Search results for " valència"

showing 10 items of 620 documents

Taberner Pastor, Francisco (Dir.) Historia de la Ciutat de València. VIII Relat Urbá

2020

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASFrancisco (Dir.) Historia de la Ciutat de València. VIII Relat Urbá Broseta Palanca:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]0211-5808 9678 Archivo de arte valenciano 564145 2020 101 7708002 Taberner PastorMª Teresa 434 435
researchProduct

La conservación preventiva de la colección de obra gráfica "Figuras imposibles" del artista José María Yturralde, ubicada en el Fondo de Arte y Patri…

2019

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASHaizeaVivancos Ramónubicada en el Fondo de Arte y Patrimonio de la Universitat Politècnica de València Oliveira:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]0211-5808 9678 Archivo de arte valenciano 532661 2019 100 7158129 La conservación preventiva de la colección de obra gráfica "Figuras imposibles" del artista José María YturraldeMaría VictoriaMartínSusana 211 223
researchProduct

Usos lingüístics i ideologia: què fan els universitaris valencians?

2016

Resum: L’article analitza la relació entre el posicionament ideològic dels estudiants universitaris valencians i el seu comportament lingüístic. A més de l’eix tradicional esquerra-dreta, l’autodefinició ideològica requerida inclou també la identificació nacional-regional i la postura sobre la unitat de la llengua catalana, objectes de disputa ideològica sempre latent, ara i adés explícita, al País Valencià. Els usos lingüístics són també plurals i diversos; de fet, un punt d’interés remarcable és la correlació entre els més lligats a l’hàbit o als contextos de proximitat i els més intencionals o de relació secundària. És en aquests darrers on les idees poden tindre un paper més determinant…

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLinguistics and LanguageLingüísticaFilologías:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Usos lingüísticsEstudiants universitarisusos lingüístics; ideologia; identitat; estudiants universitaris; ValènciaValènciaFILOLOGIA CATALANAIdentitatLanguage and LinguisticsIdeologiaCaplletra. Revista Internacional de Filologia
researchProduct

Teatre en català a València durant el franquisme: crisi d'un model escènic

1993

The performance of commercial drama in Catalan was resumed in Valencia in 1945, once the harshest moment of the post-war was over. But the genre did not recover the vivacious spirit it had presented Up to 1936. The process of linguistic replacement, the stagnation of writers' aesthetic formulae, the change of habits in audiences and other factors practically resulted in its dissapearance off stage.

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaFilologías:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]teatre català a València; franquismeCaplletra. Revista Internacional de Filologia
researchProduct

Sobre la posible autoría del Bosco de la tabla central del tríptico de "Los Improperios" del Museu de Bellas Arts de València

2015

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASMarc 27 41:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]0211-5808 9678 Archivo de arte valenciano 411618 2015 96 5286913 Sobre la posible autoría del Bosco de la tabla central del tríptico de "Los Improperios" del Museu de Bellas Arts de València Borrás Espinosa
researchProduct

Aplicaciones didácticas de la música de moros y cristianos en el aula de enseñanza secundaria

2010

La Música Festera o música de Moros y Cristianos, es una música incidental compuesta expresamente para la Fiesta que se materializa en sus tres modalidades de música para el desfile: marchas moras, marchas cristianas y pasodobles. Es un patrimonio cultural y musical muy importante en la Comunidad Valenciana que va unido al género militar y a la música de desfile que se relaciona con la soldadesca o milicia festera y con la fiesta patronal

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASMusic -- Instruction and study:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Música -- Ensenyament:PEDAGOGÍA [UNESCO]Didáctica de la músicaMúsica de moros y cristianosUNESCO::PEDAGOGÍAMusic -- ValenciaMúsica festeraMúsica -- País Valencià -- València
researchProduct

El grabado de valència de la primera parte de la crónica de beuter. Su lectura en el contexto de las imágenes urbanas peninsulares impresas en torno …

2019

The engraving of València from the Primera parte de la crónica by Pere Antoni Beuter, originally published in 1546, is the first overview of the city as a whole. It includes a large number of constructions and features of València, configuring, in addition, the most characteristic point of view to represent the city: the northern. Its modernity has to be compared with other valencian and contemporary peninsular urban engravings. Its comparison with other images will help to understand better the meaning of such an important image for the city of València. El grabado de Valencia de la Primera parte de la crónica de Pere Antoni Beuter, publicado originariamente en 1546, constituye la primera …

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASchroniclePablo 83 95crónicaBeuterValènciagrabados urbanossiglo XVIurban engravings:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Scopuscentury XVI0211-5808 9678 Archivo de arte valenciano 532661 2019 100 7158121 El grabado de València de la Primera parte de la crónica de Beuter. Su lectura en el contexto de las imágenes urbanas peninsulares impresas en torno a 1550 Cisneros Álvarez
researchProduct

L?escrutini de la Batllia General de València durant la visita general de Pedro de la Gasca (1543-1545)

2019

Master?s Final Project is aimed at illustrating the situation that the general Bailiwick of València experienced within the firs half of the sixteenth century, starting from the reconstruction of the general visit process carried out by Pedro de la Gasca, as well as the consequences it implied for the institution.

UNESCO::HISTORIA0210-9093 553 Estudis: Revista de historia moderna 529735 2019 45 7107723 L?escrutini de la Batllia General de València durant la visita general de Pedro de la Gasca (1543-1545) Conca Alonsogeneral bailiffgeneral visitHeritage BoardJunta PatrimonialJosep Miguel Master?s Final Project is aimed at illustrating the situation that the general Bailiwick of València experienced within the firs half of the sixteenth centuryConsell Reial PatrimonialRevista de historia moderna 529735 2019 45 7107723 L?escrutini de la Batllia General de València durant la visita general de Pedro de la Gasca (1543-1545) Conca Alonso [0210-9093 553 Estudis]Royal Heritage Councilbatlle generalLluís Carròs de VilaragutPedro de la Gascaas well as the consequences it implied for the institution. Batllia generalLluís Carròs de Vilaragut 345 364:HISTORIA [UNESCO]starting from the reconstruction of the general visit process carried out by Pedro de la Gascavisita generalgeneral Bailiwick
researchProduct

Eruditione vindicata. La vida y los libros de Francisco Pérez Bayer (1711-1794)

2018

El eclesiástico valenciano Francisco Pérez Bayer (1711-1794) regaló su biblioteca personal la Universidad de Valencia en 1785, para que se crease con ella una librería pública al servicio de sus estudiantes y alumnos. Hasta ese momento la Universidad no contaba con ninguna biblioteca, por lo que la donación de supuso el nacimiento de la actual biblioteca universitaria. Sin embargo, el edificio sufrió un incendio en 1812, durante la Guerra de Independencia, en el que perecieron la mayoría de los volúmenes donados. La amplia colección de libros de Francisco Pérez Bayer es el resultado de las compras realizadas durante toda su vida en distintas ciudades de España y en el transcurso de sus viaj…

UNESCO::HISTORIABibliotecasFrancisco Pérez BayerErudiciónBiblioteca Històrica de la Universitat de València:HISTORIA [UNESCO]s. XVIIIIlustraciónUniversitat de València
researchProduct

Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII …

2015

L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la societat andalusina, de la seua estructura social i de com va evolucionar al llarg del temps. Però en compte de fer-ho únicament a través de documentació escrita com ha estat tradicional, es fa a través de l’estudi del paisatge agrari, és a dir, de la interpretació morfològica de l’estructura dels sistemes hidràulics i el parcel·lari que formen l’Horta de València. La metodologia que s’ha emprat és la de l’anomenada arqueologia hidràulica, que ha demostrat fa temps ser imprescindible per a l’estudi de la societat rural andalusina. Pel que fa a l’estructura de la tesi, primer de tot es delimita quina és la zona d’estudi i s’exposen les seues caract…

UNESCO::HISTORIAHorta de ValènciaArqueologia hidràulicaAl-Andalus:HISTORIA [UNESCO]Arqueologia
researchProduct