6533b831fe1ef96bd1299013

RESEARCH PRODUCT

Enfocament de resiliència comunitària per afrontar contextos d'exclusió social

Rogelio Navarro Domenichelli

subject

:PSICOLOGÍA [UNESCO]Exclusió social processos d'inclusió social resiliència capital social. ArtículoGeneral Earth and Planetary SciencesUNESCO::PSICOLOGÍAGeneral Environmental Science

description

espanolLa pobreza y la marginacion han evolucionado a lo largo del tiempo, presentandose hoy en Europa, como un fenomeno complejo, multidimensional y dinamico, que engloba no solamente carencias economicas, sino dificultades para la insercion laboral, la participacion social y ciudadana, el uso de los recursos institucionales y el acceso a bienes basicos como la educacion, la vivienda, la salud o la cultura. La inclusion social, por su parte y para la Union Europea, se define como «un proceso que garantiza que las personas amenazadas de pobreza y exclusion social, pueden acceder a los recursos necesarios para participar, plenamente, en la vida economica, social y cultural, y que gozan de un nivel de vida y de bienestar, considerados como normales para la sociedad en que vivimos». Pero ?como afrontan, aquellas personas y sus hogares tales desigualdades? ?Como viven su cotidianidad y que recursos tienen para ello? Uno de estos recursos es, presumiblemente la capacidad de adaptacion y superacion de las adversidades llamada «resiliencia», analizada desde las capacidades de las personas, familias y comunidades para afrontar y superar leas condiciones deficitarias a traves de la implementacion de diferentes estrategias, donde se articulan recursos propios y del entorno, en un proceso de acompanamiento en los episodios de inclusion social. El concepto de «resiliencia» comunitaria ha sido aplicado en multiples situaciones sociales –terremotos, inundaciones, ciclones, situaciones de hambrunas, violencia armada, guerras civiles, represiones, etc.–, que se evidencian cuando las comunidades se apropian de estrategias de supervivencia, esquemas de organizacion, compromiso, vinculacion, y otras experiencias para establecer nuevos lazos sociales y laborales, adaptarse y seguir viviendo. Asi la «resiliencia » aparece como una capacidad que puede ser fomentada durante todo el ciclo vital y en todas las personas, familias y colectivos. La «resiliencia» podria, por tanto, ser una herramienta valida para afrontar situaciones de desventaja, adversas, dificiles. Pero para que pueda desenvolverse, detras de una alta calidad de vida, se precisa la provision de una estructura de oportunidades desde las politicas publicas de Bienestar Social. catalaLa pobresa i la marginacio han evolucionat al llarg del temps, presentant- se avui a Europa, com un fenomen complex, multi dimensional i dinamic, que engloba no nomes manques economiques, sino tambe dificultats per a la insercio laboral, la participacio social i ciutadana, l’us de recursos institucionals, l’acces a bens basics com l’educacio, l’habitatge, la salut o la cultura. La inclusio social, per la seva banda per a la Unio Europea, es «un proces que garanteix que les persones en perill de pobresa i d’exclusio social obtenen les possibilitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida economica, social i cultural, i que gaudeixen d’un nivell de vida i de benestar considerat com a normal per a la societat en la qual viu». Com enfronten les persones i les llars aquestes desigualtats? Com viuen el seu quotidianitat i quins recursos tenen per fer-ho? Un d’aquests recursos es presumiblement la capacitat d’adaptacio i superacio de les adversitats anomenada «resiliencia », analitzada des de les capacitats de les persones, families i comunitats per enfrontar i superar les condicions deficitaries, a traves de la implementacio de diferents estrategies, on s’articulen recursos propis i del seu entorn, en un proces d’acompanyament en els situacions d’inclusio social. El concepte de «resiliencia» comunitaria ha estat aplicat en multiples situacions socials –terratremols, inundacions, ciclons, fams, violencia armada, guerres civils, repressions, etc.–, les quals s’evidencien quan les comunitats s’apropien d’estrategies de supervivencia, esquemes d’organitzacio, compromis, vinculacio i altres experiencies, per establir nous llacos socials i laborals, adaptar-se i continuar la vida. La «resiliencia» es una capacitat que pot ser fomentada durant tot el cicle vital i en totes les persones, families i comunitats. La «resiliencia» podria, per tant, ser una eina valida per enfrontar situacions de desavantatge, adverses, dificils, pero perque aquesta capacitat pot desenvolupar-se, darrere d’una alta qualitat de vida es precisa la provisio d’una estructura d’oportunitats des de les politiques publiques de Benestar Social. EnglishPoverty and marginalization have evolved over time, appearing today in Europe, as a complex, multidimensional and dynamic phenomenon, which encompasses not only economic deprivation but also difficulties in the labor market, social and citizen participation, the use institutional resources, access to basic goods such as education, housing, health and culture. Social inclusion, meanwhile for the European Union, is «a process which ensures that those at risk of poverty and social exclusion gain the opportunities and resources necessary to participate fully in economic, social and cultural life, and enjoy a standard of living and welfare considered normal for the society in which he lives». How do people cope with these inequalities and households? How do they live their daily lives and what resources they have to do? One of these resources is presumably adaptability and overcoming adversity called resilience, analyzed from the capacities of individuals, families and communities to meet and overcome the deficit conditions through the implementation of different strategies, where equity is articulated and their environment, in a process in accompaniment in the processes of social inclusion. The concept of community «resilience» It has been applied in many social situations –earthquakes, floods, cyclones, famine, armed violence, civil wars, repression, etc.–, which are evident when communities hijack survival strategies, schemes organizational commitment, attachment, and other experiences to establish new social and labor ties, adapt and continue life. «Resilience» is an ability that can be fostered throughout the life cycle and in all individuals, families and communities. «Resilience» could therefore be a valid address disadvantage, adverse, difficult tool, but this capacity can be developed in pursuit of a high quality of life is the provision of a precise structure of opportunities from public policy of Social Welfare.

https://doi.org/10.7203/anuari.psicologia.16.1.57