Search results for "Noblesa"
showing 10 items of 34 documents
Por Don Iuan de Castellui curador de Don Tomas de Castelluí y Vilanoua Conde de Castella, olim lugar de Quesa, y Señor de las Baronias de Bicorp, y B…
Precedeix al tít.: IHS Signat a la fi pel Doctor Braulio Esteuan Errates tip. a la fol Sign.: A-Z2, Aa2
Ad Regum Aragonum veterumq comitum depictas effigies, in regia Caesaraugustanensi deputationis aula positas, inscriptiones : quae summa vniuscuiusq. …
1587
Sign.: [calderó]1, 2[calderó]1, 3[calderó]1, 4[calderó]1, A-K4 Les il. són esc. xil. nobiliaris Port. amb esc. xil. d'Aragó. - Text emmarcat
Ad Regum Aragonum veterumq comitum depictas effigies, in regia Caesaraugustanensi deputationis aula positas, inscriptiones : quae summa vniuscuiusq. …
Sign.: [calderó]1, 2[calderó]1, 3[calderó]1, 4[calderó]1, A-K4 Les il. són esc. xil. nobiliaris Port. amb esc. xil. d'Aragó. - Text emmarcat
Sententia lata in hac S.R. Avdientia ... Svper infantionia, et hidalgvia Don Iacobi Pveyo et Villacampa ... & Don Petri Pueyo, & Villacampa ...
1642
Sign.: [ ]2
Regiae Sententiae Declarantes Lvdovicv Ignativm Royo esse militem, et de genere militari descendentem. Vna lata in Sacro Regio Senatv Valentino, cum …
1627
Sign.: [ ]4 Esc. grav. a la port.
Sentencia dada por la Real Audiencia de Valencia, en favor de Sebastian de Montenegro, y Ioseph, y Gaspar de Montenegro
1622
Sign.: [ ]2 Esc. nobiliari grav. a la port.
L'arquitectura dins la cultura nobiliària a Xàtiva
2018
El present treball busca analitzar i destacar aquelles arquitectures que l’estament nobiliari de Xàtiva va manar construir amb la finalitat de mostrar el seu poder al poble. Així mateix, és un intent de fer valer els edificis i els elements que se n’han conservat fins als nostres dies. La metodologia seguida consta d’una primera anàlisi del parc edificat per avaluar-ne l’arquitectura i d’una cerca a diferents arxius per conèixer l’evolució, tant de les construccions com de les diferents nissagues que les van habitar. Tot això ens permet concloure que, en el cas xativí, existeix una xifra elevada d’edificis erigits per la classe nobiliària que encara hui es mantenen dempeus, a la vegada que …
Els Miranda, una família burgesa de l'Oliva del segle XVII
2014
L'article analitza un cas d'ascensió social protagonitzat per una família benestant d'Oliva. La trajectòria vital i professional d'Enric de Miranda (c.1600-1668) ens permet conéixer com s'efectuava durant l'Edat Moderna la promoció social dels patricis i les seues formes de vida. Encara que la riquesa és el trampolí més efectiu, a l'hora d'ascendir socialment, la família de Miranda va posar en marxa altres mecanismes entre els quals: servir el rei, les aliances matrimonials i l'encert en l'elecció de les xarxes clientelars. Aquest treball posa de relleu altres aspectes importants per a conéixer les elits de l'època com ara l'estratègia econòmica, les vies d'acumulació de patrimoni, els gust…
Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació
2018
L’emergència de la nova fiscalitat –de la Corona, de les ciutats i del regne– va ser, sens dubte, una de les grans transformacions polítiques i econòmiques del final de l’edat mitjana. Amb l’impost va aparèixer un deute públic consolidat que, en la Corona d’Aragó, es va desenvolupar mitjançant el censal, un instrument financer semblant a les rentes constituées franceses o les perpetual annuities angleses. A partir del cas del País Valencià, pot assajar-se una estimació del volum de rendes generat pel deute públic i de com es distribuïen des del punt de vista geogràfic i social. Així doncs, en aquest article s’estudia en quins nivells de la xarxa urbana es concentraven aquests recursos i qui…
Els cavallers i religiosos de l´Orde de Montesa en temps dels Àustria
2012
L'objectiu de la investigació ha consistit en saber qui van ser els membres de l'orde militar valenciana durant una important etapa de la seua història. És a dir, determinar quins homes van lluir la creu de Sant Jordi -pròpia també de Montesa- en el moment de la seua incorporació a la Corona en 1592, per a continuació conéixer quins van ser els agraciats amb l'hàbit des de l'assumpció del govern per Felipe II fins a la mort de l'últim Àustria l'any 1700. A fi d'obtenir un catàleg el més complet possible dels montesians que van accedir durant tot el segle XVII. Tot això, tenint sempre present la situació de la institució en el moment de la incorporació i la seua evolució fins a la fi del Sis…