Search results for "“UNESCO:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS”"
showing 10 items of 72 documents
Una lectura de les «Regles introductòries a la pràctica de l’Art demostrativa» de Ramon Llull
2022
Una part no menyspreable de les poesies de Ramon Llull va ser escrita per a afavorir la memorització dels fonaments conceptuals i operatius de l’Art. L’Art és una eina intel·lectual complexa i el seu creador era partidari de l’obscuritat didàctica. L’esforç que demana a l’usuari, d’altra banda, és indissociable de la pràctica de la primera intenció, que és conèixer i estimar Déu. És per això que les poesies creades per a aprendre l’Art i practicar-la poden semblar, a primera vista, un bon exemple de trobar clus. La lectura que es proposa en aquest article intenta fer més lleu l’accés a les Regles, pensades per facilitar la pràctica de l’Art demostrativa, el manual d’ús central de l’Art lul·…
«Sabiats que us diray en riman». Prime considerazioni sul rapporto tra forma, comunicazione e pubblico nella Lògica del Gatzell di Ramon Llull
2022
La Lògica del Gatzell, primo esempio della produzione in volgare di Ramon Llull, è un compendio in versi basato sull’opera di al-Ghazali Maqasid al-falasifah e sul Tractatus di Pietro Ispano, cui il Beato aggiunse alcuni elementi del suo personale sistema di pensiero. Insieme alla versione latina, il Compendium logicae Algazelis, evidenzia l’intenzione di Llull di promuovere lo studio dei principi fondamentali della filosofia proponendo due diversi sussidi didattici, ciascuno pensato per un determinato genere di pubblico. Il compendio rimato era indirizzato a coloro che non conoscevano il latino e per questo l’autore ricorse a una forma letteraria e a una strategia comunicativa tipiche dell…
Un text escrit per Bonsom l’any 998, en nova edició i traduït al català
2022
Nova edició crítica d’un text de caràcter força literari del diaca i jutge Bonsom, i traducció al català. Justificació paleogràfica i filològica de les noves lectures proposades. La personalitat literària de Bonsom en el context dels millors homines scholastici del seu temps i entorn. Identificació dels personatges protagonistes de la narració textual i de l’acció jurídica que conté el diploma estudiat.
El simbolisme dels colors en dos poemes mallorquins del segle XVII
2022
En aquest article volem comentar dos poemes catalans la temàtica dels quals està relacionada amb el simbolisme dels colors. Ambdós es troben a un manuscrit del segle XVII que es conserva a l’Arxiu Municipal de Palma. Per enfocar d’una manera adequada la nostra anàlisi, parlarem breument sobre els significats que en diferents èpoques s’ha atribuït als colors i donarem una sèrie d’exemples per mostrar com ha estat expressada aquesta temàtica, cosa que ens permetrà també donar suport a la nostra interpretació. Un dels poemes que comentarem, fragmentari, està clarament influenciat per una composició del Cancionero de Baena. Entre els nostres objectius destaca l’interès de comprovar fins a quin …
Guillem Colom-Montero, «Monzó and Contemporary Catalan Culture 1975-2018 Cultural Normalization, Postmodernism and National Politics», Cambridge, Leg…
2022
Ressenya sobre el llibre de Guillem Colom-Montero, Quim Monzó and Contemporary Catalan Culture 1975-2018 Cultural Normalization, Postmodernism and National Politics, Cambridge, Legenda (Studies in Hispanic and Lusophone Cultures 45 / Modern Humanities Research Association), 2021, 226 p., ISBN: 978-1-78188-392-1.
Sobre alguns participis actius amb verbs de moviment
2021
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les estructures formades a partir de la combinació d’un participi amb un verb de moviment, en casos com venir plorat de casa. L’interès d’aquestes dades rau en el fet que els participis que descrivim no són actius (plorat, tossit), però adquireixen una lectura activa en combinar-se amb verbs de desplaçament (venir, sortir, arribar). Al llarg de l’article recopilem i descrivim les dades que segueixen aquesta configuració i mirem d’esbossar alguns apunts per a una possible anàlisi formal. D’una banda, seguint la proposta d’Armstrong (2017), defensem que verbs com plorar o tossir permeten la formació d’un participi actiu resultatiu perquè tenen un object…
La relació entre història de la llengua i història literària
2021
La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua) i la desclosa de les cultures nacionals, que també van donar prioritat a la literatura nacional. E…
Sobre la categoria verbal de temps en búlgar
2022
El sistema verbal búlgar conserva en principi l’esquema antic. La tendència que antigament operà sobre els sistemes eslaus convertint el perfet en un passat general sembla que també va actuar en búlgar, però menà a resultats diferents. Una innovació fou el valor testimonial associat als temps passats, davant del valor neutre dels no-passats. El sistema s’ha enriquit amb altres innovacions basades sobre els valors de perfet: perfets secundaris, formes narratives, mode conclusiu i formes dubitatives. 
 Dediquem aquest treball a trobar una representació d’aquestes formes en fórmules de relacions temporals «E rel R rel S» per tal de veure que les podem considerar «temps» perquè mostren una…
L’analogia i el paral·lelisme en l’estil proverbial de Ramon Llull
2022
Ramon Llull és autor d’un extens i excepcional corpus de proverbis, distribuït en cinc reculls que va escriure principalment entre 1295 i 1302. En aquest article, després de contextualitzar les col·leccions en el marc de la trajectòria intel·lectual de Llull, de presentar els seus trets més remarcables i de repassar breument alguns aspectes de la teoria paremiològica sobre els marcadors proverbials, s’analitza l’ús d’un conjunt de procediments retòrics en la formulació dels enunciats, en especial la personificació i el paral·lelisme, el qual es posa en relació amb les funcions i les aplicacions pràctiques que Llull mateix preveu per als seus proverbis.
Alexandre Bataller Català, «Jaume de Cèssulis:Libre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escacs.
2021
Ressenya sobre el llibre d'Alexandre Bataller Català, Jaume de Cèssulis: Libre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escacs. Estudi i edició, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, col. «Biblioteca Sanchis Guarner», 89, 303 p., ISBN: 978-84-9191-025-1.