Search results for "“UNESCO:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS”"
showing 10 items of 72 documents
La llengua catalana en la literatura de viatges del primer terç del vuit-cents
2022
Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d'aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l'ús d'aquesta per part dels habitants d'aquests territoris. Les obres que s'hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topo…
La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics
2021
En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s’hi en excés. L’anàlisi de les transformacions que s’o…
Els epítets dels artistes baixmedievals al servei dels poders reial i municipal
2021
Aquest article estudia els adjectius que van rebre els artistes que treballaren per al rei i per a les elits ciutadanes en els territoris de parla catalana durant els segles XIV i XV. En particular, se n’hi examinen dos: apte i subtil. Les notícies exhumades per uns altres especialistes fins al moment permeten comprendre’ls en el propi context documental. Ací es compara el seu significat amb uns altres exemples de la literatura baixmedieval de la Corona d’Aragó i es du a terme una aproximació històrica com a paraules que al·ludien a la perícia de l’artista i que van ser escollides amb una finalitat. Participaren i repercutiren, per tant, en la relació històrica de l’artista amb el client, …
Presentació del monogràfic «Com s'escriu avui la història de la llengua catalana?»
2021
Presentació del monogràfic «Com s’escriu avui la història de la llengua catalana?», coordinat per Miquel Nicolás.
El paper d’Alfred Morel-Fatio en els inicis de la catalanística
2022
El nostre objectiu en aquest article és fer una síntesi dels principals estudis d’Alfred Morel-Fatio sobre llengua i literatura catalanes, així com definir el seu paper en la catalanística del segle XIX, especialment a França però també a la resta d’Europa. Cal saber que aquest erudit francès va tenir un paper cabdal en el desplegament dels estudis universitaris catalans fora del nostre àmbit lingüístic, a banda de fer aportacions significatives al desplegament de la filologia catalana. Així, arribem a la conclusió que Morel-Fatio té el mèrit de ser el primer professor que va introduir l’estudi de la llengua i la literatura catalanes a les aules universitàries. A banda d’això, no es pot obv…
Joan Estelrich i el nou humanisme a l’Europa d’entreguerres
2021
Aquest article presenta alguns aspectes de l’activitat de Joan Estelrich a partir de dues iniciatives pertanyents, segons ell mateix, a un humanisme o nou humanisme en voga a l’Europa d’entreguerres. Com que el terme humanisme és polisèmic, i l’expressió nou humanisme és encara més ambigua, en primer lloc repassem breument el context històric per mirar d’evitar equívocs. Presentem seguidament el projecte de revista Humanitats (1929), concebuda com a òrgan de la Fundació Bernat Metge i com a plataforma de difusió de l’activitat classicista a Catalunya i a l’exterior, amb especial atenció a la contribució de Mario Meunier sobre l’esperit europeu i les humanitats. A partir de les intervencion…
La influència de l´humanisme catòlic anglès a Catalunya durant el període d´entreguerres:la contribució d´Hilaire Belloc
2021
L’estudi de la popularització a Catalunya del periodisme anglès d’arrel catòlica durant els anys vint i trenta s’ha centrat bàsicament sobre la figura de G. K. Chesterton. No obstant això, el seu gran amic, el polemista Hilaire Belloc, també va tenir una certa presència a Catalunya a través del contacte directe amb el país, la traducció dels seus articles i obres i la col·laboració en mitjans catalans. El fet que Belloc fos clarament un antimodern apologeta de la fe cristiana i l’ideòleg original d’un sistema polític i econòmic d’arrel medievalitzant anomenat distributisme, així com un notable historiador i autor de biografies, va dotar la seva figura d’un caràcter polièdric i d’un interès …
Presentació del monogràfic «La crisi del nou humanisme a Catalunya, 1918-1936»
2021
Presentació del monogràfic «La crisi del nou humanisme a Catalunya, 1918-1936», coordinat per Xavier Pla i Francesc Montero.
Els verbs de percepció visual en català: classificació semàntica i distribució en gèneres escrits
2022
This work focuses on the study of the meanings conveyed by two visual perception verbs (mirar and veure) in Central Catalan within the theoretical framework of cognitive semantics. Our objective is twofold: (i) to analyze and describe them in order to establish metaphorical and metonymic semantic projections; and (ii) to determine the intralinguistic distribution of the non-prototypical meanings of these verbs. We have analyzed examples extracted from dictionaries (mostly DIEC2) and 1.750 forms picked out from the literary narrative and press texts of the Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). By analyzing these examples and the context in which they appear, we establi…
Problemes de la periodització en història de la llengua
2021
El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic. The work analyses how of suitable are the periodizations of the history of …