Search results for "Ciutat"

showing 10 items of 50 documents

El Dret a la Ciutat des de l'exclusió residencial: l'evolució dels barris vulnerables de la Comunitat Valenciana

2019

El derecho a la ciudad fue un concepto empleado por primera vez por Lefebvre (1968) entendido como aquel derecho de la ciudadanía a constituir ciudades que respondan a las necesidades humanas. De este modo, las necesidades de una ciudad no son más que la manifestación expresa de las necesidades colectivas de sus residentes reflejadas en el espacio urbano y comunitario (Caravantes, 2018). A las necesidades colectivas cabe sumársele las necesidades específicas de las personas que forman parte activa e integrante de las ciudades. La concentración de tales necesidades, así como de fenómenos vinculados al ámbito residencial conllevan a la “acumulación de clases desfavorecidas en las ciudades” (S…

Valencian regionPobresa -- País Valencià:Urbanisme [Àrees temàtiques de la UPC]Vulnerabilitat urbanaDerecho a la ciudadUrban vulnerabilityVulnerable neighborhoodsVulnerabilidad urbanaComunitat ValencianaPoverty -- Spain -- Valencia (Province)Dret a la ciutatBarrios vulnerablesRight to the cityBarris vulnerablesSociology Urban -- Spain -- Valencia (Province)Comunidad ValencianaSociologia urbana -- País ValenciàXIII CTV 2019 Proceedings: XIII International Conference on Virtual Cityand Territory: “Challenges and paradigms of the contemporary city”: UPC, Barcelona, October 2-4, 2019
researchProduct

Analistas simbólicos, jerarquía urbana y atracción de talento en las ciudades mundiales españolas (2005-2019): un análisis a partir de la EPA

2021

Este trabajo utiliza los microdatos de la Encuesta de población activa del INE entre 2005 y 2019 para analizar el nivel de competencias de la población ocupada, los procesos de cualificación del mercado de trabajo de las ciudades mundiales españolas (Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla y Bilbao) y el papel que están teniendo las migraciones de profesionales y técnicos altamente cualificados como reflejo de su capacidad diferencial para atraer talento externo. Siguiendo el marco conceptual propuesto por Allen J. Scott de creciente polarización de los mercados de trabajo metropolitanos entre una clase de «analistas simbólicos» de alta cualificación y una «subclase de servicios», se considera…

atracción de talentotrabajadores del conocimientoGeography Planning and DevelopmentTreballadors de el coneixementCiudades globalesSegundo escalón metropolitanosegundo escalón metropolitanoHiérarchie urbaineUrban hierarchySegon esglaó metropolitàWorld citiesAtracció de talentjerarquía urbanaSecond-tier citiesAttraction des talentsEarth-Surface ProcessesTrabajadores del conocimientoGeography (General)Knowledge workersciudades globalesDeuxième étape métropolitaineTravailleurs du savoirEncuesta de población activaTalent attractionLabor force surveyVilles mondialesJerarquía urbanaJerarquia urbanaEnquesta de població activaG1-922Atracción de talentoEnquête emploiCiutats globalsDocuments d'Anàlisi Geogràfica
researchProduct

Ciutats de somni

2010

El cine és fantasiador, irresponsable. Els seus edificis es dissenyen com a capri1xos; ni tan sols han de sotmetre's a la prova de l'equilibri, de la consistència, a les lleis més elementals de la física. La pantalla bé pot entregar-se a la imaginació. Ningú li passarà mai factura. Esta condició, que el fa esquiu, també l'aproxima als nostres somnis i anhels. Com més inconsistent, major vigor cobra com a document imperible de quant va produir l'enginy del s. xx. Per això, l'arquitectura quimèrica es va encimbellar al cine en tantes ocasions: per a servir de delit als arquitectes sense sotmetre'ls a cap risc, per a estilitzar els volums fins a l'inhabilitat, per a exercir de demiürgs d'un de…

ciutat al cinemaUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASurbanisme imaginari:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]
researchProduct

El sistema escolar en la ciudad de Valencia en el siglo XV

2019

En la València de finals de l’Edat Mitjana existí una reduïda inserció de l’ensenyament de les lletres en el món de l’aprenentatge domèstic. Per a les famílies benestants, l’escola de gramàtica era la prolongació de l’ensenyament domèstic allí on no arribava la competència paterna. L’església era l’única institució que, fins finals del segle XIV, comptava amb els mitjans i personal necessari per a mantenir escoles. A partir de 1373 la intervenció municipal posà fi al monopoli eclesiàstic. Durant el segle XV coexistiren les escoles subvencionades per l’esglèsia i pel municipi, juntament amb altres d’independents.

escuelas medievales; historia de la cultura; historia de la educación; ciudad medieval; sociedad urbana medievalHistoria de la educaciónciudad medievalmedieval schoolsmedieval schools; cultural history; history of education; medieval city; medieval urban societyCiudad medievalHistory of EducationHistoria de la culturaEscuelas medievalesSociedad urbana medievalCultural Historyescoles medievals; història de la cultura; història de l’educació; ciutat medieval; societat urbana medievalescuelas medievalesmedieval urban societyDHistory (General) and history of Europesociedad urbana medievalmedieval cityMillars. Espai i Història
researchProduct

Visions de Mallorca a la literatura del segle XIX

2011

L’article és una aproximació al tractament de Mallorca com a tema literari en la literatura feta per autors mallorquins del xix, en un període comprès entre l’aparició de La Palma el 1840 i, més o menys, la dècada dels vuitanta, cosa que implica tractar de l’obra de tres grups generacionals. Més que una síntesi general, s’ha optat per mostrar algunes de les diferents opcions triades a l’hora de convertir Mallorca en literatura, unes opcions, unes mirades, que canvien al llarg del temps i que poden estar mediatitzades tant per l’adscripció a un corrent literari –romanticisme–, a una situació personal –l’allunyament de l’illa–, o per unes motivacions literàries diferents –voluntat regeneracio…

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaciutatFilologíasMallorcahistòriaromanticismelcsh:Philology. Linguisticslcsh:P1-1091paisatgeMallorca; paisatge; ciutat; història; romanticisme:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:P
researchProduct

Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la Baixa Edat Mitjana.

2015

La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes, les seues característiques i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. L’abundant documentació notarial, eclesiàstica i judicial per al període medieval conservada al País Valencià fan d’aquest un observatori adequat a l’hora de perfilar els trets econòmics i socials, així com els comportaments polítics d’aquest grup força heterogeni. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de la finals del segle XIV fins als inicis del XVI, tot just abans de les Germanies. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis, com es conformen i com es gestionen. S’insist…

mobilitat socialhistòria ruralhistòria socialhistòria econòmicaelitshistòria medievalRelacions camp-ciutat
researchProduct

Aprendre a la ciutat a través de la deriva

2014

La deriva ha estat la inspiració i el camí per a profunditzar en l¿apre- nentatge que suposa caminar la ciutat. Els passos que anàvem donant ens han portat a replantejar-nos diferents aspectes educatius que transcendeixen les nostres pretensions inicials. Partim dels estudis crítics i postcrítics del currí- culum, i així, a poc a poc, hem anat aproximant-nos a la recerca, la pedagogia o la didàctica. Tota aquesta experiència gira al voltant del taller «Educar la mirada/Documentar la ciutat» amb el qual hem caminat per diferents indrets de la nostra ciutat, al costat del professorat i l¿alumnat de diferents estudis de grau de les universitats valencianes. Volem pensar la ciutat a través del …

universityciutatciudadcitywanderingOrientació escolarcurriculumcurrículocurrículumderivauniversitatuniversidadkult-ur revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat
researchProduct

De huertas y barracas a galaxias faraónicas. Percepciones sociales sobre la mutación de la ciudad de Valencia

2013

Valencia se ha convertido en una metrópolis clónica glocalizada gracias a un espectacular crecimiento que se ha articulado sobre grandes proyectos urbanísticos y eventos mediáticos. Con ellos, el gobierno municipal, con el apoyo del autonómico, ha tratado de ocupar una posición favorable en el mercado de las ciudades orientadas estratégicamente al turismo cultural y de entretenimiento. El objetivo de este artículo es realizar una aproximación a la huella que han dejado estas transformaciones en las representaciones que de Valencia se hacen sus ciudadanos. Ofreceremos una panorámica de los elementos básicos que conforman las diferentes percepciones y expectativas sociales sobre la ciudad. La…

urbanizaciónSociology and Political ScienceGlocalizaciónGlocalitzacióSocial SciencesglocalizaciónIdentitatHM401-1281Models de ciutatsHCiudadaníadesigualdad socialrepresentaciones socialesSociology (General)MercadoidentidadRepresentaciones socialesModelos de ciudadesCiutadaniaMercatDesigualtat socialUrbanitzacióDesigualdad socialIdentidadmercadoRepresentacions socialsUrbanizaciónSocial Sciences (miscellaneous)
researchProduct

L’aire urbaine de Valencia dans le système global des villes : Les effets de la crise économique sur le réseau des liens financiers des entreprises m…

2021

El artículo analiza el impacto que la crisis económica ha tenido sobre las redes de relaciones de propiedad-filiación de las empresas multinacionales, consideradas en la literatura científica como uno de los factores más importantes en la integración de las ciudades en la globalización. El caso de estudio es el área metropolitana de Valencia, un centro de segundo nivel en las redes económicas mundiales que ha sido duramente golpeado por los efectos de la crisis desde 2008. A partir del análisis de bases de datos de empresas multinacionales en dos fechas de referencia, 2010 y 2013, se constata que la crisis económica ha provocado un retroceso en la inserción del área metropolitana en dichas …

villes globales; système urbain; entreprises multinationales; ValenciaEmpreses multinacionalsGeography Planning and DevelopmentCiudades globalesValènciaGlobal citiesciutats globals; sistema urbà; empreses multinacionals; Valènciaglobal cities; urban system; multinational firms; ValenciaUrban systemMultinational firmsEntreprises multinationalesSystème urbainSistema de ciudadesSistema urbàVilles globalesciudades globales; sistema de ciudades; empresas multinacionales; ValenciaValenciaCiutats globalsEmpresas multinacionalesEarth-Surface Processes
researchProduct

Ciudades y calidad de vida en el Área Metropolitana de Valencia

2016

El presente trabajo construye un Índice Compuesto de Calidad de Vida para comparar la calidad de vida urbana en los 43 municipios del Área Metropolitana de Valencia. Se agregan siete facetas relevantes de la calidad de vida en un solo indicador, empleando la metodología del Análisis Envolvente de Datos combinada con un enfoque de programación multicriterio. Los resultados muestran una clasificación jerárquica completa de los municipios del Área. Con excepción de la ciudad de Valencia, los municipios con más elevada calidad de vida poseen una densidad de población relativamente baja y carecen de una orientación industrial destacada.

Àrees metropolitanesCiutats
researchProduct