The grain market, short-term credit, and economic inequality in the Kingdom of Valencia. The towns of Cocentaina, and Castellón in the Fifteenth-Century

Despite the predominance of small peasant farms in the Valencian countryside in the Late Middle Ages, large sections of the peasantry were forced to turn to the market to obtain cereals for consumption and sowing. Insufficient land and lack of liquidity caused by the seasonal cycle of crops made it necessary to use short-term credit, which was recorded in the court of local justice in the legal form of “obligacions”. The aim of this paper is to analyse the economic role of this credit market, identifying varieties of commercialised cereals, seasonality of purchases and payments, price trends and the socio-professional background of buyers (debtors) and sellers (creditors). Thus, we study ho…

Per què Joan Fuster tenia raó. Contra alguns tòpics persistents (elements d’anticrítica)

Número monogràfic dedicat al centenari del naixement de Joan Fuster, amb col·laboracions de Xavier Pla, Antoni Furió, Gustau Muñoz, Joan Ramon Resina, Toni Mollà, Enric Iborra, Francesc Viadel, Salvador Vendrell, Teresa Muñoz Lloret, Ernest Belenguer, Ferran Archilés, Pau Viciano, Antoni Rico, Josep L. Gómez Mompart, Jan Brugueras, Joan F. Mira, Martí Domínguez, Juli Capilla, Xavier Antich, Enric Balaguer, Enric Bou, Margarida Castellano, Antoni Defez, Anna Esteve, Maria Àngels Francès, Tobies Grimaltos, Pere Antoni Pons, Joan Ramon Resina, Mercè Rius, Quim Torra, Joan Manuel Tresserras i Josep Ballester.

La construcció d'un sistema fiscal: municipis i impost al País Valencià (segles XIII-XIV)

Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació

L’emergència de la nova fiscalitat –de la Corona, de les ciutats i del regne– va ser, sens dubte, una de les grans transformacions polítiques i econòmiques del final de l’edat mitjana. Amb l’impost va aparèixer un deute públic consolidat que, en la Corona d’Aragó, es va desenvolupar mitjançant el censal, un instrument financer semblant a les rentes constituées franceses o les perpetual annuities angleses. A partir del cas del País Valencià, pot assajar-se una estimació del volum de rendes generat pel deute públic i de com es distribuïen des del punt de vista geogràfic i social. Així doncs, en aquest article s’estudia en quins nivells de la xarxa urbana es concentraven aquests recursos i qui…

Measuring economic inequality in Southern Europe: the Iberian Peninsula in the 14th-17th centuries

This work explores the inequality of wealth in Spain during the late Middle Ages from six cities located in the kingdoms of Castile (Seville) and the Crown of Aragon (Barcelona, Valencia, Mallorca, Castelló and Valls), through tax sources that inform about the wealth of each taxpayer. These records provide very precise data on the wealth distribution that allow us to study inequality in an aggregate manner for the same city and, at the same time, perform sectoral analyses according to gender, different socio-professio¬nal groups and urban districts.

Un kulak a la plaça Roja. El 'Viatge a Rússia' de Josep Pla

En el número 54-55 de la revista L'Espill trobaràs dossiers monogràfics sobre "La controvèrsia de Davos", "El cinema d’Albert Serra" i "Llibres i biblioteques", amb contribucions de Simona Škrabec, Ernst Cassirer, Martin Heidegger, Àngel Quintana, Manuel Guerrero, Francesc Parcerisas i Manuel Arranz. A més, articles de Zygmunt Bauman, Richard Wolin, Ulrike Guérot, Anna I. Lopez, Enzo Traverso, Pau Viciano, Manuel Ollé, Faust Ripoll, Joana Masó, Gerard Rosich, Felip Martí Jufresa, Manuel López Segura, Francesc Foguet i Robert Casas, així com documents de Victor Serge i una conversa amb Enric Juliana, per Paola Lo Cascio.

El valencianisme polític i els països sense nom

En el número 51 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Consideracions intempestives sobre els Països Catalans", amb contribucions d'Antoni Furió, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Ferran Garcia-Oliver i Antoni Rico. A més, articles de Salvador Giner, Terry Eagleton, Georgi K. Marinov, Paola Lo Cascio, Toni Mollà, Gonçal López Pampló i Àlex Broch, així com la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart, un full de dietari d'Enric Balaguer i una conversa amb Josep Piera, per Ferran Garcia-Oliver.

Manuel Sanchis Guarner, historiador

En el número 47 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "El món d'ahir de Joan Estelrich", amb contribucions de Valentí Puig, Manuel Jorba, Sílvia Coll-Vinent, Antoni Martí Monterde, Jordi Amat i Xavier Pla. A més, articles de Thomas Piketty, Alice Béja i Marc-Olivier Padis, Nerea Miravet Salvador, Ignacio Sánchez-Cuenca, Faust Ripoll Doménech, Pau Viciano, Víctor Maceda, Mònica Oltra i David Fernàndez, així com documents de Santiago Rusiñol, un full de dietari de Àlex Susanna i una conversa amb Rafael L. Ninyoles.

El bordell dels prohoms. El control municipal de la prostitució al Castelló del segle XV

As in other medieval towns, local authorities of Castelló de la Plana controled legal prostitution. Town council supported public brothel in order to dissuade some passions that, otherwise, could degenerate into adultery and violence, and in the lastanalysis into disorders that threaten marriage as guarantee of material and social reproduction of community and its hierarchies. In this paper we analyze moral and politic arguments, places and protagonists of legal prostitution, and repression of transgressor behaviours.<br><br>Com en altres poblacions medievals, les autoritats municipals de Castelló de la Plana regulaven I'exercici legal de la prostitució. El municipi sostenia el …

Arrendaments i parceries. La gestió indirecta de la terra al País Valencià (segles XIV-XV)

In this article, it is studied the market of land lease in the Valentian rural society in the end of the Middle Age. Using notarial sources and court rolls, it is possible to know the economic function that exercised this forms of land management in the agrarian system. The penetration of urban capital through this kind of contracts was always limited. Far from eroding the hegemony of the small peasant farming, leases consolidated this pattern as productive basis of the feudal system.<br><br>En aquest article s'estudia el mercat de cessió de la terra a curt termini en la societat rural valenciana a les darreries de l’Edat Mitjana. A partir de fonts notarials i judicials, es pot …

La identitat com a cultura política. Ressenya del llibre "La formació d’una identitat. Una història de Catalunya", de Josep Fontana

En el número 48 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Cap a un col·lapse de la civilització industrial?", amb contribucions d'Antonio Turiel, Luc Semal, Ernest Garcia, Paul R. Ehrlich, Anne H. Ehrlich i Alain Gras. A més, articles d'Antoni Mora, François Rastier, Simona Škrabec, Joan Ramon Resina, Jacobo Muñoz Veiga, Faust Ripoll Domènech, Tobies Grimaltos Mascarós i Narcís Selles Rigat, així com documents del Manifest «Darrera crida», un full de dietari de Vicent Alonso i una conversa amb Tomàs Llorens.

Poder municipal i grup dirigent local al País Valencià : la vila de Castelló de la Plana (1375-1500)

L'entrada en la vida dels joves en el món rural valencià a finals de l'Edat Mitjana

Más allá de la incunabulística: la difusión de las Trobes en lahors de la Verge Maria en la sociedad valenciana

Este trabajo analiza la difusión social que ha tenido durante los siglos XIX y XX el incunable titulado Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria, perteneciente al fondo de la Universitat de Valencia. Considerado el primer libro impreso en la Península y, posteriormente, el primero de carácter literario, han sido diversos los significados que se han atribuido a esta obra en la historia cultural española y valenciana, especialmente en dos momentos clave como fueron las conmemoraciones centenarias de 1874 y 1974 This paper analyses the social diffusion that the incunabulum entitled Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria, belonging to the collection of the University of Valencia, has had …