Search results for "Rhetoric"
showing 10 items of 489 documents
The Sociocultural Basis for Innovation
2018
This chapter argues how economic behaviour in geography could be understood as historically anchored varieties of practice. Contemporary European patterns replicate deep anthropological dispositions as suggested by authors like Geert Hofstede and Emmanuel Todd, and substantiated by Duranton et al. (Types and the persistence of regional disparities in Europe. Economic Geography, 85(1), 23–47, 2009). Old, formative schemes are still operating and new institutional forms, be they cultural, economic or political, are conditioned by their mechanisms. This also goes for innovation. However, in the field of innovation policies, culturally explained variations, cleavages and mismatches are translat…
The hermeneutic relevance of Aristotle
2020
El presente artículo pasa revista a las dimensiones hermenéuticas presentes en la filosofía aristotélica, y se detiene en la filosofía moral. El concepto φρόνησις llamó la atención de Heidegger, que acabó aproximándolo al de conciencia (Gewissen), y de Gadamer, que encuentra en él un modelo de los problemas de la aplicación (Anwendung) en la tarea hermenéutica. El propio Gadamer acabará defendiendo el carácter dialogal y hermenéutico de la retórica, que no es más que una forma de la φρόνησις. This article reviews the hermeneutical dimensions present in Aristotelian philosophy, and focuses on moral philosophy. The concept of “prudence” caught the attention of Heidegger, who brought it close …
Contemporary hermeneutics and the role of the self in translation
2009
La investigación hermenéutica, impulsada por Schleiermacher a principios del siglo XIX, parece haber conducido, en los últimos años del siglo XX, a una concepción más amplia y profunda del papel del traductor. La confluencia de diversas fuerzas y corrientes científicas y filosóficas y su consiguiente refuerzo mutuo han dado lugar a la aparición de un conjunto de teorías que se ocupan de las inquietudes del traductor en torno a la subjetividad de la traducción. Este conjunto de teorías recoge influencias tanto de las principales escuelas de pensamiento, tales como los estudios hermenéuticos de Heidegger y Gadamer, la deconstrucción de Derrida, las aventuras de Wittgenstein con los juegos de …
Lucretius Franco-Hibernicus: Dicuil’s Liber de Astronomia and the Carolingian Reception of De Rerum Natura
2020
Abstract Since its coinage in the nineteenth century, the concept of Carolingian renaissance has been primarily based on the revival of classical texts promoted by Charlemagne and his successors. Among the positive consequences of Carolingian classicism is the careful—if discreet—preservation of the text of Lucretius’s De Rerum Natura, which survives in three valuable ninth-century manuscripts. Whereas rigorous philological studies of these manuscripts have been offered, little attention has been paid to their role in, and connection with, the reception of Lucretius in ninth-century literature. It has been generally assumed that for the Carolingians the DRN was essentially a source for gram…
The words of conjecture. Semiotics and epistemology in ancient medicine and rhetoric
2016
This article considers the epistemology of Classical rhetoric and Hippocratic medicine, focusing on two key terms: semeion and tekmerion. Through an analysis of the specific case of ancient Greek medicine and rhetoric, we hope to bring out the conjectural and fallible nature of human knowledge. The paper focuses on the epistemological and methodological affinity between these two ancient technai, and considers the medical uses of semeion and tekmerion in the light of their meaning in the rhetorical sphere. Chronologically, the analysis follows an inverse pathway: it starts from Aristotle and from Rhetorica ad Alexandrum, and then moves on to Antiphon’s texts (chosen as an exemplary case) an…
Tòpics retòrics dels textos hagiogràfics bizantins i catalans
2018
Resum: El present treball analitza comparativament els principals tòpics retòrics presents als pròlegs de textos hagiogràfics bizantins i catalans. El punt de partença és la consolidació del gènere hagiogràfic com a tal en la literatura grega tardo-antiga i d’època bizantina i la seua influència sobre el desenvolupament de l’hagiografia en Occident, primer en llatí i després en les llengües romàniques a partir de l’Edat Mitjana. En aquest sentit, podrem observar l’ús d’un mateix repertori de caràcter retòric per presentar i embellir el text i analitzarem l’explicació d’aquest fenomen i les perspectives d’estudi a explorar. 
 
 Paraules clau: hagiografia, literatura bizantina, lit…
La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull
2014
En aquest article s’aborda l’estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d’aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. Cada una de les sis parts en què es divideix el text conté vint, deu o dotze dístics que condensen en forma de proposició o màxima els arguments que s’addueixen. En el treball s’examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques d’aquestes proposicions, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s’estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalme…
La sacralització del territori en l’oratòria del barroc valencià
2013
Resum: El sermó barroc és una proposta de comprensió del món, el qual era considerat com un enigma a desxifrar. Per a donar explicació d’aquells enigmes, els predicadors desenvoluparan les homilies d’acord amb uns esquemes d’elaboració molt rígids que intenten donar resposta a la triple exigència que tenia la retòrica tradicional de docere, flectere et delectare, i que recolzen en tots els recursos literaris al seu abast. A partir de l’esforç d’explicar el món, l’orador àulic del barroc insistirà en la idea de sacralitzar els ambients vitals, tant el lloc com el temps. L’article dóna raó d’eixe intent sacralitzador de la vida, concretat, en aquest cas, a l’espai viscut.Paraules clau: Oratòr…
La iconografía en la era digital: hacia una heurística para el estudio del contenido de las imágenes medievales
2014
Este artículo invita a reflexionar sobre la validez de la iconografía como método para describir los temas representados en las obras artísticas medievales. En esta ocasión, se ha puesto un mayor énfasis en investigar sus implicaciones epistemológicas y los sesgos que resultan del proceso de transformar las imágenes en palabras. El objetivo principal es tratar de que aflore la llamada 'brecha semántica', una especie de barrera que impide representar verbalmente un medio no léxico, como es el visual, de manera satisfactoria y sin mermas. Tras un sucinto recorrido por el pensamiento griego, con un especial interés por la écfrasis, se sugiere que el aparente equilibrio entre las capacidades se…
“Another Munich We Just Cannot Afford”: Historical Metonymy In Politics
2016
The appeasement of Hitler and the Munich Agreement is a rhetorical comparison used commonly in international relations to defend politico-military action. On the basis of conceptual history and rhetorics, we examine cases of political speech in this paradigm. Firstly, we discuss time and conceptualize experience into first and second order experiences. Secondly, the roles of metaphor, metonymy and analogy in relation to thought and action are examined. We then contextualise Munich 1938, and present three cases demonstrating the political usage of this metonymy since WWII. These range from the Suez Crises to the Gulf War and on-going War on Terror. These cases show that “Munich” can be used …