Search results for "Teologi"

La mancata Lectio. Incontro di studio sulla Lectio di Benedetto XVI per l’Università di Roma “La Sapienza”

2008

Recensione a: Th. E. Woods, Jr., Come la Chiesa cattolica ha costruito la civiltà occidentale, ed. Cantagalli

2007

Recensione a: S. Rostagno, I predestinati. Religioni e religione nel protestantesimo, Torino, Claudiana, 2006

2009

Il senso laico. Immanenza e contingenza contro teologia politica

2009

Modelli di integrazione dei migranti tra emancipazione e subalternità. Il caso degli ebrei etiopi in Israele.

2011

[Sanctorum Anselmi et Augustini nonnulla opera]

Ms Títol donat pel catalogador Col·lació: Vitel·la, f. iii (paper antic) + 242 + iii (paper antic) ; numeració original en nombres aràbics situada al vers de cadascun dels fulls (f. 1-240) i moderna a llapis (1-242) ; algunes signatures de quadern Composició: Escrit a dues columnes (41 línies, f. 1ra) Escriptura: Gòtica textual cal·ligràfica. Hi ha nombroses anotacions marginals del segle XIV Decoració: Caplletres decorades. Calderons, titolets i majúscules alternant tintes de color blau i vermell Enquadernació: Original, pell verda deteriorada sobre fusta, amb ferros freds. Al centre, amb ferros daurats, l'escut d'armes del duc de Calàbria ; hi manquen els fermalls originals. Cantells acol…

Obres. Seleccions

Ms Títol proporcionat pel catalogador Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + i (paper) + 268 (f. 147, 187r, 196v en blanc) + i (pergamí actual) ; numeració romana original en el verso dels fulls ; numeració moderna a llapis ; reclams horitzontals cada 8 fulls Composició: Escrit a dues columnes (59 línies, f. 1rb) Escriptura: Gòtica textual cal·ligràfica. Escrit per diverses mans. Anotacions marginals contemporànies i posteriors de diversos lectors Decoració: Caplletres decorades. Hi són les anotacions per al rubricador, el qual però, no les escriví amb tinta vermella al lloc corresponent Enquadernació: Mudèjar renaixentista. Original del segle XVI, restaurada en la dècada de 1970. Pel…

[Sancti Bernardi nonnulla opera]

Ms Títol proporcionat pel catalogador Col·lació: Pergamí, f. i (pergamí actual) + 245 (f. 221 en blanc) + i (pergamí actual) ; conserva numeració original al centre del marge superior (des del f. CCXXIIII fins el CCCCX) ; s'hi conserven restes d'una altra numeració medieval al marge superior dret dels fulls ; numeració moderna a llapis (f. 1-245) ; reclams horitzontals cada deu fulls Composició: Escrit a dos columnes a 40 línies (f. 1rb) Escriptura: Gòtica textual rodona de diverses mans. Notes marginals contemporànies Decoració: Caplletres i titolets en tintes de color blau i vermell Enquadernació: Pergamí, restaurada en 1976. Al llom es llegeix: "S. Bernardus de conside[ratio]ne. M. S.". …

La crítica de la razón teológica y el destino trágico de Galileo

1994

Frente a las interpretaciones que explican la condena del copernicanlsmo en 1616 como el resultado de la conspiración dé una trama florentina o de una disputa cosmológica, defendemos en este trabajo que lo que otorga su lógica a este primer acto de la tragedia de Galileo es el desafío que para la primacía de la teo­ logía en el sistema de las ciencias suponía su nueva concepción matemática· de la filosofía. lejos de aceptar la reducción escolástica de ésta a «ancilla theologiae», Galileo defendía la supeditación par­ cial de la teología a la filosofía natural y la absoluta independencia de ésta, y probablemente también de la filosofía moral, con respecto a aquélla.

Escolástica y filología en las 95 tesis de Lutero: una nueva fe para una nueva época, con nueva traducción española de las tesis

2017

El presente trabajo, además de incorporar una nueva traducción del texto latino de las 95 Tesis, analiza el cambio de paradigma teológico que dicha obra representa. Las tesis, desde esta perspectiva, no son simplemente una invitación al debate universitario, sino que constituyen toda una propuesta para recuperar la verdad de la fe desde el mismo espíritu que inspiró a los humanistas la recuperación de aquella supuesta realidad prístina de la Grecia y Roma antiguas. Lutero, a la altura de 1517, no pretendía romper con Roma, pero sí poner de manifiesto que las indulgencias, tal y como se vendían en su época, eran una ocasión de escándalo y una promoción del error en materias tan importantes c…