6533b85dfe1ef96bd12be7f4

RESEARCH PRODUCT

El progrés i els límits del planeta: algunes lliçons per al segle XXI del debat entre Godwin i Malthus

subject

description

A les acaballes del segle XVIII es va produir un debat que, en substància, és el mateix que avui discuteix els límits al creixement. Condorcet (1793-1794) va mantenir que el perfeccionament humà no s’aturaria mai. Va descartar la possibilitat que la finitud del planeta esdevingués una barrera amb arguments que, en el llenguatge d’avui, s’expressarien com a esperança que les amenaces se situen en un futur llunyà, així com en termes d’ecoeficiència, desmaterialització i postmaterialisme. Com una mena de segons pensaments, Condorcet va inventar el desenvolupament sostenible! Godwin (1793) presentà la seua pròpia versió de la idea, afegint-hi que el progrés interminable només seria possible mitjançant l’abolició del govern, de la propietat, del matrimoni i de les associacions a fi d’alliberar l’individu; es crearia així un món sense guerres, crims, tribunals de justícia ni governs, sense malaltia, angoixa o ressentiment, sense mort ni sexe. (No és gens sorprenent que aquest paradís sobre la Terra, alhora anarquista i individualista, s’assemble tant al cel dels cristians: el domini de l’esperit sobre la matèria ha estat una creença persistent de la societat industrial des dels seus inicis). Malthus (1798) va alçar-se contra aquests somnis, afirmant que la natura entrebanca que es puguen realitzar, de manera insuperable; que la necessitat, la «llei imperiosa de la natura», constreny tots els organismes, incloent-hi els humans, «dins de límits determinats» (una idea amb la qual es va guanyar l’elogi de Darwin i l’hostilitat de quasi tots els filòsofs socials). Malthus va sostenir que, malauradament, la visió de la societat de Godwin, tot i la seua gran bellesa, depenia de tres errors: que tots els mals socials són creats per les institucions, que l’abolició de la propietat ha de donar lloc a una riquesa il·limitada i que la comunitat de béns pot resoldre sempre l’escassetat material. Fins i tot en la seua literalitat, aquell debat anticipa molts dels aspectes que es discuteixen avui sobre desenvolupament sostenible i decreixement, i també a propòsit de la relació entre ecologia i equitat