Search results for "Renaixença"

Constantí Llombart, dinamitzador de la Renaixença valenciana

2015

Constantí Llombart (València 1848-1893) fou un escriptor que gaudí d’una notable projecció, inicialment, entre les classes populars de la València del seu temps. Sensible als ideals republicans, però, sobretot, gràcies a la seua dedicació periodística -de caire satíric fonamentalment- i, també, al seu interés per bastir una sèrie de plataformes cíviques i editorials amb què donar difusió als ideals renaixencistes, es pot afirmar que la seua fou una contribució d’una vàlua estratègica impagable per al desenvolupament del valencianisme en les primeres dècades del segle XX. Tot i la importància que cal atribuir a Constantí Llombart en un període tan decisiu per a la història de la nostra lleng…

La continuïtat «bioliterària» al País Valencià: de Carles Ros a Carles Salvador (o de Gregori Maians a Vicent Andrés Estellés, passant per Teodor Llo…

2015

Resum: L’article fa evident un fil conductor que va dels novatores preil·lustrats valencians de la fi del s. XVII fins a l’actualitat. També la connexió directa de València amb Londres i París al segle XIX –no sols amb Cadis, Madrid o Barcelona. Els poemes «En los dies del rei Fernando» d’Antoni Maria Peyrolon (1830) i «Lo somni» de Vicent Salvà (1831) són exponents valencians de cultura avançada. Teodor Llorente és també valorat com l’eix que connecta malgré lui l’esforç cultural dignificador valencià anterior a 1859 –amb l’Escola Pia de València com a focus primigeni de l’evolució romàntica– i l’esforç cultural dignificador valencià posterior a 1909. És a dir, entre la celebració dels Joc…

Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales

2015

Resum: Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle XIX. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l’occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de p…

Un infierno catalán. Apuntes para una bibliografía de publicaciones eróticas catalanas clandestinas (siglo XIX-primer tercio del siglo XX)

2014

Resumen: El presente artículo colecciona un buen número de las publicaciones catalanas de tema erótico que vieron la luz clancestinamente durante el siglo XIX y principios del XX. Palabras clave: bibliografía, erotismo, catalán, renaixença, siglo XIX, siglo XXAbstract: This article collects a good number of Catalan publications with a erotic topic that came out clandestinely during the 19th and early 20th centuries. Keywords: literature, eroticism, Catalan, Renaixença, 19th century, 20th century

Teodor Llorente, cinquanta anys després : una polèmica entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri

2019

Resum: Aquest article analitza la polèmica generada en la premsa valenciana l’any 1961 entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri, arran del cinquantenari de la mort de Teodor Llorente. Mentre que Fuster reclama un debat intel·lectual al voltant del líder de la Renaixença valenciana i, de retop, dels referents propis, Bayarri en té prou amb commemoracions i celebracions, com misses, lectures de poemes o articles de diari. Aquest enfrontament dialèctic amaga dues maneres totalment oposades d’entendre el valencianisme de postguerra: d’una banda, un valencianisme que proposa l’autocrítica i la reflexió; d’una altra, un valencianisme o «regionalisme» irracional, de caire sentimentalista i antiintel·l…

La Corona d'Aragó en l'epistolari entre Jerónimo Borao i Víctor Balaguer (1848-1878)

2016

L’estudi analitza les vuitanta-una cartes —conservades a la Biblio- teca Museu Víctor Balaguer i en la seua major part inèdites— que el dra- maturg i polític Jerónimo Borao envià, entre els anys 1848 i 1878, al polític i intel·lectual català Víctor Balaguer. D’aquesta manera, s’hi assenyala l’in- terés de Borao a descobrir i difondre la història de la Corona d’Aragó, i també les relacions i els contactes que, quasi sempre a través de Balaguer, establí amb escriptors com ara el català Lluís Roca i el valencià Jacint La- baila. Finalment, s’evidencia com, a diferència dels seus conterranis, que buscaren relacionar-se amb els cercles madrilenys, l’escriptor romàntic ara- gon…

La construcció d'una icona paisatgística. L'Albufera de Valéncia (1889-1939)

2007

La piedra foral: la arquitectura gótica en Valencia como vestigio de una edad de oro

2018

La piedra fue considerada en Valencia no sólo un valioso material de construcción, sino también un precioso recuerdo del período posterior a la conquista cristiana en el siglo XIII, cuando se estableció un nuevo orden social en el antiguo Reino de Valencia. Desde entonces hasta 1707, fecha de los decretos de Nueva Planta que abolieron los privilegios y los fueros del antiguo reino, se extiende un largo período idealizado por los cronistas e historiadores del siglo XIX como una edad de oro. La arquitectura gótica en Valencia fue juzgada según los estándares políticos y culturales como el principal vestigio de ese esplendor perdido desde el Romanticismo en adelante y especialmente por el movi…

L'interés de la Renaixença valenciana pels poetes de l'Edat Moderna

2013

L’Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII, que en 1883 publicaren Josep Maria Puig i Torralva i Francesc Martí i Grajales, representa, a hores d’ara, el major exponent de l’interés que els escriptors valencians de la segona meitat del segle XIX manifestaren pels poetes valencians de l’Edat Moderna. És a dir, pels seus predecessors. D’aquesta manera, el present treball aporta informació biogràfica i bibliogràfica sobre tots dos autors, i analitza el contingut d’una obra que, malgrat haver passat pràcticament inadvertida per als estudiosos de la literatura contemporània, ha coadjuvat a la recuperació dels escriptors valencians de l’Edat Moderna que …

Mossèn Francesc Peñarroja Martínez (*1868;†1920): vida i obra

2015

El present estudi versa sobre la figura de mossèn Francesc Peñarroja (*1868;†1920), qui destaca per haver sigut mestre de capella del Reial Col·legi de Corpus Christi de València, conegut popularment com el Col·legi del Patriarca o simplement el Patriarca, i professor del Conservatori de València. Aquest sacerdot va exercir ambdós càrrecs en la dècada que transcorre entre 1910 i 1920, any de la seua mort. La investigació ha estat dividida en quatre grans blocs. La primera part està dedicada a la reconstrucció de la seua biografia i estructuració en etapes, elaborada bàsicament gràcies a la informació obtinguda de la premsa històrica. En la segona part s'aborda l'estudi dels seus manuals ped…