Search results for "Novel·la"
showing 7 items of 27 documents
The novels of the Valencian Transition. A story of claudications and violence
2019
Resum: La Transició (1975-1982) constitueix un període històric controvertit. En els darrers anys, arran del moviment 15-M, s’han revifat a l’Estat espanyol les veus critiques amb el relat oficial. En l’àmbit valencià existeix un corpus de novel·les considerable que aporta informació rellevant sobre la manera com s’ha construït la memòria de la Transició valenciana. La distància existent entre l’actualitat i els anys en què se situen els fets, així com el desconeixement de les noves generacions sobre el tema, permet que aquestes novel·les puguen ser considerades, en un sentit amplei com a novel·les històriques, al mateix nivell que les ambientades en la Guerra Civil i la postguerra. Paraule…
Testimony, updating and storytelling: the historical memory of Spanish Civil War in contemporary Catalan literature
2019
El tema de la Guerra Civil i la dictadura franquista ha generat a l’Estat espanyol des de mitjans dels noranta ençà una quantitat ingent de novel·les, articles periodístics, investigació històrica i producció audiovisual que palesa la vigència problemàtica del tema. Aquest article vol centrar-se en un aspecte d’aquesta producció: la referida a les narracions que dintre de la literatura catalana actual l’han abordat. Es tracta d’un corpus d’obres extens en el qual han participat alguns dels escriptors més destacats. La nostra aproximació pretén estudiar aquesta vasta i diversa producció, mirant d’esbrinar les motivacions i els plantejaments narratius que regeixen aquestes propostes. Hi hem d…
Carles Soldevila ironista: «Valentina»
2016
Resum: El present article té com a objectiu estudiar la importància de la ironia en Carles Soldevila mitjançant l’anàlisi de la novel·la Valentina, publicada l’any 1933. En primer lloc, hom descriu el concepte d’ironia que tenia l’autor i, després, hom passa a comprovar la utilització del recurs en la novel·la esmentada, mitjançant els apartats segu?ents: la ironia del narrador, la ironia de situació, la ironia verbal, la ironia gestual i la ironia hipertextual o paròdia. La ironia del narrador i la ironia verbal hi apareixen com les més decisives: la primera ens permet veure el joc de distanciament irònic del narrador envers els personatges; la segona mostra la gran bateria de recursos ret…
Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, en el context de la literatura autobiogràfica contemporània
2013
En aquest article ens proposem situar, interpretar i valorar Matèria de Bretanya dins la producció autobiogràfica catalana més recent. Per tal de satisfer aquest objectiu abordarem, de bon principi, la problemàtica i sempre discutible qüestió del gènere d’aquesta obra. Sense voluntat de perdre’ns entre teoritzacions estèrils però amb la intenció de posar de manifest la filiació de Matèria de Bretanya amb les formes de literatura del jo, mirarem de fer dialogar el relat de Sánchez-Cutillas amb algunes obres coetànies, especialment valencianes, que posaran en relleu l’existència d’una línia d’escriptura memorialística ben personal que arrenca amb Matèria de Bretanya i arriba fins a l’actualit…
Aticisme i koiné als llibres I-III de les Etiòpiques d'Heliodor
2015
El principal objectiu del present treball és descriure les característiques lingüístiques de l'obra d'aquest autor, mitjançant l'anàlisi filològica dels aticismes i dels trets de la koiné -ús real de la llengua en l'època del nostre novel•lista-, en els tres primers llibres de les Etiòpiques d'Heliodor. L'estudi de la llengua d'aquest gènere literari ha de tenir en compte, simultàniament, la tradició literària en què aquesta cerca els models per a una llengua elaborada, digna d'un gènere que esdevindrà gairebé hegemònic dins la cultura grega tardana, com ho demostra la nombrosa circulació de les obres a jutjar per les troballes papiràcies, i l'evolució de la llengua com a sistema al període…
El vi i els copers com a elements eròtics a la novel·la grega i la seua recepció
2019
En un context amatori tan propici com és el gènere novel·lístic no podia faltar un dels tres grans pilars de l'alimentació mediterrània des de fa mil·lennis: el vi. La seua funció consistirà a incrementar el desig, ja siga per haver-lo consumit ja siga per la contemplació de qui el serveix, o potser per ambdós motius, com sol passar quasi sempre. La literatura posterior, com la bizantina i, especialment, la medieval catalana, presentarà una sèrie d'escenes en què abocar el vi esdevindrà un motiu recurrent propi de l'àmbit dels enamorats.
Barcelona vista pels narradors del vuit-cents
2014
L’article s’ocupa de les representacions o imatges de la ciutat de Barcelona en la prosa literària catalana del segle xix, especialment en el quadre de costums i la novel·la, que s’examinen com a expressions de cultura urbana. Aquesta literatura, associada a un cert concepte de modernitat, avança flanquejada per l’historicisme i el ruralisme mitificadors dels escriptors lligats als ideals conservadors de la Renaixença. L’article dibuixa la trama de motius o de trets idiosincràtics urbans en la prosa destil·lada pels escriptors del vuit-cents, primer en llengua castellana i, a partir dels anys 60, en llengua catalana. Així, fa un recorregut per la Barcelona vella i la Barcelona nova, abans i…