Search results for "Romanços"
showing 8 items of 8 documents
Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Fes…
Precedeix al tit.: [creu de Malta Nóm de l'autor obtingut de Palau Text a dues cols Reclams
Prudent rahonament, que fa Pepo Canelles a les dametes de escalera abaxo, demostrantles los perjuins de les sehues modes Segona part.
Nom de l'aut. pres del Palau Sense port. Peu d'impr. pres del colofâo [ ]2. - Text a dos col. - Reclams
Doña Josefa Ramírez : nueva relación en que se da cuenta de los extraordinarios arrojos que ha ejecutado esta noble señora con lo demás que verá el c…
Títol pres del començament del text Precedeix al títol: (Núm. 2) Dades del peu d'imprempta preses del colofó Data deduïda de les dates d'activitat de l'impressor Text a 2 columnes a 46 línines Gravat xilogràfic al principi del text
Pierre de Provence et la belle Maguelonne. Castellà
En p. 3 es diu que la historia va ser sacada de la Crònica Francesa de Felipe Cominus Colofó Text a 1 col. - Reclams Signatures: A24 Portada amb orla tipogràfica Data d'activitat de la Vídua de Jerónimo Conejo: 1746-1754
La pastora y el estudiant : canso nova xistosa y de esperiensia del infelis resultad que tingué una inocenta pastora per la mala seducció de un Estud…
1848
Part del text en castellà Text a dues col Peu d'imp. pres del colofó El grav. xil
Lo romancer valencià : giqueta galeria de cuadros de costums valencianes... seguint despuix una colecció de poesies diverses... titolada Troços y Mos…
1888
Relació crítica o colòqui que un Pepo del Horta, habent vengut de servir al rey en estes campanyes, fa als valencianets de moda, en esta primera part…
Nom de l'aut. pres del Palau, 135107 []2. - No té port. impr. - Text a dos col
Dels límits de concepte lingüístic de mossàrab. A propòsit del romanç andalusí de la Catalunya Nova
2011
A partir de l’aportació de 1953 de Samuel Gili i Gaya sobre el mossàrab de Lleida, ha estat acceptat com un lloc comú de la filologia catalana que el romanç andalusí lleidatà coetani de la conquesta comtal (1149) tenia característiques afins al català nouvingut. Tant la poca consistència de la documentació aportada com les dades fornides pels historiadors rebaixen aquest lloc comú a mera hipòtesi de treball sobre la filiació d’una varietat lingüística amb tota probabilitat extinta abans del segle XII.