Search results for "Cataluña"
showing 10 items of 29 documents
Pliegos poéticos de bandoleros en la Cataluña del barroco. Un ejemplo de literatura propagandística
2018
En aquest estudi s’analitza la literatura popular de bandolers de la Catalunya del segle xvii. El bandolerisme sigué un fenomen important en les primeres dècades del barroc en el Principat i la seua repercussió arribà, de manera notable, a la literatura de cordell de l’època. Aquests plecs de cordell, que tenien la missió d’arribar a tots els públics, compten amb un nombre reduït d’estudis, si tenim en compte la seua importància. Per eixa raó, l’article analitza els dos principals moments històrics que propiciaren el major auge d’edició de plecs de bandolers en vers a Catalunya, com foren les signatures de les unions i dels agermanaments contra els bandolers (1606) i el sistema repressiu de…
Catalunya i València durant la Guerra de Successió. «La comuna empresa de la llibertat»
2012
La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc d'Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la Corona d'Aragó, estava en joc la pervivència del sistema pactista i la defensa dels seus projectes i interessos econòmics. En aquest context, Catalunya i València mantingueren una relació ben estreta, d'ajuda mútua, durant l'etapa de govern austriacista, que continuà després de la victòria borbònica d'Almansa i de l'abolició dels Furs de València, en un intent de frenar l'ofensiva militar sobre Catalunya i de re…
Entre la Diputación del General de Cataluña y la Cámara Apostólica: la trayectoria del colector Bernat Vallès (1365-1389)
2021
Bernat Vallès fue un miembro de la clerecía barcelonesa de la segunda mitad del siglo XIV y uno de los considerados «primeros presidentes» de la Generalitat de Cataluña. Fue nombrado diputado eclesiástico en las Cortes de Tortosa de 1365 y, en ese mismo año, se le documenta ya en relación con la Cámara Apostólica de Aviñón. Centrándonos en su perfil polifacético y empleando documentación del Archivo de la Corona de Aragón y del Archivo Apostólico Vaticano, nos interesa analizar la gestión fiscal y financiera de este personaje en relación con la fiscalidad regia y pontificia. Todo ello, en un periodo significativo para la consolidación de la fiscalidad general en la Corona de Aragón y la fis…
Memes y Políticas de Identidad. El poder de la risa en la cultura digital
2020
Una de las formas más arcaicas y evidentes de la comunicación es reír. En la cultura digital, las imágenes humorísticas, en concreto las satíricas, se unen a la sociedad de masas mediante la configuración de ideas e identidades. Durante el s. XIX, la identidad y el nacionalismo han sido dos caras de la misma moneda. Su representación por medio de símbolos e ideas siguen estando patentes en la actualidad. En el ámbito nacional, la identidad catalana no solo sigue teniendo una vinculación nacionalista propia del XIX, sino que ha devenido en un fenómeno de identidad propio unido asimismo al procés de independencia. Por eso mismo y con el objetivo de poner en relieve el poder de las imágenes hu…
La expansión geográfica de la renta del tabaco
2007
El monopolio real del tabaco fue decretado sólo para la Corona de Castilla en 1636. Debido a su reconocida eficacia, los gobernantes españoles intentaron implantarlo allá donde fuese políticamente posible. Después de la guerra de Sucesión, fue establecido en la Corona de Aragón, ya que estos territorios perdieron entonces su régimen foral de autonomía. Como las provincias vascas y Navarra consiguieron conservar su régimen foral, el Gobierno español no pudo someter allí el régimen general del estanco tabaquero y tuvo que contentarse con negociar soluciones que no perjudicasen al estanco general. Finalmente, en el contexto de las reformas borbónicas en América, la Renta del Tabaco fue gradual…
Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània: Els conflictes entre ciència i religió en el treball del naturalista
2014
Antoni de Marti i Franques, el naturalista tarragoni que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composicio de l’aire atmosferic, dedica bona part del seu treball experimental a estudiar la generacio espontania. A traves dels manuscrits de Marti i Franques que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convencut d’haver comprovat experimentalment l’existencia d’aquest fenomen. Pero, com que era un fervent catolic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obr…
A la cerca de l'horitzó: la noblesa valenciana i l'ambaixada del senyor de Borriol de 1654
2001
Evolution of the opinion of newspapers on the Catalan conflict from 2010 to 2017
2020
Comunicació presentada al VII Congreso Internacional de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC), celebrat del 28 al 30 d'octubre de 2020 a València, Espanya. Si hubiera que precisar el origen de lo que actualmente se conoce como “el Procés” de independencia de Catalunya probablemente coincidiríamos en localizarlo en julio de 2010, cuando se hizo pública la sentencia del Tribunal Constitucional en contra del Estatut. El 10 de julio de 2010 tuvo lugar en Barcelona una manifestación multitudinaria en contra de esa sentencia que significaba unos recortes importantes sobre el texto inicial que el pueblo catalán había refrendado. A partir de ese momento, la desafección …
Dissidència política i repressió social al Pais Valencià a mitjan segle XVII
1984
CON EL PRESENTE TRABAJO ABORDAMOS LA PROBLEMATICA DE LA PROGRESIVA INTEGRACION DEL PAIS VALENCIANO EN LOS DESIGNIOS DE LA MONARQUIA HISPANICA. PONEMOS DE RELIEVE COMO LA DISIDENCIA POLITICA DE LAS CAPAS DIRIGENTES VALENCIANAS (PROTAGONISTAS DE TACTICAS MAFIOSAS, CONEXAS CON EL BANDOLERISMO Y ENCAMINADAS A SEGUIR CONSERVANDO SU PODER POLITICO Y ECONOMICO) VA A SER OBJETO DE UNA FUERTE REPRESION, SO CAPA DE RESTAURAR EL ORDEN PUBLICO. TODO ELLO EN UNOS MOMENTOS GRAVES PARA LA CORONA: LA GUERRA DE CATALUÑA, PARA LA QUE SE NECESITABA UNA INCONDICIONAL AYUDA VALENCIANA Y POR TANTO UNA SITUACION INTERNA DE PROBLEMAS Y RESISTENCIAS.