Search results for "Novel·la"
showing 10 items of 27 documents
Les cartes d'amor a la novel·la grega antiga i al Curial e Güelfa
2014
La inclusió de cartes d’amor al Curial e Güelfa, així com a la novel·la cavalleresca catalana, és un element literari la funció del qual no només es limita a la comunicació entre els enamorats, sinó que també és capaç de dinamitzar la trama, provocar reaccions dramàtiques i configurar la psicologia dels personatges. Les cartes d’amor a la novel·la sorgeixen juntament amb el mateix gènere, l’últim de la Grècia antiga, i el Curial, consegüentment, també en presenta, directament influenciat per les obres dels principals novel·listes grecs. The inclusion of love letters in Curial e Güelfa, as well as in the Catalan chivalresque novel, is a literary element whose function is not only confined to…
L?encaix de la narrativa sense ficció de Víctor Labrado en el paradigma de la novel·la històrica valenciana
2019
Resum: L’escriptor valencià Víctor Labrado (Sueca, 1956) s’ha erigit com un dels grans referents contemporanis en el camp de la novel·la de no-ficció en català, subgènere narratiu que conjumina la intenció metanovel·lesca amb fidedignes discursos testimonials. Ara bé, ¿les obres cabdals de Labrado –peculiars, idiosincràtiques i gens usuals– poden ser considerades també, sense subterfugis ni matisos, novel·la històrica? A grans trets: trames guerracivilistes empeltades d’entrevistes, dosis generoses de periodisme documental i absència gairebé absoluta de ficció. La tècnica i l’estil propi no suposen, però, cap impediment perquè molts llibres seus siguen alhora novel·la històrica, si fem cas …
Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d?Anna Moner
2019
Resum: Aquest article té per objectiu analitzar la novel·la Les mans de la deixebla d’Anna Moner (2011) com una obra a cavall entre la narració gòtica i l’ambientació històrica en el segle xviii, d’una banda, i com a exponent de la representació de la corporeïtat, d’una altra. Estudiem els mecanismes a través dels quals l’autora construeix tres personatges complexos que giren al voltant del conflicte generat per la naturalesa abjecta (Kristeva 2006) del cos de la protagonista. A partir d’aquest punt, ens proposem explorar com les mans deformades esdevenen un símbol que connecten amb la tradició gòtica (Cornich i Sedgwick 2017) i que en aquesta novel·la funcionen com un agent que distorsiona…
La novel·la històrica en les lletres valencianes: usos del passat en la construcció cultural contemporània
2019
Presnetació "La novel·la històrica en les lletres valencianes: usos del passat en la construcció cultural contemporània"
Perpètua de Cartago i Camar de Tunis. Sobre algunes fonts del Curial accessibles a Itàlia
2016
Resum: Els estudiosos del Curial han relacionat facilment l’enamorament de l’africana Camar amb els amors –tambe africans– d’Enees i Dido. Tanmateix, els ha passat desapercebuda la figura de la martir romana Perpetua de Cartago, jove estudiosa de l’ Eneida, que fou lligada a un pal i exposada als lleons, entre altres aspectes biografics relacionables amb el personatge curialesc de Camar. La revisio de les Actes del martiri (versions A i B, divulgades ensems) i de la novel·lada Passio Perpetuae (segle III) permet detectar coincidencies argumentals i connexions intertextuals amb la novel·la cavalleresca del segle XV. El fet que aquestes fonts foren facilment accessibles a Italia (Mila, Napols…
Novel·les de ciència. La ciència i la tecnologia en la literatura
2014
La major part de la literatura sovint intenta oblidar el paper essencial que la ciencia i la tecnologia modernes juguen en la configuracio de les societats actuals i en la manera de viure-hi. Fou Jules Verne, fa ja uns 150 anys, qui va comencar a ser conscient de la necessitat que la ciencia i la tecnologia intervinguessin de manera activa en la narrativa moderna. Ho va anomenar la «novel·la de la ciencia». Mes endavant, el genere literari de la ciencia-fi ccio sembla haver assolit el paper d’aquella novel·la de la ciencia que Jules Verne va comencar. Amb aixo, la ciencia-ficcio es configura tambe com una narrativa adient per a l’aprenentatge del futur, ja que descriu diversos mons possible…
Les «Epistolae Familiares» de Petrarca en el «Curial»
2018
L’autor de Curial e Güelfa, novel·la de cavalleria humanística escrita a Itàlia pels anys 1445- 1448 en llengua catalana, era coneixedor i estudiós de les Epistolae Familiares de Francesco Petrarca, com ha posat en evidència la crítica literària. Es recullen ací les aportacions al respecte de diferents autors, que són ampliades amb altres connexions intertextuals i temàtiques entre ambdues obres. S’anota, de pas, l’interés que l’humanista llombard Guiniforte Barzizza posà a divulgar l’obra de Petrarca a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim (gràcies a l’amistat que mantenia amb alguns cavallers i diplomàtics valencians) com un indicador a tenir en compte a l’hora de contextualitzar correc…
L'illustre, et famosa historia di Lancillotto dal Lago, che fu al tempo del Re Artù : nellaquale si fa mentione de i gran fatti, [et] alta sua caual…
1558
Sig. a8, a-cccc8 Primo volume. - [7] f., [1] f. en bl., 558 [i.e.564], [12] f. Capitals grav. Reclams al final de cada quadern. - Registre. - Moltes errates de fol. De la f. 432 passa a la 435, de la 522 a la 515
Articular la nación. La María de Ayguals de Izco y la nacionalización española (1845-1850)
2017
Los estudios más recientes sobre el nacionalismo subrayan el carácter narrativo de las identidades nacionales y la necesidad de cuestionar los modelos teóricos elitistas de construcción nacional. En el texto parto de estas propuestas y del concepto de "articulación" de Michael Kennedy y Ronald Suny para estudiar la interacción que se produce María, la hija de un jornalero (1845-1846) de Wenceslao Ayguals de Izco. Estudio la nacionalización que lleva a cabo Ayguals de determinados lenguajes (honor, amor, religión) que eran fácilmente reconocibles por sus lectores. Posteriormente analizo las estrategias narrativas que utiliza y que pudieron contribuir a que la novela fuera leída nacionalmente…
Joannis Barclaii Argenis
1622
Grav. a port.: "L. Gaultier incidit". - Retrat calc. de l'autor en p. [24]: "D. de Monitier pinxit C. Mellan sculp." Sig.: ā8, ē4, A-Yyy8, Zzz4 Error tip. en pag.: de 222 passa a 225