6533b82cfe1ef96bd128f175

RESEARCH PRODUCT

El compositor Josep Pons i el llenguatge musical per a la litúrgia de l'ordinarium: "Missa a 4 ÿ a 8 con oboes, violines ÿ trompas sobre l'antífona Ecce Sacerdos Magnus" (1786)

subject

description

L'autor divideix la present tesi en dos grans blocs: el primer dedicat als aspecteshistòrics, en els quals s'emmarca la figura del personatge estudiat i el segon atenentespecíficament als aspectes purament tècnics del seu llenguatge musical, mitjançantl'estudi de l'obra recuperada.En la primera part es planteja una aproximació a la figura del mestre Pons a partirde la reconstrucció del seu periple vital, des que nasquera a Girona en 1.770 fins que esva produir la seua mort a València a l'agost de 1.818. Per a això es va desenvolupar unminuciós treball de camp basat en l'estudi de les actes capitulars i altres registresdocumentals en les catedrals de Girona, Salamanca, Còrdova, Tui i Valènciaprincipalment, i el buidatge dels arxius musicals de les innumerables seus religioses quecontenen obres seues, elaborant amb totes elles el catàleg provisional de lescomposicions de Josep Pons contingut als annexos. Es presenta ací un detallat estudi del'ambient musical -religiós i profà- de la ciutat de València, en aqueix moment detransició històrica en el que es van precipitar de manera especial els esdeveniments;mostrant l'activitat desenvolupada per la capella i fent especial incidència en les"migdiades musicals". Completarà aquesta primera part l'exposició de l'organigrama de lacapella catedralícia i les persones que van ocupar els respectius llocs durant lapermanència de Josep Pons al front de la mateixa, sense oblidar la faceta pedagògica delmestre per mitjà de la posterior evolució personal que desenvoluparien els seus principalsdeixebles.La segona part està dedicada a una detallada anàlisi de la seua obra "Missa a 4 ÿ a 8con oboes, violines ÿ trompas, sobre l'antífona Ecce sacerdos magnus" -obra de joventutcomposada a la primerenca edat de 16 anys- descobrint les ferramentes compositives i elspersonals recursos estilístics que el mestre Pons desenvoluparia al llarg de la seua vida,com ara: ritme, melodia, harmonia, textures, continuïtat, coherència, recursos, retòrica,etc., que se mostraran convenientment per mig de exemples, gràfics i quadres explicatius;a més de l'estudi comparatiu d'aquesta obra amb les altres del mateix autor i d'altrescomposades -tant al seu entorn més proper com el més llunyà- per Nebra o Corselli iHaydn o Mozart. Amb tot això s'obté com a resultat l'essència del que podríemconsiderar com paradigma estètic del seu llenguatge musical específicament dedicat al'ordinarium misae.Les conclusions a les que hi arriba el autor ens descobreixen a un home d'església, aun valuós compositor que va gaudir d'un anomenat prestigi, per la important distribució-en vida pròpia- de més de tres-centes obres seues entre els més importants arxius demúsica religiosa del moment en el nostre país. Tot això en un decisiu moment detransició i definició estètica, pel què es mantindran en Pons intencionadamentdeterminats recursos estilístics de moments anteriors, però sense romandre ancorat ambexclusivitat en ells i no deixant per això de mostrar tímidament una certa inquietud en larecerca de noves possibilitats harmòniques i formals.