Search results for "Tirant"
showing 10 items of 35 documents
Convegno internazionale sul « Tirant lo Blanc e l’Europa»
2013
Els dies 19 i 20 de setembre de 2013 tingué lloc a Verona –la ciutat dels Scaligeri– un congrés internacional sobre el «Tirant lo Blanc e l’Europa» en què vàrem prendre part una quinzena d’estudiosos italians i valencians, especialistes en literatura catalana en general i en la novel·la de Joanot Martorell en particular; i que estigué organitzat pel Dipartimento di Filologia, Letteratura e Linguistica de la Università degli Studi di Verona i per l’ISIC-IVITRA de la Universitat d’Alacant. A l’acte d’obertura, Anna Maria Babbi, coordinadora de l’incontro, remarcà l’europeisme de l’obra que centrava les jornades, capaç de superar fronteres i agermanar cultures, i dedicà unes paraules de record…
Cosas de que todos los demás libros de este género carecen: Tácticas militares y guerra asimétrica en el episodio de Guillem de Vàroic en el Tirant l…
2010
El comienzo del Tirant parece violar muchas de las normas del ideal caballeresco literario. Para defender las Islas Británicas de una invasión musulmana, el Conde de Vàroic protege la ciudad con «bombardes, balestes e colobrines, e spingardes e molta altra artelleria» (v, 125). Como las tropas invasoras poseen una ventaja numérica de cincuenta a uno, el Conde también recurre a la llamada guerra asimétrica para vencer a un enemigo muy superior. El Conde emplea la alta tecnología—atacando el campamento sarraceno con artefactos incendiarios improvisados—y también la baja—dejando abrojos de cobre en el campo de batalla. El Conde entonces convierte el terreno de guerra en un inhibidor de fuerza,…
Diego de Gumiel, impresor de Tirante el Blanco en 1511, y la presencia de las islas Canarias en la traducción de la novela
2011
El artículo repasa la trayectoria de Diego de Gumiel, impresor en Barcelona hasta 1501, fecha en que se traslada a Valladolid. Allí imprimirá, en 1511, la traducción castellana de Tirante el Blanco. Pese a la relevancia que le concede Miguel de Cervantes a esa traducción, solamente se conservan dos ejemplares y muy pocas noticias. Se estudian las diferencias entre las portadas de ambos ejemplares. Se destaca la presencia en la novela del gran rey de Canaria como conquistador de Inglaterra, motivo seudo-histórico procedente de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth.
Els triangles amorosos i l'amor cast. Alguns paral·lelismes entre la novel·la grega antiga i ¨Tirant lo Blanc¨
2018
Malgrat la distància temporal, cultural i lingüística que separa el Tirant lo Blanch i la novel·la grega antiga, es poden establir paral·lelismes evidents en personatges, escenes i motius, pel que fa al tractament de l?amor. En el present article ens centrem en l?enamorament de la parella de protagonistes de la novel·la de Joanot Martorell i de la novel·la d?Aquil·les Taci, Leucipe i Clitofont (s. II dC), i en algunes fites pel que fa al progrés de la seva relació amorosa. A continuació, analitzem els personatges de l?emperadriu i la Viuda Reposada, amb el mirall de les dones adúlteres de les novel·les Leucipe i Clitofont i Etiòpiques, com a protagonistes dels respectius triangles amorosos…
Educación sentimental, humorismo y nuevos modelos femeninos: Plaerdemavida («Tirant»), Triola («Platir») y otras doncellas confidentes en libros de c…
2020
En el presente artículo se analiza un estereotipo femenino de los libros de caballerías, el de las doncellas confidentes, desde la perspectiva de la función didáctica que desempeñan en el ámbito sentimental y erótico respecto a sus amigas. Enfocando algunas figuras concretas, como Plaerdemavida en Tirant lo Blanc y Triola en Platir, se considera el valor del humorismo en la asunción de un papel educativo que posibilita el establecimiento, por parte de estas mujeres, de un juego con el concepto de amor y de sexualidad. Dicho juego participa en la creación de un paradigma de conducta femenina que se escapa de las normas convencionales para abrazar también costumbres potencialmente transgresiv…
El Tirant lo Blanch i les seues traducccions anteriors al segle XIX:: Aspectes de recepció i de traducció
1997
On the basis of the premise that every translation is a recreation to a great extent, the author studies the translations of Tirant lo Blanch into Castilian, Italian and French made before the XIXth century. By means of the comparison of texts and the analysis of quotations, notations and, in general, all the difficulties found in the different manuscripts where these translations are kept, Vicent Martines elaborates a history of the reception by these three cultures of the Valencian novel. Through this history we can find out that Tirant lo Blanch was not very different from a chivalresque book of this period (as regards the typographic solutions, the format and the publishers' and transla…
Els diàlegs matrimonials de la casa de Borgonya i els emblemes amorosos al Tirant lo Blanc
2011
Les «invencions poètiques» o «lletres d'invenció» van complir un paper distintiu i ornamental, complementari del dels emblemes heràldics, que identificaven famílies o eren símbols d'afirmació política. L'estudi tracta de posar en relació el joc poètic i simbòlic de les divises i mots que Tirant i Carmesina, els protagonistes de la novel·la 'Tirant lo Blanc', duen brodats als vestits, amb tot un repertori d'intercanvis cortesos, igualment emblemàtics, entre personatges històrics de la més alta aristocràcia i reialesa europea. En concret, trobem el diàleg entre les divises de Tirant i Carmesina (algunes de les de Tirant semblants a les del rei Magnànim) inserit plenament dins la tradició borg…
El papel de la música en el Tirant lo Blanch (Valencia, 1940)
2010
Este artículo presenta, en su contexto, las relativamente escasas alusiones a la música que encontramos en Tirant lo Blanc. Se analiza la presencia constante de la “trompeta” en la obra. Y se comprueba cómo la novela aporta un excelente testimonio sobre la circulación de un ingente repertorio musical que jamás fue escrito y que, en todo caso, fue escrito muy tardíamente o de forma marginal: el específico de los ministriles, fuesen instrumentos altos o bajos, danzas y en general música funcional; e igualmente testimonia un importante repertorio vocal de tradición oral o de carácter efímero.
Con li suoi vestimenti asciugare il morto viso della salata acqua, e bagnarlo di molte lagrime: la "Fiammetta" en el "Leànder y Hero" de Roís de Core…
2005
The «Elegia di madonna Fiammetta» has an evident impact of the story of Leandre and Hero, especially in the moments in which the lady suffers while waiting for her lover, who never comes. Fiammetta makes obvious this parallelism on several occasions, and manages to invent an end for the story loaded of pathos. Joan Roís de Corella realises about this relationship between both two works and makes the inverse path: he uses the tone and some narrative elements of the Elegia for writing his Leander and Hero. It is demonstrated that the so contreversial end of Corella’s story is not original of the Valencian, but it also depends on Boccaccio’s text
Corella i el «Tirant»: qüestions d'intertextualitat
1998
The article points out that the presence of Corellian fragments in Tirant does not only affect his published works,but also those that were never printed and that must have been orally transmitted. The author finds evidence of oral performance, and of a constant amplifying and simplifying process of a hypo-text, which seems to reflect an ornamental, free and creative use of paragraphs that does not influence the narrative flow.