Search results for "Edat mitjana"
showing 10 items of 36 documents
Vilanova, Arnau de: Speculum medicine, edició i estudi a cura de Michael R. McVaugh, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, Fundació Nog…
2020
Ressenya de l'edició del Speculum medicine d'Arnau de Vilanova.
'Sí col· malalt': la medicina en l'entorn dels ducs de Gandia
2020
El present treball analitza la pràctica de la medicina en l'entorn dels senyors de Gandia en temps baixmedievals. A partir de la documentació d'arxiu conservada i amb la poesia d'Ausiàs March es fa una aproximació als guaridors, les malalties i les teràpies més habituals rebudes pels membres de la casa ducal.
Hospitals rurals a la València baixmedieval: el cas de l'hospital de Santa Llúcia d'Alzira
2018
El present treball pretén esbossar les característiques bàsiques d'un hospital rural valencià durant la baixa Edat Mitjana a partir del cas concret de l'hospital de Santa Llúcia d'Alzira. La seva fundació data, almenys, de la primera meitat del segle xiv, encara que és probable que, donada l'entitat de la vila, existís des de la centúria anterior. Els recursos econòmics amb què va explicar el centre al llarg de la baixa Edat Mitjana van ser més aviat escassos, el que va conduir a la definitiva unificació amb altres hospitals de la vila a la fi del segle xv.
¿Valencia medieval: Continuidad o Ruptura?
2012
En este trabajo se recoge todo lo trabajado a lo largo del Máster de Profesor de Educación Secundaria. Se trata de una Unidad Didáctica destinada a alumnos/as de 2º de ESO y donde se trabajan contenidos referidos a la Edad Media. Como se podrá observar no se trata de una unidad basada en la explicación del profesor sino que, basándonos en los principios del Constructivismo, serán los propios alumnos los que vayan construyendo los conocimientos con ayuda del profesor/a. Por lo tanto, se romperá la base de la educación tradicional de explicación del profesor/a y memorización de contenidos por parte de los alumnos/as. Con esto, se pretende, que no sean tan importantes los contenidos a tratar s…
Una proposta d'anàlisi de la formalitat diafàsica a partir d'un capítol del "Flos sanctorum"
2011
Aquest treball proposa una metodologia per a poder discriminar els graus de formalitat d'un text en confrontació amb unes altres. L'anàlisi es basa en dues parts. En la primera, esrudiem característiques lingüístiques que es mostren més sensibles per a assenyalar el grau de formalitat del text, com són el passat simple, l'anàfora, els relatius, els connectors i locucions conjuntives, el subjuntiu o la formació de paraules amb tres classes de sufixos cultes: -ment, -able/-ible i -tat, -edat, -etat, -itat. En la segona part, ens ocupem de l'anàlisi formal a partir de l'estudi de recursos com les veus d'autoritat, l'estructura i la temàtica. El corpus en què es basa el nostre estudi és el capí…
El cuidado de los animales y sus enfermedades
2002
Aquest treball és una síntesi que pretén donar una visió general sobre la medicina dels animals durant l'edat mitjana en l'àmbit de la Corona de Castella.
Reginalitat baixmedieval. La significació política, econòmica i cerimonial de la reina consort a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV
2020
Tradicionalment, s'ha entés que les dones de l'elit medieval no havien tingut cap tipus de significació social, política ni econòmica. La societat medieval havia desenvolupat un sostre que no seria de vidre sinó de ferro que abans de doblegar-se permetent l’accés de les dones a les esferes de poder, es trencaria. Segons aquesta imatge, la participació de les dones en situacions com la pràctica política es limitava a uns pocs casos que semblaven ser l’excepció que confirmava que les dones no havien tingut mai accés al poder. Cadascun d’aquests casos puntuals havia d’entendre’s com una excepcionalitat, una rara avis que havia sobrevolat el panorama polític i havia aconseguit poder per les seu…
Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació
2018
L’emergència de la nova fiscalitat –de la Corona, de les ciutats i del regne– va ser, sens dubte, una de les grans transformacions polítiques i econòmiques del final de l’edat mitjana. Amb l’impost va aparèixer un deute públic consolidat que, en la Corona d’Aragó, es va desenvolupar mitjançant el censal, un instrument financer semblant a les rentes constituées franceses o les perpetual annuities angleses. A partir del cas del País Valencià, pot assajar-se una estimació del volum de rendes generat pel deute públic i de com es distribuïen des del punt de vista geogràfic i social. Així doncs, en aquest article s’estudia en quins nivells de la xarxa urbana es concentraven aquests recursos i qui…
Castelló de n’Arrufat, Riutor i la séquia Faviana (Arqueologia toponímica)
2019
Els Francs i Marjals eren uns terrenys pantanosos entre Russafa (sud de la ciutat de València) i l?Albufera que a l?edat mitjana restaven fora del domini de l?Horta i hom va tractar de sanejar. Sobre el tema hi ha molta bibliografia recent i n?hem assajat d?aclarir el sistema de drenatge i la localització de les séquies principals. Fa temps que volíem resoldre l?enigma de Castelló de n?Arrufat, Riutor i la séquia d?en Fluvià i ara ho hem provat sobre una base física, la cartografia cadastral de 1929-1943 i la documentació arxivística. L?expansió urbana de la capital a les darreres dècades n?ha arrasat bona part de testimonis, però en queda la toponímia, cada cop més arqueològica.
Els esclaus, pacients i practicants de la medicina al regne de València durant la baixa edat mitjana
2021
Durant la baixa edat mitjana, l’Occident europeu experimentà un intens procés de medicalització entès en un doble sentit. D’una banda, el de la multiplicació de l’assistència mèdica, amb una extensa xarxa de guaridors (físics, cirurgians, barbers, apotecaris i manescals) i, de l’altra, l’increment de la competència com a expert del professional en nombrosos àmbits municipals i estatals en els quals abans havia estat absent fins aquell moment (hospitals, salut pública, banys, tribunals de justícia, exèrcit…). Si bé és cert que molts d’aquests àmbits s’han anat analitzant per la historiografia, un dels punts possiblement menys estudiats haja estat el de la «medicalització de l’esclavitud».