0000000001133342
AUTHOR
Rafael Alemany Ferrer
showing 5 related works from this author
Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí ; Josep Pujol (eds.), «Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d?Aragó, 1250-1500», Barcelona, …
2017
Ressenya sobre el llibre de Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí & Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016, 267 pp., ISBN: 978-84-9883-861-9.
Ressenya a Francesc Joan Monjo i Dalmau (ed.), Jesuïtes valencians. De l?esplendor Borja a l?ocàs Borbó, Alacant, Publicacions de la universitat d?Al…
2018
Ressenya a Francesc Joan Monjo i Dalmau (ed.), Jesuïtes valencians. De l’esplendor Borja a l’ocàs Borbó, Alacant, Publicacions de la universitat d’Alacant, 2018. 125 pp., ISBN 978-84-9717-573-9.
 
 Review to Francesc Joan Monjo i Dalmau (ed.), Jesuïtes valencians. De l’esplendor Borja a l’ocàs Borbó, Alacant, Publicacions de la universitat d’Alacant, 2018. 125 pp., ISBN 978-84-9717-573-9.
La reutilització de les fonts en el Tirant lo Blanc
1997
When analysing Martorell' s novel we find a recurrent feature suclt as the re-utilisation of differentliterary sourees. This re-utilisations may prevent the reader from grasping the key points of Tirant lo Blanch. From this point of view Rafael Alemany analyses the Valencian author's modus operandi when reusing texts such as Llibre d'ordre de cavalleria, Lancelot en prosa or Voyage d'outre mer and the new spirit present in Tirant. On the other hand, the study of the sources of this Valencian work can enable us to confirm the hypothesis that Tirant lo Blanch was written only by one author.
Literatura catalana medieval i literatura romànica
2005
Els amors del parents de Tirant amb les parentes de Carmesina
2008
L’article acara les històries sentimentals de dues de les parelles secundàries del Tirant lo Blanch: la de Diafebus i Estefania, per una part, i la d’Hipòlit i l’Emperadriu, per l’altra. La comparació permet deduir concomitàncies notables entre totes dues, que,al seu torn, considerades en conjunt, contrasten a primera vista amb la història amorosa central de Tirant i Carmesina. Sense perjudici d’això, totes tres coincideixen en el fet de perfilar relacions sentimentals entre cavallers bretons del llinatge de Roca Salada i dames de la família imperial grega. Aquesta coincidència es revela funcionalment fonamental si tenim en compte que un dels objectius ideològics a què aspira JoanotMartorel…