Search results for "RAS"
showing 10 items of 26429 documents
Finnische und deutsche Verbalsubstantive im Vergleich
1997
Demilitarisieren oder entmilitarisieren? : zur Konkurrenzsituation der Präfixe de- (des-) und ent-
2014
Verbiprefikseillä de- ja ent- on osittain päällekkäinen funktio. Molemmilla johdetaan jo olemassa olevista verbeistä uusia verbejä, joiden merkitys kantaansa nähden on privatiivinen tai reversatiivinen. Privatiivinen merkitys on kyseessä silloin, kun johdos ilmaisee kantasanansa tarkoitteen poistamista, esim. deblockieren, entwaffnen. Reversatiivinen verbi puolestaan kääntää kantaverbinsä ilmaisevan prosessin tai toiminnan suunnan päinvastaiseksi, esim. demontieren, entbürokratisieren. Koska molempia prefiksejä käytetään saman merkityksen ilmaisemiseen, on tiedettävä, mitkä säännöt niiden valikoitumista säätelevät: milloin käytetään prefiksiä de-, milloin prefiksiä ent-. Toistaiseksi tiedet…
Els auxiliars dels temps compostos en català medieval
2005
The study of auxiliary verbs in compound tenses («haver» vs. «Ésser») in Old Catalan is a topic discussed in many works. But no research deeply analysing literary works of the time and using an accurate methodology is available. Our purpose is to show that so significant medieval literary works such as «Llibre de Meravelles» by Ramon Llull, «Llibre dels Fets» by King James I & «Tirant lo Blanch», can also provide very valuable information to understand the phenomenon of change of auxiliary. Referring to usage frequencies, we show that chronology plays a great role in these alternations and outline a whole series of factors that explain the observed evolutive tendencies.
La selecció de l'auxiliar en els verbs intransitius del català antic : alguns aspectes descriptius i explicatius
2021
En aquest article demostrem que, si es tenen en compte les principals idees de l'enfocament descriptiu de Sorace (2000, 2004) sobre la selecció de l'auxiliar, es pot donar compte de manera força natural d'algunes de les principals aportacions que fa Batlle (2002) per al català antic. Així, per exemple, és un fet esperable que els verbs estatius i els verbs esdevenimentals siguin els primers a admetre la substitució de l'auxiliar ésser per haver, ja que són precisament aquests verbs els que ocupen una posició intermèdia en l'anomenada jerarquia de la selecció d'auxiliar. Es demostra també que les línies de tall entre les classes lexicosemàntiques implicades en la selecció de l'auxiliar es fi…
Els verbs de canvi d'estat en català: la participació en l'alternança causativa
2011
L’article analitza, en primer lloc, la participació dels diferents tipus de verbs de canvi d’estat del català en l’alternança causativa: la possibilitat d’un verb de tenir un oes transitiu i un d’intransitiu, amb la particularitat que l’argument objecte en el primer alternant passa a ser subjecte en el segon (v. (i) En Joan va rompre la finestra, (ii) La finestra es va rompre). L’anàlisi ens permetrà comprovar que la generalització que fa Alexiadou (2006) respecte del funcionament dels verbs de causa externa no se segueix en català. Pel que fa als verbs de canvi de causa interna, els quals no havien estat estudiats en català, veiem que el seu comportament és poc uniforme i que n’hi ha que p…
Verkkoviha väkivaltana : vihapuhetutkijoiden näkökulmia
2022
publishedVersion Non peer reviewed
Eurooppalainen elinikäinen ohjauspolitiikka : toimintakertomus 2011-12 : raportti eurooppalaisen elinikäisen ohjauksen toimintapolitiikan verkoston t…
2013
Elinikäisen ohjauksen toimintapolitiikka : eurooppalaisia lähtökohtia kansalliselle kehittämistyölle
2013
L’analogia i el paral·lelisme en l’estil proverbial de Ramon Llull
2022
Ramon Llull és autor d’un extens i excepcional corpus de proverbis, distribuït en cinc reculls que va escriure principalment entre 1295 i 1302. En aquest article, després de contextualitzar les col·leccions en el marc de la trajectòria intel·lectual de Llull, de presentar els seus trets més remarcables i de repassar breument alguns aspectes de la teoria paremiològica sobre els marcadors proverbials, s’analitza l’ús d’un conjunt de procediments retòrics en la formulació dels enunciats, en especial la personificació i el paral·lelisme, el qual es posa en relació amb les funcions i les aplicacions pràctiques que Llull mateix preveu per als seus proverbis.