6533b7d5fe1ef96bd1264417

RESEARCH PRODUCT

Efectes electrofisiològics miocàrdics intrínsecs sobre l'automatisme. La conducció i la refractarietat produïts per la realització d'un protocol d'entrenament. Estudi experimental.

subject

description

INTRODUCCIÓÉs conegut que la fibril·lació ventricular és la responsable de més del 70% de lamort sobtada d'origen cardíac i que aquesta és una de les principals causes de mort en elmón occidental industrialitzat. Per tant, es interessant l'estudi dels factors que podenmodificar els mecanismes d'instauració, perpetuació i cessament d'aquesta arítmia.En aquest sentit, diferents autors han estudiat l'efecte beneficiós de l'exercici físic.Així, els resultats dels estudis realitzats en humans per Billman en 2002 indiquenl'existència de l'efecte protector de l'entrenament aeròbic front a aquesta arítmia. A nivellintrínsec, Such i col·laboradors realitzaren estudis experimentals sobre les modificacionselectrofisiològiques que es produeixen amb l'entrenament i que podrien contribuir enaquest efecte beneficiós.Per tant, els objectius foren investigar en cors aïllats de conill l'efecte del'entrenament sobre:A) L'automatisme sinusal, la conducció auriculoventricular i la velocitat de conduccióventricular.B) La refractarietat auricular, ventricular i del sistema de conducció auriculoventricular iventriculoauricular.C) La freqüència dominant de la fibril·lació ventricular induïda.D) La longitud d'ona del procés d'activació.Com a objectiu complementari es proposà la tipificació de l'esmentat entrenament.MATERIAL I MÈTODESL'estudi ha estat realitzat en cors aïllats de conills mascles, de raça Nova Zelanda,que es dividiren en 2 grups, control (n=12) i entrenat (n=15). Els conills entrenats van sersotmesos a un protocol d'entrenament en cinta rodant durant 6 setmanes, més unaaddicional de familiarització, el mateix temps que van romandre estabulats els conills delgrup control. El protocol d'entrenament va consistir en 30 sessions, és a dir, 5 dies a lasetmana durant les 6 setmanes. Cada sessió es va compondre de 6 sèries de carreracontínua sobre tapís rodant, a 0,33 m/s, durant 4 minuts. L'interval de descans entre cadauna de les 6 sèries va ser d'1 minut.El sistema de perfusió de Langendorff que permet l'arribada al cor de l'oxigen i elsnutrients necessaris a través de l'aorta ascendent. Es tracta d'una perfusió retrògrada capal sistema de vasos coronaris. El protocol experimental fou el següent:A) Mesura de flux coronari.B) Registre electrogràfic basal.C)Test de l'extraestímul auricular amb diferents cicles d'estimulació: al 10% de lafreqüència basal, a 250 ms, a 200 ms i a 150 ms.D) Registre electrogràfic.E) Test de l'extraestímul ventricular amb cicles d'estimulació anteriorment citats.F) Inducció de la fibril·lació ventricular amb freqüències creixents.G) Mesura del pes dels cors.CONCLUSIONSLes conclusions que es poden extraure són que l'entrenament en aquest modelexperimental:1) Disminueix el cronotropisme sinusal i la conducció auriculoventricular i no modifica lavelocitat de conducció ventricular.2) Augmenta la refractarietat ventricular i la del sistema de conducció auriculoventricular,mentre que no modifica la refractarietat auricular, ni la refractarietat del sistema deconducció ventriculoauricular.3) Disminueix la freqüència dominant mitjana de la fibril·lació ventricular induïda encaraque no modifica la freqüència dominant màxima ni la freqüència dominant mínima de lafibril·lació ventricular induïda.4) Augmenta la longitud d'ona del procés d'activació ventricular.5) Les dades de laboratori obtingudes són indicatives que el protocol d'entrenamentutilitzat ha estat efectiu en el desenvolupament de modificacions tant electrofisiològiquescom bioquímiques i a més, aquest entrenament s'ha desenvolupat en condicionsaeròbiques.6) Com a conclusió final, es planteja la possibilitat que l'entrenament aeròbic produïscaefectes beneficiosos, a través de la modificació d'algunes propietats electrofisiològiquesde caràcter intrínsec, per tant, no dependents de factors nerviosos extrínsecs i/ohumorals, que probablement dificulten la instauració d'arítmies per reentrada. El presenttreball apunta cap a una possible ferramenta terapèutica no farmacològica i de prevencióde patologia miocàrdica, i planteja la necessitat de prosseguir amb aquestesinvestigacions.