Search results for " història"

showing 10 items of 324 documents

Cambio académico. Los grados universitarios. De la escolástica a los primeros ensayos decimonónicos

2013

ResumenEn este trabajo analizamos las transformaciones experimentadas en el contenido académico de los grados universitarios a lo largo de la historia. Partimos del modelo medieval europeo para conocer el sentido original de los grados. Utilizamos, luego, el caso mexicano para seguir los cambios. Veremos cómo el significado docente y corporativo de los grados académicos se fue perdiendo y, en su lugar, ganó importancia la adquisición de conocimientos para el ejercicio profesional. El trabajo termina en 1854-1855, con el Plan de estudios que concibe, por primera vez y de manera estructurada, un sistema educativo, en el que todos los grados están escolarizados, requieren para su obtención apr…

grados académicosEducació HistòriaEducaciónMéxicoEspañaEspanhahistoriahistóriagraus acadêmicosHistoriaEducationIberoaméricaLatin AmericauniversidadeuniversitySpainIbero-américaeducacáoEnsenyament universitarihistoryeducaciónMexicoacademic degreesuniversidad
researchProduct

Ciència i moral. En els orígens de la maternitat totalitzant

2012

En la construcció i difusió com a model normatiu d’una imatge de la maternitat entesa com  a vocació totalitzant, tasca exclusiva, destí natural i plena realització de les dones, el discurs científic, i de manera molt especial, el mèdic, ha exercit un paper clau. Explorarem els orígens d’aquest model en els textos mèdics divulgatius i la literatura de ficció del segle XVIII.

historia de la cienciahistòria de la ciènciamodern familyscience historydiscurso médicomaternidad; familia moderna; discurso médico; historia de la cienciamaternitymaternitat; família moderna; discurs mèdic; història de la ciènciahistory of sciencefamília modernamedical discoursediscurs mèdicmaternity; modern family; medical discourse; history of sciencefamilia modernamaternitatmaternidad
researchProduct

Veedors, marquejadors, maestros : el valor de la experiencia en la carpintería medieval. El ejemplo valenciano

2014

En la carpintería medieval valenciana, la experiencia y la destreza eran dos nociones complementarias de la idea más amplia de pericia. La apreciación de este valor añadido hacía del experto una fi gura imprescindible en la corporación de ofi cios, a través de los diversos encargos de control e inspección arbitrados por los estatutos para asegurar la calidad en la factura y en la enseñanza desarrollada por cada maestro, así como en los exámenes de magisterio. El experto también estaba presente en las tasaciones periciales, en las que su juicio servía para certifi car la aptitud de la obra realizada por un colega o incluso valorar su intervención. En este artículo examinaremos la noción de e…

knowledgecarpinteríalcsh:D111-203lcsh:Medieval historycarpentryD111-203Art HistòriaperitajeexperienciaexperienceFusteriaedad mediaMedieval historyexpertiseMiddle Agesconocimiento
researchProduct

Dades per a una anàlisi del teatre a Catalunya: 1939-1993

2015

Throughout this work the author carries out a study of the trajectory of Catalan drama from the end of the Civil War to present times. The analysis of problems relating to censorship, the lack of infrastructure, the dialectics of commercial versus alternative theatre, the successive appearances of new theatrical writers and groups, the dominating theatrical norms and the important support provided in recent years by public institutions presents a perfect scan of the issues Catalan drama has faced during the mentioned period.

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASCataloniaLingüísticaFilologíasteatre català1939-19993CatalunyaTeatrelcsh:Philology. LinguisticsTeatre català -- Història i críticalcsh:P1-1091:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:PTheaterteatre català; 1939-19993Teatre -- Catalunya -- Història
researchProduct

L'aportació dels romanistes suïssos, alemanys i austríacs als estudis d'història de la llengua catalana

2009

Aquest article presenta i comenta els principals treballs de romanistes suïssos, alemanys i austríacs sobre la història interna i externa del català, i tracta aspectes com ara les discussions sobre els orígens del català durant la primera meitat del segle XX arran de la teoria gal·loromànica de Meyer-Lübke; el canvi en la consciència lingüística en el pas del llatí al català; l’estudi del lèxic; el sistema pronominal, que ha estat analitzat sobretot per part dels generativistes; el perfet perifràstic, tema recurrent entre els romanistes alemanys; la sintaxi de la negació; els estudis sobre fonètica; el català de la Decadència; la història de l’ortografia catalana, etc. En general, hom pot a…

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaFilologíasevolució de la sintaxiestudis diacrònics del català; els orígens del català; el llatí al català; història interna; estudi del lèxic; evolució de la sintaxilcsh:Philology. Linguisticsel llatí al catalàlcsh:P1-1091història interna:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:Pestudis diacrònics del catalàestudi del lèxicels orígens del catalàCaplletra: Revista Internacional de Filologia
researchProduct

Celebracions del poder. Política i premsa a Catalunya a començaments de l'edat moderna

2014

Resum: Aquest article tracta de la primera premsa produïda a Catalunya: és a dir, de les relacions de successos impreses, especialment a Barcelona, que, des de finals del segle XVI, tingueren un paper clau en la creació de l’opinió pública. S’argumenta que aquella primera premsa ha de considerar-se com una celebració, explícita o bé implícita, del poder: del poder reial, del poder eclesiàstic, del poder militar, del poder civil i del poder diví. En particular, la temàtica recollida en les relacions inclou naixements, casaments i exèquies reials; beatificacions, canonitzacions, miracles i martiris; victòries contra enemics musulmans, protestants i (amb la Guerra dels Segadors) espanyols; la …

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaFilologíasnotíciesrelacions de successoscelebracions del podercensuralcsh:Philology. Linguisticslcsh:P1-1091opinió pública:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:Phistòria de la premsarelacions de successos; història de la premsa; notícies; opinió pública; celebracions del poder; censura; autocensuraautocensura
researchProduct

Visions de Mallorca a la literatura del segle XIX

2011

L’article és una aproximació al tractament de Mallorca com a tema literari en la literatura feta per autors mallorquins del xix, en un període comprès entre l’aparició de La Palma el 1840 i, més o menys, la dècada dels vuitanta, cosa que implica tractar de l’obra de tres grups generacionals. Més que una síntesi general, s’ha optat per mostrar algunes de les diferents opcions triades a l’hora de convertir Mallorca en literatura, unes opcions, unes mirades, que canvien al llarg del temps i que poden estar mediatitzades tant per l’adscripció a un corrent literari –romanticisme–, a una situació personal –l’allunyament de l’illa–, o per unes motivacions literàries diferents –voluntat regeneracio…

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaciutatFilologíasMallorcahistòriaromanticismelcsh:Philology. Linguisticslcsh:P1-1091paisatgeMallorca; paisatge; ciutat; història; romanticisme:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:P
researchProduct

Agenda y Cuaderno de Nueva York: La paradoja entre la identidad íntima y la máscara múltiple

2012

José Hierro es recordado en la historia de la literatura española por la poetización en sus obras de posguerra de un claro yo autoral, que cobra sentido casi siempre en cuanto englobado en el nosotros de una generación concreta y real: los textos hierrianos dan la impresión de estar hablando siempre en clave personal, si bien las confesiones se quedan muchas veces en el ámbito de lo público, raras veces sumergiéndose en la introspección de lo íntimo, esfera que, como es sabido, el poeta solía respetar con abundante prudencia en todos los aspectos de su vida. Todo ello se construye con las oportunas marcas de realismo o realemas, que conducen al lector en la pista de una lectura más o menos …

lcsh:Language and Literaturelcsh:French literature - Italian literature - Spanish literature - Portuguese literatureIntimidadCrítica literàriaMaskMáscaraPoesia castellanaConfessionalismPoesíaIdentidadIdentityPrivacylcsh:PQ1-3999lcsh:PLiteraturaPoetryConfesionalismoLiteratura Història i crítica
researchProduct

Los lugares de memoria franquistas en el NO-DO

2009

NO-DO (Noticiarios y Documentales) fue desde 1943 el noticiario oficial del franquismo (concluyó en 1981), gozando de las prerrogativas de exclusividad y de proyección obligatoria en todos los cines de España. Voz oficial del régimen, NODO, nacido a casi cuatro años del final de la guerra civil, no corresponde a una fase de movilización política, sino más bien de desmovilización. En este sentido, su falta de tensión dramática, su inercia e inactualidad, su huida de la política son altamente reveladoras. Ahora bien, el historiador puede encontrar en sus ediciones aspectos clave de la mentalidad franquista y, en particular de su propuesta de socialización política. El presente artículo anal…

lcsh:NX1-820Cinematografia i històrialcsh:Arts in generallcsh:History (General)lcsh:D1-2009
researchProduct

Paul Strand y las paradojas de la modernidad americana

2010

As contribuições de Strand para o cinema estão estreitamente relacionadas com seus trabalhos fotográficos da época e mesmo com um olhar que, apesar de suas múltiplas diferenças, possui muitos pontos em comum. Se em Manhatta (1920), Strand (em colaboração com Sheeler) oferece uma síntese da natureza e da modernidade, em Redes (1934) o que predomina, em contrapartida, é a experiência da arte muralista mexicana e a influência de Eisenstein (em suas andanças por México) são os fatores que determinam seus esforços na construção de uma épica dos operários. Mas sem dúvida, o projeto mais ambicioso de Strand (ao mando da produtora Frontier Films) foi Native Land, o filme que atendeu às demandas do …

media_common.quotation_subjectSrtrandNative Land.Cinematografia i històrialcsh:Visual artsArtPaul Strand contributionslcsh:N1-9211Photography workCinemaFotografia e Native Land.Humanitiesmedia_commonSignificação: Revista de Cultura Audiovisual
researchProduct