6533b852fe1ef96bd12ab969
RESEARCH PRODUCT
Vida fabricada
Manuel PorcarJuli Peretósubject
2. Zero hungerMultidisciplinaryHistory and Philosophy of SciencePhilosophyHumanitiesdescription
Des que la biologia es va secularitzar i inicia l’escrutini molecular de la vida, la possibilitat de la sintesi artificial de cel·lules vivents en un laboratori fou palpable. La biologia sintetica contemporania aspira a dissenyar i fabricar noves formes de vida amb la intencio d’obtenir beneficis socials i economics, tot i que no s’ha de descartar que tambe obtindrem, per la via sintetica, recompenses cientifiques en termes d’una major comprensio de la complexitat biologica a les quals no podriem accedir per la via analitica. Es clar, per tant, que biologia sintetica es un terme que desperta expectatives, pero no es menys cert que tambe provoca inquietud. El Forum Economic Mundial ha situat la biologia sintetica entre les deu tecnologies emergents del segle XXI mentre que l’aclamat autor i historiador Yuval Noah Harari contempla la bioenginyeria com una amenaca. Aci partim d’una critica de la identificacio de les cel·lules amb les maquines per a discutir l’abast dels esforcos en estandarditzar la biologia sintetica. Exposem tambe algunes implicacions socials derivades dels intents de fabricar la vida, com ara, la necessaria revisio de les relacions biunivoques entre biolegs sintetics i comunicadors i la possibilitat d’una cocreacio amb la resta d’agents socials implicats.
year | journal | country | edition | language |
---|---|---|---|---|
2019-03-05 | Mètode Revistade difusió de lainvestigació |