Search results for "Borja"

Itàlia i la configuració de la llegenda negra borgiana.

2015

Resum: La llegenda negra dels Borja va començar a Itàlia i la van començar els italians en el segle XV. Començada a forjar per cronistes, informadors, cardenals… i contràriament al que es podria pensar, aquesta no va començar després de la mort del segon papa Borja Alexandre VI, sinó durant el seu cardenalat, el seu pontificat i com no, després de la seua mort i continuant els segles posteriors amb acusacions falses com la simonia, el incest, els assassinats…   Paraules clau: Borja, Roderic de Borja, Alexandre VI, llegenda negra, Bichi, Tiara, papa, conclave, simonia, Ascanio Sforza. Abstract: The black legend of Borja began in Italy and Italians began in the fifteenth century. Created by r…

Decreto vltimo, i final de la solene canonizacion del Beato Francisco de Borja

1670

Esc. xil. a port. de la Companyia de Jseús

Juan de Sariñena y Luis Beltrán, dos iconos de la espiritualidad en el arte valenciano: apreciaciones a propósito del lienzo conservado en el Museo I…

2014

Las encuadernaciones artísticas de la XV Condesa-Duquesa de Benavente en la Biblioteca General de la Universidad de Zaragoza

2023

Como aportación al mejor conocimiento de la Biblioteca de Osuna, se describen y analizan 22 encuadernaciones artísticas, de estilo neoclásico, que pertenecieron a María Josefa Alonso Pimentel, XV condesa-duquesa de Benavente. Estas visten otros tantos ejemplares que ingresaron en la Biblioteca General de la Universidad de Zaragoza después de que el XII duque de Osuna muriera endeudado y sin herederos y el Ministerio de Fomento comprara la Biblioteca de Osuna. Esta se dispersó entre las diferentes bibliotecas públicas españolas.

Urbanus PP. VIII. Ad perpetuam rei memoriam ... Sanè pro parte dilectorum filiorum Praepositi Generalis, ac Presbyterorū Societatis Iesu nobis nupe…

1624

Escut papal en la parte superior del f.

Gozos a San Francisco de Borja

1750

El full orlat Grav. xil. enmarcat del sant, flanquejat per gerros amb flors Text del goig a dues col. separades per banda

Els moriscos dels Borja a la Vall d'Albaida: tera, vassalls i senyors a la baronia de Castelló de Rugat

2022

La tesi titulada Els moriscos dels Borja a la Vall d’Albaida: terra, vassalls i senyors a la baronia de Castelló de Rugat, aborda l’estudi de l’economia i la societat de el Rafalet, Aielo i Castelló de Rugat, llocs moriscos de l’interior valencià. La temàtica ha suscitat un important debat entre els que consideraven l’economia morisca d’aquestes zones com quasi de subsistència, producte d’una producció agrària que buscava merament l’autoabastiment, inserida en una comunitat caracteritzada per la seua pobresa general, i aquells que defenien que es tractés d’una societat en gran mesura semblant a la de les localitats habitades per cristians vells. El treball portat a terme a partir de l’estud…

Datos para la historia del antiguo colegio de San Sebastián y San Francisco de Borja de la Compañía de Jesús de Gandía: : el inventario de iglesia y …

2013

La Lucrècia Borja de ficció en el drama d’Hugo i els seus derivats

2015

Resum: El drama Lucrece Borgia de Victor Hugo confereix al personatge historic una serie d’atributs en sintonia amb el gust sensacionalista de l’epoca: en ser dona, poderosa, bella i formada. Lucrecia Borja es el millor exemple d’allo que Kristeva anomena «l’abjecte» en les Pouvoirs de l’horreur (1980). Una imatge de femme fatale lligada al veri o l’incest que es popularitzara gracies a les nombroses obres derivades del drama: de l’opera de Donizetti als romancos populars de manera que les caracteristiques del personatge de ficcio s’imposaran a l’historic en l’imaginari col·lectiu. Lucrecia Borja, que fins aleshores havia estat considerada un instrument al servei de les politiques familiars…

Lucrècia Borja. L'alteració d’una identitat i l’errònia atribució de la pintura de Flora de Bartolomeo Veneto

2017

Resum: Aquest treball preten emfatitzar l’erronia identitat que ha arribat fins als nostres dies de Lucrecia Borja i l’equivocada atribucio que se n’ha fet d’alguns retrats. Com ara, la pintura de Flora (c.1520), pintada per Bartolomeo Veneto, que ha passat a la historia com una indissoluble identificacio de Lucrecia. Els estudis actuals han demostrat que representa un model ideal influit pel context literari probablement relacionat amb Pietro Bembo. Durant el Renaixement, els retrats representen molt mes que una identitat concreta i mimetica. Son suports de prestigi i transmissio ideologica, de virtuts morals, memoria, etc. En l’ambit artistic venecia de principis del segle XVI sorgeixen m…