Search results for "D111-203"
showing 10 items of 235 documents
L’église paroissiale et les campagnes médiévales
2010
Les recherches sur la naissance de l’église paroissiale et sur son poids dans la formation des campagnes du Moyen Âge sont par nature forts complexes. Elles font en effet intervenir de multiples facettes de l’histoire médiévale ayant laissé des sources inégalement préservées. La nécessaire confrontation de ces dernières est d’autant plus délicate que l’archéologie a récemment révélé un tableau du monde rural beaucoup plus complexe que les textes ne semblaient le dire. L’étape historiographiqu...
Une chapelle mariale romane à l’abbaye de Baume-les-Messieurs (Jura) ? Nouvelles données archéologiques du bâti
2012
L'abbaye de Baume-les-Messieurs est étroitement liée à l'histoire de Cluny, mais malgré cette filiation illustre, le monastère roman reste encore, pour une grande part, méconnu. Les recherches archéologiques menées sur l'abbatiale depuis 2007 ont largement enrichi nos connaissances sur l'édifice, mais les autres bâtiments de l'abbaye n'ont encore que très peu été étudiés en raison d'importantes transformations qui les ont affectés à la fin du Moyen Âge et à l'époque Moderne. L'abandon de la vie communautaire à la fin du xviie siècle entraîna en effet des modifications inhérentes au nouveau mode de vie des religieux et une grande partie des bâtiments, en particulier ceux situés à l'est du cl…
Profesionalización y ejercicio de la medicina medieval
1986
Se justifica, ademas, la investigacion emprendida sobre un ambito tan especifico, Historia de la Medicina (sanidad), como un afan de conectar con el grupo, bastante numeroso hoy en dia, de estudiosos extranjeros que han dedicado un importante espacio de sus investigaciones a esta rama de la Historia (Historia Social), y como un intento de conocer el significado real de la incidencia social —fuerzas de produccion— del binomio enfermedad/sociedad, entendido mas como fenomeno socioeconomico que exclusivamente terapeutico:
Les dones, l’amor i una elegia eròtica d’Ovidi en la vida i en l’obra poètica de Roís de Corella
2014
Resum: Roís de Corella fou un escriptor amb relacions amoroses juvenils, però amb fortes conviccions morals, que el portarien per un camí de perfecció i elevació espiritual, cosa que justifica la seua evolució temàtica. L’estudiant de teologia pren distància respecte dels predicadors medievals, però s’inspira en els clàssics llatins per a desenvolupar la seua creativitat literària i orientar-la cap a lliçons morals, amb un estil que crea escola. Fins i tot s’atreveix, als 23 anys, a transformar una elegia eròtica d’Ovidi –cristianament rectificada– en la Tragèdia de Caldesa: un experiment literari que fou molt aplaudit. . Paraules clau: Roís de Corella, Lletra consolatòria, Tragèdia de Cald…
Les cartes-marc de la Història de Valter e Griselda de Bernat Metge i les del Griseldis de Petrarca
2013
Resum: L’any 1388, Bernat Metge tradueix al catala el text llati en que Petrarca havia traslladat la darrera historia del Decamero de Boccaccio, la Historia de Valter e Griselda que el poeta d’Arezzo titula De insigni obedientia et fide uxoria . Embolcallant la seva versio de la historia, Petrarca remet sengles cartes al seu amic i autor del relat. En aquestes cartes li exposa els motius que l’han portat a traduir el text i fa consideracions sobre la conducta de Griselda. Metge tambe envolta la seva traduccio arromancada amb dues cartes i la dedica a madona Isabel de Guimera. Aquest treball es un estudi sobre l’enorme difusio que ha tingut el relat boccaccia en la historia de la literatura …
Organització i estructuració del poder al si d'un Orde Militar: el cas de l'Orde de Montesa (segles XIV-XV)
1995
The majority of works on the history of the Military Order of Montesa are based on classic works referring to the Modern Ages and therefore they assign to the Middle Ages meaningless scherna and organizational outlines. The purpose of this paper is to find out the territorial distribution of the Montesa manors in the Kingdom of Valencia at the time of its foundation, and its changes through the Middle Ages, emphasizing the distribution of powes and competences between the Friars memberships of the Order and the Master, owner of the rights of the “Mesa Maestral". We know that during the XIV and XV Centuries there was a concentration of power in the hands of the Master. With this authority, h…
Al servicio del rey. Sobre la carta real diplomática de la Corona de Aragón (1336-1458)
2017
El objetivo de este artículo es reconstruir la evolución morfológica de la carta real diplomática catalanoaragonesa entre los reinados de Pedro el Ceremonioso y Alfonso el Magnánimo. A lo largo de este período, esta tipología documental, siguiendo los principios del Ars dictaminis, adaptó sus características externas e internas a las acciones jurídicas que contenía y a sus destinatarios, sin renunciar por ello a su simplicidad material y textual. Con su adecuación a las necesidades comunicativas de la monarquía, la carta real diplomática se convirtió en un instrumento de gobierno que contribuyó al fortalecimiento del poder real y anticipó formas que alcanzarán su pleno desarrollo en época m…
Élites di governo e «mastre» ad Agrigento fra Trecento e Quattrocento
2002
ITALIANO: Sebbene le comunità demaniali siciliane acquisiscano un peso centrale ed inedito nei regni di Martino e di Alfonso V, a parte poche eccezioni mancano ricerche monografiche e comparate delle dinamiche sociali cittadine. Questo articolo prende in esame la città di Agrigento, in particolare la formazione dei raggruppamenti sociali, il loro differente ruolo politico e gli equilibri di potere tra i gruppi di governo, con riferimento alle istituzioni delle liste di eleggibili per l'elezione alle cariche locali. È opinione comune che le istituzioni di tali liste rappresentino l'affermazione della aristocrazia, sugli altri raggruppamenti sociali, nelle dinamiche urbane sin dalla seconda m…
El parlamento de Juan II ante las cortes generales de Monzón (1469). Una pequeña crónica autobiográfica en lengua castellanoaragonesa
2016
Resumen: Edicion critica y estudio historico, formal y linguistico del discurso con el que Juan II de Aragon abrio, el 13 de noviembre de 1469, las cortes generales de Monzon. En plena guerra civil catalana, los rebeldes habian ofrecido la corona a Renato de Anjou, y la llegada desde Francia de su hijo, el duque de Lorena, con un poderoso ejercito obligaba a pedir subsidios para afrontar la grave situacion. En este parlamento, una de las escasas muestras de aragones tardio conservadas, el monarca hizo un relato autobiografico de su reinado de innegable sesgo maniqueo. Palabras clave: Juan II de Aragon, oratoria parlamentaria, Corona de Aragon, cortes generales, siglo XV, guerra civil catala…
Jerarquización y especialización de los circuitos mercantiles valencianos (finales del XIV-primera mitad del XV)
1990
Hacia la tercera decada del siglo XV se configuro en la ciudad de Valencia un mercado de seguros maritimos, en el que la constante afluencia de capitales de los hombres de negocios y mercaderes, autoctonos o foraneos, confirmaba el afianzamiento de diversos canales de comercializacion que integraban la estructura economica del reino dentro de los circuitos europeos y que, por tanto, definian su funcion en la organizacion de las economias urbanas. La proliferacion de un tipo de transaccion, basada en la especializacion definida de un mercado, de un area geoeconomica, determinaba el exito de una ruta, al mismo tiempo que apoyaba su progresiva integracion en el mercado de seguros maritimos.