Search results for "Clarisse"

showing 6 items of 6 documents

Monarchia e fondazioni clariane: due monasteri a Messina (secoli XIII-XIV)

2017

ITALIANO: Lo studio si propone di ricostruire i rapporti tra l’Ordine di Santa Chiara e la monarchia aragonese, testimoniati a Messina dal vivo interesse dei sovrani nei confronti dei monasteri clariani. In particolare, vengono messe a fuoco le vicende relative alla fondazione di due monasteri di clarisse: S. Chiara e S. Maria di Basicò. Parecchie le testimonianze che provano il legame dei due monasteri con regine e principesse: ad esempio Costanza, figlia di Manfredi di Svevia, dopo la morte del marito Pietro d’Aragona nel 1285, e del primogenito Alfonso nel 1291, si ritirò a vita religiosa vestendo l’abito delle clarisse; Eleonora d’Angiò, moglie di Federico III d’Aragona e figlia di Carl…

Clarisse Messina regalitàSettore M-STO/01 - Storia MedievaleD111 Medieval History
researchProduct

Loores al divino y Buen Pastor, venerado por su Ilustre Esclavitud, en la Iglesia del Convento de las Monjas Capuchinas de Valencia.

El full orlat Text del goig a tres col. separades per filets

Convent de les Clarisses (València)Jesucrist Bon Pastor GoigsDevocions populars Comunitat Valenciana
researchProduct

Gozos a la devotissima imagen de nuestra Señora del Milagro : Venerada en el ... Convento de Religiosas Franciscas, de la Primitiva Regla de Santa Cl…

El full orlat Grav. xil. enmarcat de la imatge, flanquejat per gerros amb flors Text del goig a tres col. separades per filets

Devocions populars Comunitat Valenciana CocentainaMare de Déu del Miracle GoigsConvent de les Clarisses (Cocentaina)
researchProduct

Gozos a la [imagen?] de nuestra Señora del Milagro, venerada en el Convento de Religiosas de la Madre Santa Clara de la Villa de Cocentaina, y en las…

El full orlat. Grav. xil. enmarcat de "Nª. Sª. del Milagro", flanquejat per gerros amb flors. Text del goig a tres col. separades per filets.

Devocions populars Rafelbunyol (Comunitat Valenciana) Obres anteriors al 1800.Devocions populars Relleu (Comunitat Valenciana) Obres anteriors al 1800.Convent de les Clarisses (Cocentaina Comunitat Valenciana) Obres anteriors al 1800.Mare de Déu del Miracle Goigs Obres anteriors al 1800.Devocions populars Comunitat Valenciana Cocentaina Obres anteriors al 1800.
researchProduct

L’erotisme a les Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, de Francesc Fontanella

2014

Resum: Aquest article se centra en l'estudi del tractament de l'erotisme en algunes de les composicions pòetiques de Francesc Fontanella (1622-1682/3). El treball estudia quinze epístoles literàries que l'autor va dedicar a les monges dels convents dels Àngels i de Jerusalem de Barcelona durant la dècada de 1640. Es divideix en dues parts; a la primera s'identifiquen les composicions objecte d'estudi, es presenten breument i s'aclareixen alguns problemes relacionats amb la seva transmissió. A la segona s'analitzen detalladament totes les referències eròtiques presents als textos. Aquesta anàlisi,  d'una banda, permet presentar una interpretació del sentit argumental del conjunt epistolar. D…

HistorybarrocLiterature and Literary TheoryReligious ordermedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203Belindalcsh:Medieval historyLanguage and Linguisticsfrare blancliteratura catalana modernaerotismeCatalan literatureBaroqueFrancesc Fontanelladevots de mongesConvent dels ÀngelsFontanomedia_commonclarissesPoetryMonestir de Jerusalemorde religiósdominiquesArtlcsh:PN1-6790dominicsprosa cavallerescaBurlesqueprosímetrepoesia satíricaeròticlcsh:D204-475Eroticismpoesia burlescaamors mongívolsHumanitieslcsh:Modern history 1453-
researchProduct

Le Clarisse di Palermo nei secoli XIV e XV

2016

Nel Trecento a Palermo l’ordine di Santa Chiara fu sostenuto economicamente dal ceto cavalleresco e nobiliare. Tra il 1330 e nel 1341 il conte Matteo Sclafani fondò un monastero di Clarisse, nel quartiere Cassaro, nel palazzo ereditato dallo zio Matteo di Termini, maestro giustiziere. Le badesse appartenevano a ricche famiglie del ceto nobiliare (Angela Chiaromonte) e produttivo (Agata de Garofalo). Nella prima metà del Quattrocento il convento fu retto da Margherita de Mecta che tra il 1451 e il 1454, ormai vecchia e malata, si scontrò con Costanza de Milina per il possesso della carica di badessa. La lotta fu lunga e lacerante non solo per il capitolo monastico, ma per l’intera città. Pap…

Monasteri femminili. Città. Sicilia. Clarisse.Convents. Cities. Minoresses.
researchProduct