Search results for "ETIMOLOGIA"
showing 9 items of 39 documents
Arabismi di ambito agricolo e alimentare in Sicilia e nel Mediterraneo
2017
L’immagine del Mediterraneo come luogo di migrazioni, incontri e attraversamenti culturali pluridirezionali è nelle parole di Ferdinand Braudel quando lo definisce «non un mare, ma un susseguirsi di mari. Non una civiltà, ma una serie di civiltà accatastate le une sulle altre». Ma la complessità “disegnata” da Braudel si mostra ancora più intricata quando si guarda alla lingua con le sue forti dinamiche variabili. Come ha più volte osservato Giovanni Ruffino, per il linguista può essere utile adottare la formula «lingue circolari/lingue marginali» o, ancora meglio, la formula «correnti marginali e correnti circolari di lingua e cultura», per riferirsi a una molteplicità di condizioni lingui…
“Lila” di R. Pirsig: incontro e/o scontro tra letteratura e scienza
1999
Vocabolario-Atlante del Lessico Venatorio in Sicilia. Tre voci di saggio
2011
Vengono presentate tre voci di saggio su tre concetti della pratica venatoria in Sicilia (“Abbaiare, sull'usta e sulla preda”, “Il furetto giovane / adulto”, “La pietraia”). I tre saggi sono organizzati in forma di vocabolario che raccoglie tutte le forme siciliane relative ai tre concetti. Ciascuna delle tre voci si compone di una parte lessicale con l'articolo preceduto da notazioni di carattere generale e da un conciso commento geolinguistico e etimologico. Seguono gli etnotesti (testi tratti dalle conversazioni libere registrate nel corso dei rilevamenti) con traduzione. Le carte geolinguistiche poste a corredo delle tre Voci di saggio offrono un quadro in prospettiva analitica (microti…
La fauna indoeuropea. Sobre els noms del llop i el camell en ie.
2015
Els noms d’animals salvatges i domèstics ocupen un lloc principal en tots els estudis sobre vocabulari, cultura o economia dels indoeuropeus. La seua reconstrucció serveix com a il·lustració molt aclaridora d’un poble que passa de ser nòmada a sedentari i que, probablement fugint d’una climatologia extrema, protagonitza una gran expansió cap a indrets més temperats i fèrtils on descobreix i estén la ramaderia i l’agricultura. En aquest treball farem un breu repàs a la nòmina tradicionalment acceptada d’animals del món indoeuropeu i en revisarem l’etimologia de dos d’ells: el llop, prototip d’animal ferotge en totes les cultures indoeuropees (lupus est homo hominis), i el camell, oblidat en …
Bestiari Llatí Polisemàntic: un Estudi Motivacional
2015
La tesi és un estudi semàntic diacrònic dels cinquanta zoònims llatins més productius de significats figurats o metasèmies; alhora constitueix una anàlisi motivacional de la creació de lèxic nou en general, i zoonímic en particular. Es constata que els zoònims constitueixen segurament el camp semàntic de més capacitat per a un ús figurat metafòric o metonímic. S'analitzen, doncs, les 16 derives semàntiques dels zoònims llatins, que per ordre de major freqüència a menor freqüència són les següents: noms de persona (antropònims), noms de plantes o fruits (fitònims), noms de caràcter, especialment insults i termes afectuosos (etònims), noms de lloc (topònims), noms d'animals procedents de noms…
Arbëreshët e arbërishtja në veprën e Gustav Meyer-it (1850-1900)
2018
Il saggio ripercorre le tappe fondamentali che hanno scandito gli studi etimologici che Gustav Meyer dedicò alle parlate albanesi d'Italia, evidenziando l'apporto dato dal celebre glottologo austrico a questioni dirimenti della dialettologia albanese e al tema delle lingua in contatto.
Era cristià "Lo Crestià" de Francesc Eiximenis? Història d'un error de paleografia
2010
Francesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana», «crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en relleu que en els manuscrits medievals aquests termes s’abreujaven d’acord amb les recomanacions de teòlegs i místics que desitjaven manifestar, a través de l’ús de lletres especials i d’abreviatures, els misteris inherents a les lletres dels noms «Jesús» i «Crist». Una abreviatura molt freqüent per «cristià» era xpa amb un signe sobre la p. Aquest signe era molt similar al signe usat per abreujar el conjunt de lletres "re" o …
La toponímia com a eina d'aproximació al romanç andalusí: el cas de Mallorca i Menorca
2011
Després de fer un repàs a les obres que s’han ocupat del tema, s’intenta, a partir de la toponímia conservada en la documentació i dels noms de lloc subsistents, classificar els fenòmens fonètics que semblen caracteritzar el parlar romànic anterior a la conquista catalana en el marc geogràfic de les Balears estrictes.