Jaume Gil, orguener valencià del temps del Magnànim.

Peripècia vital i professional de Jaume Gil (+València 1444), constructor d’orgues, que treballà en diverses ocasions per al rei Alfons el Magnànim fabricant alguns orgues destinats a la capella reial. S’inclou, així mateix, edició de l’inventari post mortem dels seus béns, entre ells alguns instruments musicals i vuit llibres de gramàtica, i les eines del seu ofici. Vital and professional vicissitudes of Jaume Gil (+Valencia 1444), organs builder, which worked on several occasions to King Alfons V of Aragon making various organs to the Royal Chapel, and also edition of the post mortem inventory of his possessions, including some musical instruments and eight grammar books, and the tools of…

Què llegien les dones? : biblioteques i llibres en València entre l'Edat Mitjana i el Renaixement

L’article tracta, a través de les fonts arxivístiques, dels textos literaris i de la iconografia medieval i renaixentista, d’aproximar-nos al que llegien les dones valencianes dels segles XV i XVI i també, a través dels processos inquisitorials, de les pràctiques de lectura.

Els arxius valencians. Guia bibliogràfica.

Repertori dels instruments de descripció –guies, inventaris, catàlegs- de que disposen els arxius valencians, tant publicats com inèdits. El recull bibliogràfic està dividits en tres grans grups : obres generals (guies i cens generals d’arxius valencians, d’una o varies comarques, o d’una determinada tipologia d’arxiu o guies temàtiques); fons valencians en arxius forans; i arxius locals, on s’indica, poble a poble, ordenats alfabèticament dins la comarca a la que pertanyen, tots els instruments de descripció arxivística amb que compten els arxius de la població.

Filigranes medievals de l'Arxiu municipal de Sueca (1399-1500).

Recull de les filigranes o marques d’aigua del paper emprat en la documentació municipal des del registre més antic de 1399 fins l’any 1500.

Empar Navarro Giner

Biografia d'Empar Navarro Giner, mestra valenciana, política i activista cultural durant la segona república, represaliada en finalitzar la guerra del 36-39

El discurso de la Corona

La celebració de Corts anava acompanyada d’un estricte i fastuós cerimonial. El discurs del monarca en formava part i era l’acte inicial de les sessions celebrades en llocs emblemàtics com la catedral de València, el convent de Santo Domingo o l’església de Sant Mateu. En el discurs s’exposava el motiu de la convocatòria a Corts i les necessitats de la corona i del regne, els problemes polítics interns o de caràcter internacional, i sempre, una petició econòmica.

L'autoritat del consell medieval: simbologia i materialitat

L'autoritat del consell municipal d'Alzira és manifestà al llarg de la Baixa Edat Mitjana en una sèrie d'atributs tant materials com simbòlics: el lloc de reunió, l'arxiu, el segell, l'escut, els tabals i nafils, etc.

Les actes del mustassaf de Sueca (1571-1578)

L’absència generalitzada de documentació relativa a l’actuació processal diària del mostassaf, oficial de l’organització municipal valenciana, s’explica pel caràcter sumari de les seues decisions i la circumscripció a l’àmbit de l’oralitat, prescrita explícitament per la legislació foral. Tanmateix i de forma excepcional, d’un període breu, els anys 1571 a 1578, i en un lloc rural, Sueca, aquest oficial deixà constància escrita de la seua actuació, cosa que ens permet reconstruir l’estructura del procediment judicial seguit pel mostassaf i la tipologia de les causes dirimides, així com de les penes imposades.

El papel y la encuadernación mudéjar: dos aportaciones de la civilización árabe.

La introducció del paper en la confecció dels llibres i dels registres arxivístics constituí una autèntic revolució ja que possibilità el seu ús de forma massiva en les oficines de les institucions públiques i privades i “popularitzà” el llibre de lectura i estudi. L’enquadernació d’estil mudèjar, hegemònic durant el període baix medieval, constituirà un dels estils més original de la història de l’enquadernació hispànica i que perdurarà fins el segle XVI. El paper com a suport documental i llibrari i l’estil mudèjar de les enquadernacions dels llibres són dues grans aportacions del món àrab.

Els Boïl de la Scala: una història de familia

Història del llinatge Boïl de la Scala, des del segle XIV, quan es converteixen en senyors de Manises, fins el segle XVIII, quan desapareix el llinatge per manca de descendencia masculina.

El baldufario: un registro notarial ignorado (Valencia, siglos XV al XVII).

La complexa redacció del documenta notarial, tant a l’època medieval com moderna, que tenia com a finalitat garantir l’autenticitat de l’instrument notarial i assegurar que recollirà, sense cap dubte, la voluntat de les parts, donà lloc a la descomposició temporal i material de l’escripturació documental i a una gran diversitat de registres i ferramentes auxiliars per a la conservació i ús dels documents, entre ells els baldufaris.

El Sistema Arxivístic Valencià (SAV).

La configuració dels sistemes arxivístics a l’Espanya de les autonomies ha estat un procés lent, desigual i encara inacabat. En aquest text s'examina l’evolució històrica que va donar lloc a la creació d'aquests sistemes i, especialment, la formació del sistema arxivístic valencià actual, com un conjunt d'arxius, òrgans de gestió i assessors, així com les competències i els serveis que s'hi ofereixen. The configuration of the autonomous archive systems in Spain has been a slow, unequal, and still unfinished process. In this text examines the historical evolution that gave rise to the creation of these systems and, especially, the formation of the current Valencian archival system, as a set …

La imatge dels Borja al cinema

Resum: La imatge dels Borja com a paradigma de l’abús del poder, de l’ambició desmesurada, de l’avidesa pels diners, de la luxúria i de la corrupció moral, que arranca des de la seua més estricta contemporaneïtat, travessa més de cinc-cents anys afaiçonada pel gran volum de literatura que ha generat el llinatge, és recollida pel cinematògraf a finals del segle XIX. Aquest nou mitjà d’expressió, que ha aportat més de 80 produccions fílmiques, ha contribuït a magnificar la dimensió universal dels Borja i ha fixat una determinada visió en l’imaginari global. Abstract: The image of the Borgias as a paradigm of abuse of power, untampered ambition, greed for money, lust and moral corruption, whic…

Una clau criptogràfica d'Alfons el Magnànim per a la guerra amb Castella (1429)

A finales de la Edad Media se generaliza el uso de la criptografía en las diferentes cancillerías europeas, al mismo tiempo que se multiplican los métodos utilizados como base para las escrituras cifradas.

Geografía dels monestirs femenins valencians en la baixa Edat Mitjana

La projecció internacional dels Borja

Els Borja són la família valenciana més coneguda universalment. Ho foren ja a la seua època i ho han sigut en els segles següents gràcies a les llegendes contemporànies i per l’atenció posterior d’historiadors i erudits, novel·listes, dramaturgs, poetes, músics, pintors i cineastes, que els han mantingut sempre en un primer pla d’interès. The Borjas are the most universally known Valencian family. They were so in their time and have been so in the following centuries thanks to contemporary legends and the subsequent attention of historians and scholars, novelists, playwrights, poets, musicians, painters and filmmakers, who have always maintained them in the foreground of interest.

Catàleg-regesta del fons local de la secció de pergamins de l'Arxiu municipal de Sueca.

Catàleg dels pergamins documentals de l’arxiu municipal de Sueca integrat per documents de caràcter públic i privat i d’una amplia cronologia entre el segle XIII i el XVII.

La biblioteca jurídica de Jaume d'Eixarc (1479)

La biblioteca del canónigo y doctor en decretos Jaume d'Eixarc constituye un modelo de colección de los textos jurídicos y teológicos más difundidos en el periodo bajomedieval y muestra la doble condición de eclesiástico y jurista del propietario. Formada exclusivamente por obras de la litúrgia, teología y, sobretodo, de Derecho Canónico y Civil, fue legada al monasterio de la Trinidad de València.

Un formulari de juristes.

El Formulari de juristes és un recull manuscrit de fórmules judicials confeccionat i usat al segle XVII per a la redacció dels documents que havien de presentar-se davant la cort del justícia (civil i criminal) i de la reial Audiència de València. És un conjunt heterogeni de models d’actes jurídics que servia de manual per a l’ús dels pràctics del dret: jutges, advocats, notaris...

Formulari de juristes: un formulari judicial del segle XVII.

Formulari de juristes: un formulari judicial del segle XVII

La tradició manuscrita del "Liber privilegiorum civitatis et regni Valentie".

Estudi de la transmissió textual de les compilacions dels privilegis atorgats a la ciutat i regne de València des del mateix moment de la conquesta fins al segle XVI i que comprèn 13 cartularis manuscrits i una edició impresa en 1515.

Joan, Isabel i Gil: l'antroponimia de Vila-real entre 1526 i 1576.

Recull i anàlisi de l’onomàstica d’una població valenciana en el període central del segle XVI, a partir d’un llibre de comptabilitat del notari Miquel Avinent. La font arxivística, per a una població estimada en uns 1.500 habitants, relaciona els noms de més de 1.200 individus, dels quals quasi una tercera part són dones. Els noms més habituals són Isabel i Joan, i el cognom amb major nombre d’individus Gil.

L'Arxiu del Sindicat de regs de Sueca.

Inventari somer de la documentació que en l’actualitat conserva l’arxiu del Sindicat de regs de Sueca, que abraça tant registres de l’administració de l’aigua quan era competència municipal fins als que produí el sindicat de regs des de la seua creació a principis del segle XX.

El consumo de libros y el mercado de segunda mano en la Valencia bajomedieval

El consum de llibres, almenys fins a la irrupció de la impremta, es mou en dues esferes molt diferents, i gairebé contraposades. D'una banda, el llibre com a objecte de luxe i símbol de status, al servei del qual estaven tota una plèiade d'oficis implicats en la seva confecció de manera més o menys directa, i que englobava tant menestrals com a artistes, un conjunt que incloïa professions tan diverses com pergaminers, paperers, escrivents, fabricants de tintes, teixidors, il·luminadors, pintors, enquadernadors, argenters, fusters, serrallers, mercaders, corredors i un llarguíssim etcètera, i els clients principals dels quals eren la reialesa, l'Església, les institucions públiques, la noble…

L'arxiu municipal de Sueca.

Història de la creació i evolució de l’arxiu municipal de Sueca i notícia dels fons documentals que custodia.

Catàleg de l'Arxiu dels Boïl de la Scala, senyors de Manises.

Descripció dels documents del llinatge Boïl de la Scala conservats a l’arxiu municipal de Sueca i que fan referència a l’administració patrimonial i ala vida familiar des del segle XIV fins al segle XIX.

La sociabilitat i l'associacionisme contemporanis: casinos, cercles i ateneus. Un itinerari arxivístic.

Estudia el procés de formalització de l¿associacionisme al llarg del segle XIX i com l¿aparició de societats organitzades, amb òrgans rectors i administratius, que porten un minuciós control de les seues activitats i dels seus recursos econòmics, donarà lloc a una nova tipologia d¿arxius, al mateix temps que la regulació d¿aquestes societats per part de les autoritats implicarà l¿aparició de noves sèries documentals en els arxius públics. Uns i altres són avui les fonts privilegiades per a l¿estudi del fenomen associatiu.