6533b853fe1ef96bd12ad327

RESEARCH PRODUCT

Mestre Vicent ho diu per spantar. El més enllà medieval

subject

description

Aquest treball és una mena de guia topogràfica, de visió de sistema de l'imaginari medieval del més enllà, el món dels morts i l'àmbit sobrenatural. Parafrasejant Bourdieu, l'existència de l'imaginari no és imaginària, i un qualsevol intent d'explicació global de les societats medievals ha d'integrar les subjectivitats, sense les quals són inintel·ligibles els comportaments dels agents històrics. El mètode d'investigació ha estat l'aplec, organització i confrontament de materials procedents de diferents époques (entre el s. XII i el XVI), llocs (Europa ocidental, i en la mesura del possible, dels països catalans) i canals comunicatius. Precisament el possible interés d'aquest treball rau en la seua "interdisciplinareïtat": iconografia, textos i interpretacions històriques, des d'una perspectiva antropològica o cultural. I la principal dificultat hi ha estat, precisament, l'articulació d'aquests diferents llenguatges i visions, l'establiment d'una cruïlla metodològica.En primer lloc en destaquem l'antropomorfització i l'anacronisme, consubstancials al pensament de l'Edat Mitjana; les societats dels esperits es conceben ahistòricament d'acord amb els models terrenals.Conseqüència d'aquest fet -i entrem dins el joc medieval de miralls- hi trobem diverses simetries: entre terra i cel (duplicat sublimat de la societat feudal); infern i purgatori (reflexos dels sistemes punitius terrenals); cel i infern (el segon, negatiu del primer). I encara una simetria doble, delimitada als quatre espais inferiors, qualitativa (pena de dany o de sentit) i quantitativa temporal (eterna o transitòria). Una nítida conceptualització com a espais físics "reals", en una geografia jeraquizada; són "transparents" -amb intercomunicació visual i acústica- i tendeixen a l'especialització funcional: gaudi social i contemplació divina, espera, turments purificadors, inòpia perpètua i punició eterna. Espais oberts; Crist els recorre -encarnació i catàbasi-, un per un, tots; àngels i dimonis coneixen limitacions per a desplaçar-se: uns no baixen als espais inferiors, i els altres no pugen al cel. Les ànimes, immaterials, són força viatgeres: en morir, pugen de la terra a les portes del cel, on se celebra el judici particular. Si no hi són acceptades baixen provisionalment al purgatori o als llimbs dels patriarques, o definitivament als llimbs dels infants o a l'infern. La mort humana, doncs, suposa l'inici d'un desplaçament espacial, un viatge a l'altre món.Tanmateix, la frontera medieval entre el món dels vius i el dels morts, o els àmbits real i sobrenatural és elàstica, i tots dos es comuniquen mitjançant epifanies, aparicions reals o virtuals, o bé el viatge al món dels morts; aquest pot ser també únicament espiritual o real, físic. L'Edat Mitjana arribarà a la banalització literària del viatge meravellós; els models indefugibles en seran l'Eneida, el Purgatori de Sant Patrici i la Divina Commedia. L'inici del viatge sol ésser induït per un habitant del més enllà, alhora guia, protector i informador. S'hi entra travessant una "terra de ningú" liminar, fora dels marges del món ordinari. En contrast amb l'eix vertical jeràrquic dels espais, el viatge es concep com un recorregut espacial horitzontal; hi sol aparéixer la figura del porter, qui controla els accessos -el llindar entre dos móns-. Una volta al més enllà, el viatger visita els compartiments de cada espai, amb descripcions topogràfiques i funcionals. El viatge culmina amb l'experiència mística, la prova purificadora o el terror pànic. El transcurs del temps sobrenatural té una característica elasticitat: és màgic, simultani, lent o accelerat. El viager hi rep sovint unes marques físiques, senyal o condició del viatge fet o del contacte hagut amb allò sobrenatural, o encara el preu de la supervivència a aquesta experiència privilegiada, i en ve a demostrar a posteriori la veracitat. El posterior relat serà sempre en primera persona; el fet mateix de la narració respon a les ordres expresses del guia.