Search results for "Catalan"
showing 10 items of 521 documents
Higher genera Catalan numbers and Hirota equations for extended nonlinear Schrödinger hierarchy
2021
We consider the Dubrovin--Frobenius manifold of rank $2$ whose genus expansion at a special point controls the enumeration of a higher genera generalization of the Catalan numbers, or, equivalently, the enumeration of maps on surfaces, ribbon graphs, Grothendieck's dessins d'enfants, strictly monotone Hurwitz numbers, or lattice points in the moduli spaces of curves. Liu, Zhang, and Zhou conjectured that the full partition function of this Dubrovin--Frobenius manifold is a tau-function of the extended nonlinear Schr\"odinger hierarchy, an extension of a particular rational reduction of the Kadomtsev--Petviashvili hierarchy. We prove a version of their conjecture specializing the Givental--M…
Curial e Güelfa i Boccaccio: influències lingüístiques
2013
Resum: La critica ha trobat al Curial e Guelfa petges molt evidents d’influencia de la literatura italiana, i en particular de Boccaccio. Tanmateix no ha estat estudiada una altra influencia italiana, la purament lingu?istica. Un estudi detingut del Curial ha permes identificar a l’obra nombrosos elements que mostren la seua origen italiana. Molts d’aquests elements es troben presents a les obres de Boccaccio, concretament en el Decameron. Per cada element identificat al Curial s’ofereixen exemples de les obres de Boccaccio. Paraules clau: Curial e Guelfa ; Boccaccio; italianismes; influencia; catala Abstract: Several scholars have found in Curial e Guelfa very clear traces of influence of …
The lai “Si bé, Fortuna, has dat lo torn”: a critical edition of the catalan poem from the novel Triste deleitación
2019
The Castilian novel Triste deleitación, written in the late fifteenth century by an author from the Crown of Aragon, includes several letters and poems. One of these poems, “Sy bé, Fortuna, as dat lo torn”, is written in Catalan. This article presents the poem’s annotated critical edition, which reports how it is indebted to the Catalan lyrical tradition. Written in an evolved form of the French lai cultivated by various Catalan poets, the poem is clearly influenced by Pere Torroella’s lai “Qui volrà veure un pobre estat”, and linked to two other similar lais also dependent on Torroella’s. This edition is completed by a translation into modern Catalan. La novel·la en castellà Triste deleita…
Un vocabulari pornogràfic francès-català inèdit
2014
Resum: Antoni Bulbena Tosell és autor d’un manuscrit, i inèdit, vocabulari pornogràfic francès-català català-francès, la Flora pornogràfica francesa: suplement al argot francès / Flore pornographique catalane: supplément à l’argot catalan. És una obra d’aproximadament l’any 1921 que, per la seva temàtica, ell mateix reservava per a no publicar-se. Bulbena és autor d’una discutida obra lingüística, entre la qual trobem diferents diccionaris, alguns d’ells entre el català i el francès. El darrer que publicà és el Diccionari de les lléngues francesa & catalana / Dictionnaire catalan-français (1921) que inclou dos apèndixs, un «Vocabulari d’argot francès» i un «Vocabulari d’argot catalan». …
L'alta noblesa catalana en la conquesta de València
1996
The studies about the conquest of Valence by the king Jaume I during the Xlllth century had emphasized the more great participation of the Aragonese nobility rather than the Catalan, so in the war as in the repartition of the land and the seigniories. Also it's affirmed that the Aragonese people remained in the Vanencian country, though the Catalans only came by religious reasons and went back to their land. This paper revises all the royal documents of the chancellery, the donations of the Repartiment and also the chronique of the king Jaume I, and demonstrates the opposed situation. The participation of the catalans nobility in the conquest of Valencia was very important —more than 150 kn…
Sobre la filosofia de l’humanista valencià Joan Serra al De contemplatione amicicie. Notes a una traducció catalana
2013
Resum: Presentem la traducció catalana del De contemplatione amicicie, escrit per l’humanista valenciàJoan Serra l’any 1454. La traducció parteix de l’edició curada per Evencio Beltran de l’únic manuscritconegut: BNF ms Nat. lat. 8756. La translació s’acompanya d’una introducció historicofilosòficaarticulada al voltant de l’analogia fonamental de l’obra, a saber, la concòrdia absoluta de dos amicsés com la unió perfecta del cos i de l’ànima humana. S’hi analitzen les fonts fonamentals: Cicerói Pseudo-Agustí, i s’hi constata l’organització dual dels continguts del text, en tant que dedica elscapítols senars a la consideració de la unió del cos i l’ànima segons la filosofia natural, mentre qu…
Tòpics retòrics dels textos hagiogràfics bizantins i catalans
2018
Resum: El present treball analitza comparativament els principals tòpics retòrics presents als pròlegs de textos hagiogràfics bizantins i catalans. El punt de partença és la consolidació del gènere hagiogràfic com a tal en la literatura grega tardo-antiga i d’època bizantina i la seua influència sobre el desenvolupament de l’hagiografia en Occident, primer en llatí i després en les llengües romàniques a partir de l’Edat Mitjana. En aquest sentit, podrem observar l’ús d’un mateix repertori de caràcter retòric per presentar i embellir el text i analitzarem l’explicació d’aquest fenomen i les perspectives d’estudi a explorar. 
 
 Paraules clau: hagiografia, literatura bizantina, lit…
Històries escrites, històries cantades i històries pintades. Els goigs en el Barroc valencià
2018
Resum: A partir de principis de la setzena centúria, la implantació de la impremta i el consegüent afermament de la tradició escrita propiciaren que els goigs iniciaren, particularment a València, un progressiu procés de difusió. El nou invent facilitava incloure a l’estampació la reproducció de la imatge sagrada a la qual anava dedicada la composició, de manera que, a més de transmetre el text de l’oració, assoliren el valor i funció d’estampes devocionals. No incloïen, però, la música, la qual cosa indicaria que hagué de quedar fiada a la memòria i bon fer interpretatiu dels cantors de les capelles musicals. La posterior implantació dels postulats contrareformistes afavorí la difusió i po…
Il catalano nella Corte Aragonese di Napoli, riflesso in documenti bilingui della cancelleria di Ferrante. Uno studio storico-sociale
2013
Riassunto: Nel presente lavoro viene analizzato il fenomeno del code switching in una prospettiva storico-sociale. In particolare, focalizzeremo la nostra attenzione su cinque lettere bilingui del Codice Aragonese (1458-1460), un registro cancelleresco della corte aragonese a Napoli, in cui si passa dal catalano o dal castigliano al napoletano e viceversa. Analizzando il contesto storico e sociale nel quale le lettere sono state scritte, proveremo a trarre delle conclusioni sulle motivazioni per cui si è realizzato il rispettivo cambio di codice linguistico. Nello stesso modo cercheremo di spiegare la tendenza di esprimersi in catalano in situazioni emozionali o di tensione politica, ma anc…
Dante en la cultura Catalana a l'entorn del casal de Barcelona (1381-1410/12)
2016
This article analyzes in a historical context the earliest evidences of Dante’s influence on Catalan culture during the reigns of Kings Peter IV, John I and Martin of Aragon, until the interregnum (1410-12) and the change of dynasty resulting from the Compromise of Caspe (1412). French courts, Avignon papal curia and the close personal, political and dynastic ties between the kingdoms of Sicily and Aragon constitute the background on which this paper studies the many echoes of Dante —from the Commedia, from the commentaries on Dante and from the so-called silloge boccaccesca— to be found around the chancellery and the court of Aragon: specifically, in Bernat Metge’s Llibre de Fortuna e Prud…