengua viva; dignifica la llengua que parlem i, per tant, dignifica els parlants. Segon: qui considera la llengua fora de les persones té el perill d’encarcarar-se i crear una ficció estranya, freda, morta. Tercer: qui no considera la llengua viva té poc en compte el poble de què forma part. Separar-se del valencià viu a fi que es veja que u està alfabetitzat afavorix que augmente la desconfiança que els parlants ja tenen com a conseqüència de la marginació social del valencià. Per contra, el fet de parlar bé sense que es not…

Objectiu bàsic (i quasi únic): «unitat de la llengua»

L’article contrasta la concepció del valencianisme social dels anys trenta (objectius bàsics: consciència de valencianitat i ús del valencià; secundari: coordinació lingüística amb balears i amb catalans, §2) i la que ha predominat en la segona mitat del segle XX («la unitat de la llengua» com a objectiu fonamental; secundari: l’increment de l’ús). La reproducció i l’anàlisi d’un escrit de la segona concepció (§3) contribuïx a explicar el grau d’incidència que ha tingut el valencianisme unitariste en les darreres dècades i, correlativament, impulsa a reflexionar per a deduir en què no hem actuat bé els valencianistes en la segona mitat del segle XX. L’objectiu de l’autocrítica és millorar a…

El valor dels adjectius demostratius segons les lingüístiques catalana i castellana: problemes i solucions

Valencià i valencianisme en el Manual de sociolingüística de Toni Mollà

A pesar de la coherència interna i de les aplicacions a la societat valenciana i al valencianisme, el Manual de sociolingüística de Mollà (2002) no ha circulat molt i, sobretot, no ha generat debats dins del valencianisme. Amb la voluntat de contribuir a invertir el procés, este treball resumix el manual i subratlla les concepcions i les accions que permetrien millorar l’ús del valencià i la incidència del valencianisme en la societat valenciana. A més de temes sociolingüístics (de quina manera una llengua en substituïx una altra; com es recupera un idioma marginat), el manual tracta confusions dels lingüistes i els efectes negatius en la normativa (la naturalesa social i política de les ll…

Entre els drets humans i el futur del poble valencià

En el món actual, hi han molts pobles minoritzats en el seu propi territori. Si els moviments que busquen la recuperació d’eixos pobles volen tindre una perspectiva llarga i estar assentats en la justícia, s’han de basar en una concepció universal de la persona i en la necessitat de coordinar els pobles i les cultures. D’acord amb eixe marc, el llibre Vida amunt i nacions amunt (2008) té dos parts, la primera sobre qüestions socials generals i, la segona, sobre temes específics del poble valencià. En la primera part, apareix què és el cosmopolitisme, en què consistix el federalisme, què hi ha darrere de «l’unitarisme», com estan estructurats els Estats d’Europa, com s’han desenvolupat els d…

Ètica i ciència en la normativa lingüística

L’article tracta un tema poc debatut: quines condicions ètiques, socials i científiques deuen satisfer les gramàtiques de les acadèmies. Les normes deuen estar fonamentades en estudis i en argumentacions, mai en el dogma i en l’autoritarisme. Amb mitjans objectius, les gramàtiques han de potenciar l’autoestima i la confiança dels parlants (§2). Com que els seus destinataris són els parlants en general, han de definir els conceptes que usen i han de buscar una redacció coherent i comprensible (§4). Eixes característiques contribuïxen a desplegar una formació crítica, que complementa l’autoestima. En el cas valencià, també hi ha l’objectiu d’augmentar la cohesió de la societat valenciana i su…

¿Té futur el valencià? Dos actituds diferents

És comprensible que un valencianiste es pregunte si el valencià té futur. Això no obstant, la pregunta és poc pertinent, perquè l’esdevenidor d’una llengua va lligat a l’evolució del poble que la parla. A més, el futur no està escrit. Un poble marginat tindrà una evolució positiva si hi han moviments socials que facen propostes que, ultra ser factibles i positives per a una societat, siguen assumides per la majoria d’un poble. L’objectiu de l’article és exemplificar l’afirmació que els treballs analítics que lliguen el valencià a la identitat com a valencians fan deduccions prospectives, mentres que si falta la identitat valenciana també és absent la prospecció (o és purament desiderativa; …