6533b7d8fe1ef96bd12698b1

RESEARCH PRODUCT

Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició

subject

description

La cohesió referencial integra una sèrie de mecanismes gramaticals lèxics de tipus fòric que estableixen lligams de caràcter sintàctic i semàntic entre les entitats discursives. Mitjançant la referència, els significats textuals s?entreteixeixen, de manera que es creen una sèrie de xarxes correferencials i de sentit a través de les quals s?encadenen els mots per contribuir a la cohesió textual.  Com a fenomen que inclou la pronominalització, l?el·lipsi o anàfora zero, la dixi textual (que es concreta bàsicament en l?ús no exofòric de demostratius) i una varietat de mecanismes de cohesió lèxica (relacions de repetició, reiteració i associació), la cohesió referencial se situa en la interfície entre el nivell gramatical i el pragmaticodiscursiu. D?una banda, explicita relacions sintacticosemàntiques de tipus estructural i jeràrquic entre els constituents oracionals; d?altra banda, palesa el grau d?activació de les entitats discursives en la memòria dels interlocutors i constitueix una evidència de l?organització discursiva, que permet interpretar la progressió temàtica i la coherència. Així doncs, la diversitat de mecanismes de referència es vincula amb la cohesió textual, en el nivell microestructural; esdevé una empremta, palesa i palpable, de les relacions de coherència, en el nivell de la macroestructura, i permet resseguir els processos cognitius en què interactuen els interlocutors per tal de fer efectiva la comunicació ?l?objectiu definitori del discurs? en el nivell contextual i pragmàtic.