Search results for "Literatura Catalana"
showing 10 items of 79 documents
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l'educaci…
2013
Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes durant el franquisme: una perspectiva des de l'Educació Literària sorgeix de la necessitat de recuperar obres i autores valencianes i un afany per reconciliar-se amb elles. Encara que no ho semble, o que semble una obvietat, d'escriptores valencianes n'hi ha hagut, al llarg de la història, i si ara mateix no funcionen com a referents literaris col·lectius és perquè se'ls ha negat la possibilitat de ser reconegudes com a part integrant del patrimoni cultural valencià, ja que, com afirma Lluís Alpera (2004:37) l'estudi del llegat literari femení al País Valencià: ¿és un dels temes que reclame…
Tasca d'analisi: "El mes petit de tots" de Lola Anglada
2019
Proposta de tasca docent per analitzar l'obra de l'autora catalana Lola Anglada (1937): El més petit de tots. Barcelona: Comissariat de Propaganda. Assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana
Una proposta d'anàlisi de la formalitat diafàsica a partir d'un capítol del "Flos sanctorum"
2011
Aquest treball proposa una metodologia per a poder discriminar els graus de formalitat d'un text en confrontació amb unes altres. L'anàlisi es basa en dues parts. En la primera, esrudiem característiques lingüístiques que es mostren més sensibles per a assenyalar el grau de formalitat del text, com són el passat simple, l'anàfora, els relatius, els connectors i locucions conjuntives, el subjuntiu o la formació de paraules amb tres classes de sufixos cultes: -ment, -able/-ible i -tat, -edat, -etat, -itat. En la segona part, ens ocupem de l'anàlisi formal a partir de l'estudi de recursos com les veus d'autoritat, l'estructura i la temàtica. El corpus en què es basa el nostre estudi és el capí…
L'assaig català en l'època postmoderna: funció social i especificitat estètica
2015
Aquesta tesi doctoral pretén oferir una definició completa i operativa de l'assaig entés com a gènere literari, seguint patrons estètics i sociològics. Aquesta definició s'aplica a un corpus d'anàlisi delimitat entre l'any 1962 i l'any 2012 i circumscrit al camp literari català, però aspira a ser homologable per a la resta de literatures europees. S'hi combinen, per tant, aportacions de la retòrica, la pragmàtica, l'anàlisi del discurs i la teoria de la literatura, les quals es concreten en l'estudi d'exemples del corpus establit.
Qüestió de noms? La 'Commonwealth' literària dels Països Catalans
2021
En el número 65 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre La Commonwealth catalanovalenciana, amb contribucions d'Antoni Furió, Josep Vicent Boira, Agnès Noguera i Diego Lorente, Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, Antoni Martí i Faust Ripoll. A més, articles de Joaquim Sempere, Susan Watkins, Francisco Fuster i Enric Senabre, així com, documents de Josep Guia sobre el Consell Democràtic del País Valencià (1975-1976).
Escacs d'amor: una obertura al joc A Sol Post, 2: 45-74
1991
El poema colectivo valenciano de 1497 “Escacs d’Amor”, además de un gran interés literario presenta la singularidad de contener la primera partida de ajedrez con las reglas modernas. La obra es un poema alegórico que describe una imaginaria partida entre el dios Marte y la diosa Venus. Mercurio actúa de árbitro de la contienda amorosa, que acaba con el "mate" al amor de Venus. El poema tiene importancia para la historia del ajedrez porque las damas se mueven como en el juego actual. Nuestro trabajo analiza estos aspectos. La datación de la obra, en la Valencia de el fin de la decimoquinta centuria, en una encrucijada histórica, en un momento de transición entre dos formas diversas pero cont…
Lletres missives del consell de València (maig-agost de 1374)
2015
Aquest treball conté una col·lecció de cartes trameses pel Consell de la ciutat de València, cent quaranta-dos regests i quinze transcripcions íntegres, corresponents al primer trimestre de l’any polític de 1374-75, és a dir, del 23 de maig al 20 d’agost de 1374, un total de quaranta-nou folis, la primera mà del volum G³-3 del fons documental "Lletres missives" de l’Arxiu Municipal de València. A més, s’ha fet un estudi teòric sobre el Consell, l’escrivania i les cartes, així com del contingut d’aquestes. També s’ha fet una llista de destinataris.
El vi i els copers com a elements eròtics a la novel·la grega i la seua recepció
2019
En un context amatori tan propici com és el gènere novel·lístic no podia faltar un dels tres grans pilars de l'alimentació mediterrània des de fa mil·lennis: el vi. La seua funció consistirà a incrementar el desig, ja siga per haver-lo consumit ja siga per la contemplació de qui el serveix, o potser per ambdós motius, com sol passar quasi sempre. La literatura posterior, com la bizantina i, especialment, la medieval catalana, presentarà una sèrie d'escenes en què abocar el vi esdevindrà un motiu recurrent propi de l'àmbit dels enamorats.
Las versiones castellanas medievales de la Consolatio Philosophiae de Boecio
2016
Boecio fue uno de los autores más influyentes en la Baja Edad Media hispánica. Su obra más importante, la Consolatio Philosophiae, fue el texto traducido en más ocasiones, el segundo en número de manuscritos vernáculos conservados y la obra de la Antigüedad con mayor número de impresiones en época incunable. La nómina de autores que se sirvieron de la Consolatio como fuente directa o influencia clave en cuanto a forma o contenido incluye a los más destacados escritores de la literatura catalana y castellana; es, además, una presencia inexcusable en algunos de los géneros más populares en la literatura cuatrocentista, como los tratados sobre predestinación, fortuna y libre albedrío, los trat…
L’Humanisme i la construcció del classicisme cultural a les Filipines: el Regne de València com a estudi de cas
2022
Aquesta tesi analitza la transmissió, arrelament i transformació de l’Humanisme occidental a les illes Filipines, i el desenvolupament del món lletrat filipí durant l’Edat Moderna, fins a la consolidació d’un classicisme estètic i literari propi per a l’expressió filipina, en el context vuitcentista de recerca d’identitat i independència intel·lectual. Atenent a la “morfologia de les civilitzacions” i a la tradició de la Història de la Cultura de Huizinga, a la llum de la historiografia i l’actual estat de l’art, tractem de donar unitat de pensament a una idea: el Classicisme filipí. Plantegem que, més que una dialèctica que trenca amb el passat i estableix una imposició imperial hispànica,…