Search results for "D111-203"
showing 10 items of 235 documents
Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d’Isabel de Villena
2015
Resum:La Vita Christi de sor Isabel de Villena es gestà en la dècada dels 60 del segle XV a partir dels tractats que l’abadessa del monestir de la Trinitat de València usava per a formar les seues monges i per a suscitar en elles la contemplació de Jesús a través dels ulls de Maria i de les dones que l’envoltaren. La comparació de la llengua i de l’estil del Tractat de la Passió i els de les edicions de 1497 i 1513 ha permès comprovar que aquells s’adaptaren a la sensibilitat religiosa i lingüística de cada moment. El llenguatge de l’abadessa, culte i popular alhora, no es deixà influir pel de Corella. Tanmateix, sor Aldonça de Montsoriu, l’editora de l’incunable, intentà 'vendre' l’«elegan…
Entre el autor y el lector: producir libros manuscritos en catalán (siglos XII-XV)
2007
<font face="CGTimes" size="1"><p align="left">The present article deals with the material and personal circumstances that led to the production and circulation of Medieval Catalan Literary texts. Special attention has been paid to the material aspects (as studied by Palaeography and Codicology) of autograph manuscripts and their copies, taking into account that they had usually been imposed by those who had commissioned them.</p></font><br><br><font face="CGTimes" size="1"><p align="left">En el presente artículo se analizan todos los condicionantes, personales y materiales, que intervinieron en los procesos de producción y circulación posterio…
Les vicissituds de la traducció al castellà d’elements heroics i medievals del Canigó, de Jacint Verdaguer. El cas de «La Maladeta»
2014
Resum: En aquest article s’estudien les dificultats de traduir «La Maladeta», un passatge de Canigó, de Jacint Verdaguer. Creiem que aquest fragment és prou representatiu de la temàtica del poema èpic verdaguerià, ja que ha estat un dels més traduïts a totes les llengües i, a més, conté elements heroics i medievals del poema. És per això que hem cregut oportú de fer l’anlàlisi de la traducció dels fragments, per poder treure’n unes conclusions que ens serveixin per avaluar la qualitat de cada versió.Paraules clau: Verdaguer, Canigó, medieval, traducció. Abstract: In this article we study the translation’s difficulties of «La Maladeta», an extract of Canigó by Jacint Verdaguer. We think that…
Josefa Verride y Martina de los Ángeles. El difícil camino hacia la santidad.
2016
Resumen: A través de la información que nos proporcionan las vidas de Josefa Verride, tercera de la orden dominica en Huesca y Martina de los Ángeles, religiosa de la misma orden, fundadora del convento de san Pedro de Benabarre, pretendo aportar nuevas ideas acerca del proceso de adquisición de la fama de santidad de algunas mujeres en la Edad Moderna española. Las órdenes religiosas debieron idear estrategias que ayudasen a legitimar y consolidar la fama de santidad de estas mujeres. Una de estas estrategias fue la vinculación de las religiosas con otras mujeres con fama de santidad, creando genealogías femeninas que les permitiesen perpetuar su memoria y prestigio a lo largo del tiempo. …
Espace et art de la formule visuelle à Rome sous le pontificat de Pascal Ier (817-824) : l’exemple de la basilique Sainte-Praxède
2006
Il s’agit de réfléchir sur les différentes formules (architecturales, textuelles et iconographiques) mises en œuvre par le pape Pascal Ier dans la basilique Sainte-Praxède à Rome et ce, afin de composer un discours ecclésiologique à la fois complexe et efficace. Figuré en porteur de maquette au sein même de l’église offerte, le pape se présente comme le fondateur d’un édifice dans lequel il cherche à se rendre omniprésent. Grâce à cette basilique conçue comme un reliquaire monumental, Pascal Ier se rapproche de plusieurs martyr(e)s romain(e)s et de Dieu tout en invitant les fidèles à dépasser le niveau du visible, du matériel, du sensible. La maquette de l’édifice présentée comme une matéri…
«Cual doctora en cielo graduada...». The feminine poetry for literary contests in honor of the beatification and canonization of Teresa of Ávila (Val…
2015
L’objectiu d’aquest estudi és examinar les composicions poètiques aportades per dones als tres certàmens celebrats a València i Barcelona, amb motiu de la beatificació (1614) i posterior canonització (1622) de Teresa de Jesús; dos moments clau per a la consolidació de la fama de la carmelitana avilesa que van possibilitar l’exhibició pública i impressió de poesia femenina. Analitzem també la participació femenina catalana al certamen celebrat a Saragossa el 1614 per la beatificació. L’estudi està enfocat des d’una perspectiva femenina, a través de la revisió de dihuit poesies amb signatura de dones que ens han transmès les extenses relacions impreses. Al llarg del comentari dels poemes, ana…
Prejudicis i censures en la filologia catalana medieval
2014
A la vista de diverses publicacions recents, en les quals se citen treballs meus de forma incompleta i tergiversada, em veig en l’obligació d’esmenar les errades i de donar nous arguments a favor de la meua hipòtesi sobre la producció literària de Joan Roís de Corella. Aquest article, així com d’altres anteriors, s’inscriu en l’àmbit acadèmic de la recerca, en el qual sempre he estat un investigador curós i independent, sense negligir els aspectes que puguen considerar-se polèmics. In view of several recent publications, in which there are mentioned my works in a incomplete and distorted way, I feel obliged to correct the mistakes and also provide new arguments in favor of my hypothesis on …
La font de Llíria: Edició del primer milacre vicentí publicat (1822)
2014
El present treball estudia el primer milacre vicentí de què es té constància que va ser imprés: La font de Llíria. Editat anònim a València, el 1822, per primera vegada, és una mostra del teatre popular i de carrer del segle XIX i, a més de ser reeditat en diferents ocasions, arribà a inspirar altres autors posteriors. The present work studies the first trext printed wich is considered a milacre (dramatic piece about Saint Vincent Ferrer). La font de Lliria was published anonymously in Valencia, in 1822, for the first time, and it is a sample of popular theater of the nineteenth century. It has been reedited on several occasions, and it has come to inspire later authors.
“La tonadilla a la Barcelona del darrer terç del Set-cents més enllà de la Casa de Comèdies"
2014
Resum: Encara que el monopoli oficial dels espectacles teatrals a la Barcelona del Set-cents era en mans de l’Hospital de la Santa Creu, és sabut que l’afició dels barcelonins pel teatre anava més enllà de la Casa de Comèdies gestionada per aquesta entitat. En el present article es mostren diversos casos que manifesten l’interès del públic barceloní per la tonadilla, gènere lírico-escènic breu importat a la Ciutat Comtal per imitació dels teatres madrilenys. Aquest interès ultrapassava l’escenari de la Casa de Comèdies, amb un curiós comerç dels textos i la possibilitat d’una pràctica privada. D’aquesta manera s’observa com aquest gènere importat pogué arrelar entre el públic barceloní, esp…
Autor y lector en la traducción catalana del Decamerón de Boccaccio: análisis de una asimilación
2013
Resumen: Ese trabajo analiza la traduccion catalana del Decameron de 1429 centrandose en las particularidades de la narrativa, especialmente la relacion entre el autor y el lector. Sin dejar de lado aspectos propios de la traduccion en aquel momento, se enfatiza el valor de este texto, en ocasiones considerado una mera adaptacion, como una obra humanistica, un documento de la asimilacion del humanismo italiano en la Corona de Aragon. El texto catalan es una muestra de como se entendieron las ideas narrativas del autor italiano, pues muchos de los que se han considerado defectos en la obra responden a estrategias narrativas en funcion de un determinado publico y una determinada cultura. Se t…