Search results for "Lingua"
showing 3 items of 3123 documents
Il lusso è degli Altri? Osservazioni sulla nozione di ἁβροσύνη e sulle sue implicazioni sociali e politiche nell’Atene del V secolo a.C
2022
Attraverso un’analisi dell’espressione ἁβρὰ παθεῖν nel frammento 24 W. di Solone e di alcune ricorrenze eschilee dei derivati della radice ἁβρ- (Pers. 41, 135, 541, 543, 1073, Ag. 690-1, 918-20) questo lavoro si inserisce nel dibattito critico esistente intorno alla nozione di ἁβροσύνη, alle implicazioni ad essa connesse in quanto segno di prestigio sociale, e ai modi in cui essa fu percepita nel contesto culturale ateniese del V secolo. In particolare, si ritiene che tali riferimenti alla ἁβροσύνη, se considerati nel contesto poetico in cui sono impiegati e alla luce di una selezione di altre testimonianze di VI e V secolo, rifletterebbero, nella πόλις di Atene, la presenza di una pluralit…
Tracce di ‘improbus intestabilisque’ nella Parafrasi di Teofilo e nei Basilici
2017
The research is a part of a wider study on the improbitas and the so called intestabilitas in the Roman sources and focuses on analysis of a passage of the Theophilus’Paraphrase (2.10.6) and some σχόλια added to the Basilica [especially, Sch. 1 ad Bas. 39.1(Pb).6 e Sch. 3 ad Bas. 21.1(Pa).14] – texts that have not been taken into account (except for PT. 2.10.6 only) by the scholars who studied the implications associated with the improbus intestabilisque esse. The Author aims to verify the presence of traces of that institute in the aforementioned Byzantine sources, which may be useful for a more complete reconstruction of the historical evolution of the Roman formulaic improbus intestabili…
Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés
2021
El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /?/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /?/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /?/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències e…