Search results for "GUI"
showing 10 items of 12462 documents
Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés
2021
El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /?/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /?/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /?/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències e…
«A vós qui sou la bella i alta rima» (Els participants en la ‘Resposta’ trobada de Miquel Ortigues)
2021
En el marc de la realització de la tesi doctoral sobre el notari valencià Miquel Ortigues, hem estudiat l’obra atribuïda així com qüestions d’aspectes biogràfics i contextuals. En aquest article ens centrem en la importància de l’aparició d’una composició inèdita trobada en els seus protocols notarials i una revisió sobre la magnitud del personatge a partir de les relacions literàries que s’expliciten en els versos. L’article representa un nou enfocament sobre Miquel Ortigues que té en compte dades empíriques recollides als arxius. De forma col·lateral també significa la irrupció d’altres dos poetes, Ausiàs Crespí de Valldaura i Joan Ram Escrivà en el panorama poètic de les preguntes i resp…
Luis Arciniega García & Amadeo Serra Desfilis, «Imágenes y espacios en conflicto: las Germanías de Valencia y otras revueltas en la Europa del Re…
2022
Book review: Luis Arciniega García & Amadeo Serra Desfilis, Imágenes y espacios en conflicto: las Germanías de Valencia y otras revueltas en la Europa del Renacimiento, València, Tirant lo Blanch, 2021, 453 p., ISBN: 978-84-18802-50-8.
Història i trama: els casos clínics com a relats acadèmics
2021
Els casos clínics constitueixen un gènere propi dels professionals sanitaris, que els redacten i publiquen amb propòsits didàctics i de recerca. A diferència d’altres textos científics, es basen en l’experiència clínica d’un o pocs pacients, per la qual cosa adopten un caràcter narratiu i una sèrie de característiques que ens condueixen a considerar-los com a relats acadèmics. En aquest article mirem d’esbrinar si aquesta consideració és apropiada. Revisem la teoria de la narració per identificar l’element clau que defineix el relat respecte d’altres textos narratius: la trama o intriga. Comprovem la presència d’aquest element en un corpus de casos clínics escrits en català, anglès i castel…
In-service teachers’ language attitudes in the Valencian educational system: the effect of the school language programme and the L1
2021
La investigació sobre les actituds dels professors cap a les llengües ha rebut una certa atenció, en la mesura que el multilingüisme s’ha convertit en un dels principals objectius educatius dels sistemes escolars europeus (Cenoz 2019; Liyanage & Tao 2020). Diversos autors (Lasagabaster 2017; Safont 2007) han afirmat que les actituds cap a les llengües poden resultar un factor crucial en l’educació multilingüe. En el sistema educatiu valencià, els estudis existents han investigat tant les actituds lingüístiques dels estudiants (Nightingale 2012, 2016; Portolés 2015) com les actituds lingüístiques del futur professorat (Lasagabaster & Safont 2008; Portolés 2014; Safont 2007) respecte …
Caterina Martínez Martínez, «Origen i evolució dels connectors de contrast en català», Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia V…
2021
Ressenya sobre el llibre de Caterina Martínez Martínez, Origen i evolució dels connectors de contrast en català, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Biblioteca Sanchis Guarner», 2021, 247 p., isbn: 978-84-9191-152-4.
Humanisme o humanitarisme? Fallida d’imponderables a l’entorn d’una discussió propedèutica entre Ramon Esquerra i Manuel Cruells
2021
Aquest article analitza l’intercanvi de parers entre els crítics Ramon Esquerra (1909-1938) i Manuel Cruells (1910-1988) sobre com calia entendre l’humanisme renaixentista. Partint d’aquí, se centra en el primer autor per examinar les implicacions derivades de l’acte de pensar la crisi d’entreguerres, la funció de l’intel·lectual i els processos culturals del passat des del context geogràfic i temporal del present. A la llum dels discursos d’alguns dels grans pensadors europeus del moment (Hazard, Berdiàiev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra projecta des de la seva crítica literària una preocupació per l’esdevenidor de la civilització occidental davant l’ascens de les ideologies totalitariste…
Introducció al monogràfic «El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material …
2022
Introducció al monogràfic «El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció», coordinat per Xavier Fontich, María-José García Folgado i Carmen Rodríguez Gonzalo.
La grammaire à l’école élémentaire française : un enseignement sous tension…
2022
La question de l’enseignement de la langue à l’école reste sensible en France et entraine régulièrement des débats et des controverses qui dépassent le cadre scolaire. La grammaire cristallise ces oppositions tant au niveau linguistique, didactique et pédagogique, politique, institutionnel, social… Nous sommes de fait face à un enseignement sous tension. Notre proposition tentera d’interroger et de croiser deux dimensions, les savoirs prescrits et les savoirs enseignés. Cette mise en interaction se fera selon deux axes: sur un axe diachronique, nous proposerons une analyse de quelques textes institutionnels qui se succèdent depuis vingt ans pour comprendre les attentes ministérielles dans u…
Anna Murià, publicista i ideòloga (1936-1939)
2022
L’objectiu d’aquest article és seguir la trajectòria com a publicista d’Anna Murià compresa entre 1936, any en què s’incorporà al Diari de Barcelona i el 1939, data en què va emprendre el camí de l’exili cap a França. Volem constatar l’existència d’una producció ideològica i política important durant aquests anys en els principals mitjans de l’època. L’estudi d’aquest període, el més desconegut de l’autora, aporta noves dades i resulta interessant atès el canvi significatiu que l’esclat de la guerra i el posterior exili propiciaren en la vida de Murià, perceptible tant des del punt de vista ideològic com personal, fet que repercutí clarament en la seva obra.