Search results for "Renaixença"

La continuïtat «bioliterària» al País Valencià: de Carles Ros a Carles Salvador (o de Gregori Maians a Vicent Andrés Estellés, passant per Teodor Llo…

2015

Resum: L’article fa evident un fil conductor que va dels novatores preil·lustrats valencians de la fi del s. XVII fins a l’actualitat. També la connexió directa de València amb Londres i París al segle XIX –no sols amb Cadis, Madrid o Barcelona. Els poemes «En los dies del rei Fernando» d’Antoni Maria Peyrolon (1830) i «Lo somni» de Vicent Salvà (1831) són exponents valencians de cultura avançada. Teodor Llorente és també valorat com l’eix que connecta malgré lui l’esforç cultural dignificador valencià anterior a 1859 –amb l’Escola Pia de València com a focus primigeni de l’evolució romàntica– i l’esforç cultural dignificador valencià posterior a 1909. És a dir, entre la celebració dels Joc…

La construcció d'una icona paisatgística. L'Albufera de Valéncia (1889-1939)

2007

Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales

2015

Resum: Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle XIX. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l’occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de p…

Teodor Llorente, escriptor valencià

2007

This article is a revision of Teodor Llorente’s literary work in Catalan, in prose and in poetry, which turns out to be an exceptional production for his time, in accordance with his role as a leader and an ideologist of the Valencian Renaixença, and places him as the poet who contributes most, both in quantity and quality, to this literary movement. The first part of the article, focused on his lyric poetry, revises the six editions of his verses which were published between 1885 and 1983, and brings back to life ‘unknown’ poems -unpublished or dispersed- which have never been included in any edition. The second part lists and catalogues his prose writings in Catalan and dismantles the bel…

Reflexions al voltant de la proposta lingüística de Josep Nebot i Pérez

2015

This article tries to outline the general background of grammatical studies in Catalan by the end of the 19th century and beginnings of the 20th century, while phocusing on the work of the Valencian grammarian Josep Nebot i Pérez, his linguistic ideology and his interesting proposal of producing two different set of grammars: a popular one, and another addressed to the more cultivated reader.

Teodor Llorente i la llengua dels valencians

2010

A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …

Mossèn Francesc Peñarroja Martínez (*1868;†1920): vida i obra

2015

El present estudi versa sobre la figura de mossèn Francesc Peñarroja (*1868;†1920), qui destaca per haver sigut mestre de capella del Reial Col·legi de Corpus Christi de València, conegut popularment com el Col·legi del Patriarca o simplement el Patriarca, i professor del Conservatori de València. Aquest sacerdot va exercir ambdós càrrecs en la dècada que transcorre entre 1910 i 1920, any de la seua mort. La investigació ha estat dividida en quatre grans blocs. La primera part està dedicada a la reconstrucció de la seua biografia i estructuració en etapes, elaborada bàsicament gràcies a la informació obtinguda de la premsa històrica. En la segona part s'aborda l'estudi dels seus manuals ped…

L'interés de la Renaixença valenciana pels poetes de l'Edat Moderna

2013

L’Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII, que en 1883 publicaren Josep Maria Puig i Torralva i Francesc Martí i Grajales, representa, a hores d’ara, el major exponent de l’interés que els escriptors valencians de la segona meitat del segle XIX manifestaren pels poetes valencians de l’Edat Moderna. És a dir, pels seus predecessors. D’aquesta manera, el present treball aporta informació biogràfica i bibliogràfica sobre tots dos autors, i analitza el contingut d’una obra que, malgrat haver passat pràcticament inadvertida per als estudiosos de la literatura contemporània, ha coadjuvat a la recuperació dels escriptors valencians de l’Edat Moderna que …

La Corona d'Aragó en l'epistolari entre Jerónimo Borao i Víctor Balaguer (1848-1878)

2016

L’estudi analitza les vuitanta-una cartes —conservades a la Biblio- teca Museu Víctor Balaguer i en la seua major part inèdites— que el dra- maturg i polític Jerónimo Borao envià, entre els anys 1848 i 1878, al polític i intel·lectual català Víctor Balaguer. D’aquesta manera, s’hi assenyala l’in- terés de Borao a descobrir i difondre la història de la Corona d’Aragó, i també les relacions i els contactes que, quasi sempre a través de Balaguer, establí amb escriptors com ara el català Lluís Roca i el valencià Jacint La- baila. Finalment, s’evidencia com, a diferència dels seus conterranis, que buscaren relacionar-se amb els cercles madrilenys, l’escriptor romàntic ara- gon…

Barcelona vista pels narradors del vuit-cents

2014

L’article s’ocupa de les representacions o imatges de la ciutat de Barcelona en la prosa literària catalana del segle xix, especialment en el quadre de costums i la novel·la, que s’examinen com a expressions de cultura urbana. Aquesta literatura, associada a un cert concepte de modernitat, avança flanquejada per l’historicisme i el ruralisme mitificadors dels escriptors lligats als ideals conservadors de la Renaixença. L’article dibuixa la trama de motius o de trets idiosincràtics urbans en la prosa destil·lada pels escriptors del vuit-cents, primer en llengua castellana i, a partir dels anys 60, en llengua catalana. Així, fa un recorregut per la Barcelona vella i la Barcelona nova, abans i…