Search results for "Gramaticalització"
showing 10 items of 11 documents
Més enllà de la gramaticalització: el desenvolupament del marcador discursiu «no obstant això» en català
2019
[cat] L'objectiu d'aquest treball és analitzar l'emergència del MD no obstant això en català. Aquesta evolució permet posar en relleu que no tot canvi en la gramàtica ha de ser estudiat des de la Teoria de la Gramaticalització, alhora que fa palesa la necessitat d'analitzar els canvis sintàctics en el context social i cultural en què es van donar. En el cas de no obstant això, l'estudi minuciós de les seves primeres ocurrències en català evidencia que, lluny de ser el resultat d'una gramaticalització, aquest marcador va sorgir com a resultat del calc gramatical d'una partícula originada en el llatí medieval.
Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual
2016
Resum: Se sol assumir que les construccions absolutes manifesten les mateixes propietats sintàctiques i interpretatives que les subordinades adverbials però, en contrast amb aquestes, no disposen d’un subordinant explícit. En aquest article argumentarem en contra d’aquesta idea. Partint de l’anàlisi de la dislocació del subjecte en el català primitiu i en l’actual, justificarem que les CA encapçalades per una vegada i un cop en català tenen un subordinant format composicionalment per dues porcions discontinues: d’una banda, una preposició incorporada en l’estructura sublèxica del participi, seguint la proposta de Gallego & Hernanz (2012) i, de l’altra, una expressió temporal (una vegada, un…
Paradigms as triggers of semantic change: Demonstrative adverbs in Catalan and Spanish
2015
This paper sets out to analyse the development of demonstrative adverbs of place in Catalan and Spanish. The main questions dealt with in this study are the following: (i) why two-term and three-term deictic systems often display a certain lack of stability so that diachronically two-term systems sometimes become three-term (as in old Catalan and Spanish) or, the other way round, three-term systems become two-term (like in late Latin and in Catalan during the modern era); (ii) if the most normal and expected development is for deictic systems to take on anaphoric values, why in the case of the adverb aquí ('near the speaker and/or addressee') in Catalan and the adverb ahí ('near the address…
Discurs i gramaticalització: verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral.
2003
Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta d'un grup d'elements bastant homogeni des del punt de vista semàntic, que realitza un paper destacat en el gènere analitzat pel que fa a l'organització de l'intercanvi comunicatiu i a l'argumentació. L'estudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semàntics i morfosintàctics d'aquests marcadors i, a continuació, els pragmaticodiscursius. Així, posa de manifest com…
Modal verbs, future and grammaticalization in Old Catalan : a cognitive approach
2015
The process of grammaticalization of Catalan modal verbs deure, haver and tenir involves a semantic change, a rise of new meanings and an increase in their semantic network. On the one hand, deontic modal verbs develop inferential evidential meanings, and, on the other, future meanings (posteriority).This corpus-based study focuses on the rise of future meanings of modal verb deure ('must') (between the 12th and the 16th centuries). We have been able to analyse the process of grammaticalization with absolute reliability thanks to the applied technology of the Corpus of Old Catalan (CICA and CIGCA), in which linguistic variation is quite representative. This study takes a cognitive perspecti…
From [emotion] to [against will]: the Process of Grammaticalization of malgrat in the 12th-16th centuries
2018
L’estudi que presentem se centra en el procés de gramaticalització de malgrat, des del paper com a Sintagma Nominal originari que expressa una [emoció] fins al valor de [contra voluntat] que arribà a assolir com a Sintagma Preposicional. Parem esment especialment en la retracció que experimentà malgrat justament a partir del segle xvi. Examinem l’evolució de malgrat segons les propostes de la Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l’Anàlisi del Discurs, la Teoria de l’Argumentació i la Pragmàtica. La defensa del canvi lingüístic arrelat en l’ús, d’acord amb la Teoria de la Intersubjectivació, ens ajuda a revisar les …
Connectors i processos de gramaticalització
2005
In this article, we analyse the characteristics of the grammaticalization process that originates connectors, taking as analysis corpus the book «Costums de Tortosa». We have identified the temporal forms that became interordinate connectors (causal, consecutive, concessive, conditional and adversative), and have outlined the characteristics of the semantic change and of the sintactical reanalysis which can be observed in this process. As an example of this general process, we have analysed the semantic change in the case «encara» / «encara que» and the sintactical reanalysis in the semifixed structure «jasia ço que».
Gramaticalització i funció discursiva dels verbs de percepció
2005
This paper deals with Catalan perception verbs reanalyzed as discourse markers. The study focuses on the forms «aviam, a veure» (derived from veure ‘to see’), «miri» (from mirar ‘to look’), and «escolti» (from escoltar ‘to listen’), in a corpus of electoral debate. The research shows the interrelation between semantic and morphosyntactic features, on the one hand, and between these formal aspects and the pragmatic functions of the markers, on the other hand. The analysis highlights that perception verbs as discourse markers indicate power and politeness relationships among the participants in political debates, and this use is closely related to their origin as (active/passive, visual/audit…
La gramaticalització del futur i el condicional en català antic: el cas de les Vides de sants rosselloneses i els Furs de València
2021
El futur i el condicional de les llengües romàniques sorgeixen de la perífrasi llatina CANTĀRE HABEŌ mitjançant un procés de gramaticalització que passa per diferents estadis. En la llengua medieval, conviuen les formes sintètiques (el faré, faré-lo) i les formes analítiques (fer-lo he), que es distribueixen segons els diferents entorns sintàctics seguint la sintaxi medieval dels pronoms febles. En aquest estudi de corpus, s’extrauen mitjançant el CICA les dades de dues obres del segle XIII, un text religiós, les Vides de sants rosselloneses, i un text jurídic, els Furs de València, per tal de conèixer la sintaxi dels clítics medievals i d’observar el grau de gramaticalització que mostren l…
De la fraseologia a la lingüística aplicada
1995
This paper focuses on the fuzzy concept of phraseology and correlated notions (from interjections and true idioms to proverbs or aphorisms), as viewed from the viewpoint of Cognitive Linguistic and Discourse Analysis. Grammatical constructions, processes of grammaticalization, and discourse functions of lexical phrases are basic tools to deal with the field of idiomaticity, sociolinguistically relevant and indispensable in the framework of Applied Linguistics for tasks such as translations or language teaching.