0000000001095403
AUTHOR
Germà Colón Domènech
El mossarabisme, encara: la instrumentalització ideològica del romanç andalusí
El concepte de «mossàrab» pertany a la litúrgia i a la història de l’art, però des de començament del segle passat alguns lingüistes se n’emparen per indicar la llengua dels cristians de la Hispània romana sotmesos als musulmans. Pel que es refereix a València, cal dir que a l’arribada de Jaume I (1238) no hi devia romandre ni un sol parlant d’aqueixa llengua. La majoria d’historiadors són d’acord amb aquesta afirmació, però alguns escassos estudiosos encara s’entesten a parlar de la llengua dels mossàrabs valencians, sobretot L. Peñarroja. Ací s’han estudiat les seves idees i examinat alguns dels apel·latius adduïts (per exemple, «llomello» o «regomello»), suposadament mossàrabs, i demostr…
Un arabisme interhispànic: «alcasser» / «alcacer»
From alcacer word appearence in Llibre del mostassaf d'Elx (17th century), the author proves, with Castelló de la Plana documentation of 14th and 15th centuries, how this arabism has already been included in Catalan, for this it can't be qualified litre a Castilian word, as it has believed.
El Vocabulari de llengua catalana medieval de L. Faraudo de Saint-Germain
Aquest article passa revista a les principals obres lexicogràfiques sobre el català antic i presenta la figura de Lluís Faraudo de Saint-Germain, autor del «Vocabulari de la llengua catalana medieval». S’hi estudia amb un cert detall l’estructura i el contingut del «Vocabulari» i es mostra que és un repertori molt ampli, puix que comprèn obres literàries i igualment molts tractats científics, utilitaris, així com una abundosa documentació inèdita, treta de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Amb tot plegat es conclou que aquesta obra conté força lèxic no repertoriat fins ara.
Presentación
El presente volumen de Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics tiene como objetivo mostrar la importancia de la Onomástica para el estudio de la lengua, en especial del léxico y la etimología. Y lo hace con 15 trabajos: siete dedicados a estudiar el léxico antiguo conservado a través de la toponimia, tres de historia de la toponimia i la etimología, uno sobre teoría toponímica, dos sobre semántica y toponimia, uo sobre deonimia y otro sobre el pronombre personal en occitano. The present volume of the journal Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics aims at highlighting the relevance of Onomastics for the study of language, especially lexis and etymology. We have attempted to do so with…
Per a la data de l'apitxat
This essay's contribution consists of new 15th and 16th century documentary witnesses, ateested by scholars, which show readings with ch spelling instead of other spellings representing the voiced palato-alveolar affricate. The author maintains that these cases, although exceptional in contemporary texts, constitute «crevices in the old edifice of written language» and would confirm the hypothesis that apitxament, the voiceless production of the above-mentioned sound, originated in 15th century Valencia, as opposed to those dating this phenomenon well into the modern period.