6533b825fe1ef96bd1282fe8

RESEARCH PRODUCT

Relacions entre viles reials valencianes i corona a la Baixa Edat Mitjana

subject

description

L’objectiu principal de la tesi és estudiar quins relacions s’establien, al segle XV, entre una vila reial mitjana del regne de València, en aquest cas Castelló, i els seus prohoms, i la corona. Ens trobem en un període de transició de l’Edat Mitjana als temps moderns, on, a la Corona d’Aragó, es consolida definitivament l’autoritat de la monarquia i la seua administració com a poder superior. Aquest moment, que coincideix amb l’arribada de la dinastia Trastàmara, ha estat definit tradicionalment com de major intervencionisme reial a la vida política municipal, una limitació de l’autonomia urbana i una major docilitat de les elits locals front la corona. La tesis s’encabeix en el debat historiogràfic entre aquesta visió clàssica i les aportacions de les darreres dècades, que posen l’èmfasi en el possible interès de sectors hegemònics urbans en aquestes intervencions, que reforçarien la seua posició interna al municipi a canvi d’una pacificació dels nuclis urbans obtinguda pels monarques. Així, s’ha provat d’aplicar al cas castellonenc una perspectiva ja emprada en estudis dedicats a altres poblacions valencianes, no sols destinada a intentar detectar figures i llinatges locals que col·laboren amb la monarquia i se’n veuen afavorits, sinó també a analitzar altres espais de contacte entre el poder reial i el municipal, i el paper de la vila dins el regne al context del segle XV. La tasca s’ha basat amb el repàs de les riques fonts municipals castellonenques, que s’han completat i contrastat amb les de l’Arxiu del Regne de València. La tesi s’ha estructurat en cinc grans capítols. El primer constitueix un estudi a nivell local de l’Interregne de 1410-1412 i el Compromís de Casp, un període d’alta conflictivitat política i bèl·lica, que posà a provà la resistència de viles com Castelló, i que fou seguida d’una ràpida adaptació dels prohoms de la vila a la nova dinastia pels beneficis que repercutien en les dues parts. El segon capítol tracta la participació de Castelló en els grans esdeveniments polítics i bèl·lics del segle, amb una atenció especial a la Guerra Civil catalana i la revolta d’Arenós, en què la vila s’esforça per defensar la seua autonomia i reivindicar el seu estatus dins la xarxa urbana del regne front la corona. El tercer analitza l’evolució al llarg del segle XV de dues institucions reials amb base a Castelló, la lloctinència de governació i la batllia, el perfil dels titulars dels oficis i els seus col·laboradors i les seues relacions amb l’elit castellonenca. El quart s’ocupa de diversos àmbits i modalitats de trobada entre vila i monarquia, com la representació a corts i les negociacions de els demandes de la corona, com a exemples de defensa jurídica del municipi davant el aquesta última. En darrer lloc, s’estudia l’evolució del règim i sistemes electorals de la vila al llarg dels segle, la seua relació amb l’estat de les finances locals, les intervencions reials en aquests dos àmbits i els sectors dels prohoms que resultaren beneficiats per aquestes actuacions de la monarquia.