6533b858fe1ef96bd12b5675

RESEARCH PRODUCT

Transitant per Calle Mayor

subject

description

Aquest treball és una lectura crítica de la pel.lícula Calle Mayor, dirigida per Juan Antonio Bardem en 1956, on pretenem analitzar de quina manera el film construeix un agosarat discurs de crítica social. Malgrat les dures limitacions extradiscursives en què la pel.lícula va veure la llum (censura oficial, empresonament del director durant el rodage...), Calle Mayor va aconseguir tractar allò del que no s'hi podia parlar (crítica sociopolítica) a través d'un argument de reminiscències regeneracionistes: la humiliació a què és sotmesa una vulnerable dona soltera (un fals enamorament planejat per un grupet de barons bromistes i executat per un d'ells), en el marc de l'opressiva i immobilista atmosfera d'una petita i burguesa ciutat de províncies.La investigació consta de dues seccions, l'una de caràcter contextual i l'altra analítica. La primera secció conté quatre apartats. Els tres primers s'ocupen d'establir, respectivament, certes coordenades històriques corresponents a la societat espanyola dels anys 50, les particularitats de la política de censura cinematográfica institucional d'aquells anys i els obstacles a què el director i el seu equip van haver d'enfrontar-se per portar endavant el projecte. En el quart apartat es fa referència a qüestions de reescriptura textual i es presenta el marc teòric des del qual s'escometran certs aspectes de les relacions d'intertextualitat que Calle Mayor manté amb altres textos, com ara el seu guió, escrit pel mateix Bardem (1955), produccions literàries com La señorita de Trevélez (1916) de Carlos Arniches, i produccions cinematogràfiques com ara I vitelloni (1953), de Federico Fellini, o Les grandes maneouvres (1955), de René Clair.El principal motor d'aquesta investigació, però, té vocació d'anàlisi textual enfocat des d'una perspectiva semiòtica interdisciplinar. D'això s'ocupa la segona secció, formada per tres epígrafs cadascun dels quals es desenvolupa al voltant d'un eix referencial: el model de gènere sexual, les relacions d'amistat informal, i els escenaris on l'un i les altres es representen en la pel.lícula.Respecte a la qüestió de gènere sexual, entesa com a construcció cultural, el primer epígraf argumenta de quina manera els paradigmes tradicionals de gènere sexual (edificats en la versió petitburgesa del determinisme biològic productor de models asimètrics de masculinitat i feminitat) tenen lloc en un context social on, entre altres coses, la solteria femenina involuntaria apareix com un estigma. En entorns on el contracte matrimonial és l'única via de realització personal socialment reconeguda per a les dones de classe mitjana, l'absència de marit converteix el personatge femení protagonista en una solterona, val a dir, una fracassada: un ésser marginal i vulnerable condemnat a un estat de permanent busca del matrimoni i, per això, víctima propiciatòria de certes bromes.La infatigable busca d'un marit és vista per alguns con una ofensiva provocació mereixedora d'humiliants sancions, quan la soltera arriba a certa edat (com els trenca - cinc anys de la protagonsita). Els qui així pensen són un grup de barons que, units per variables de gènere sexual, classe social i cicle vital, mantenen una estreta relació d'amistat informal. Les bromes que aquest grup d'amics planifica i executa (com ara la cruel broma contra la protagonista), engendrades en l'oci del casino i legitimades per la connivència del poder dominant -que ells mateixos representen a trevés de les seues professions-, funcionen entre els qui les executen com a estratègies de cohesió grupal i d'eva sió lúdica, simultàniament. Són, per això, una cadena difícil de trencar. D'això ens ocupem en el segon apartat.En el tercer i últim apartat, s'analitza de quina manera els particulars espais creats per la pel.lícula i la seua posada en escena constitueixen un terreny on l'esmentada trama de relacions socials s'articula de manera més intensa. En Calle Mayor la solteria de la protagonista és tan indissociable de les seues estèrils exhibicions públiques per carrer Major com l'amistat masculina està lligada al casino o als bars, la seducció està relacionada amb la catedral, els trens que parteixen de l'estació simbolitzen les oportunitats perdudes de la protagonista i les finestres de la casa evoquen la soledat femenina característica de les dones ventaneras.La tesi inclou també, en un annex final, el découpage complet del film.