Search results for "València."
showing 10 items of 668 documents
El nacimiento de la primera Universidad de la Compañía de Jesús
2013
Català: Fundació del Col·legi-Universitat de Gandia, el primer projecte universitari dels jesuïtes, segons un model després exportat a Messina i altres ciutats, afavorit per la necessitat de comptar amb bons predicadors i defensors de l’ortodòxia. Malgrat ser considerada una universitat “menor”, Gandia va competir i es va enfrontar amb l’Estudi General de València. Paraules clau: Estudi General de València; Universitats s. XVI-XVIII; Universitat de Gandia; Universitats jesuïtes. Castellano: Fundación del Colegio-Universidad de Gandía, el primer proyecto universitario jesuita, según un modelo posteriormente exportado a Messina y otras ciudades, favorecido por la necesidad de contar con bueno…
Les senyories valencianes dels comtes d'Urgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327 : renda i jurisdicció
2015
El nostre estudi sobre la creació de nous espais feudals al regne medieval de València pretén analitzar les coordenades que puguen explicar la sorprenent desfilada de personatges, sense dubte importants, propietaris dels senyorius amb un potencial econòmic -encara desconegut- i avesats a una presumpta marginació a causa del profund desconeixement que els afectava. Els senyorius de Xiva, Bunyol i Xestalgar, eren en mans de llinatges molt importants de la monarquia catalanoaragonesa, per tant, el descobriment de la seua font de riquesa esdevé una tasca fonamental. L’estudi de la riquesa, la jurisdicció i el poder dels barons, ha de permetre que analitzem la confrontació entre els poders senyo…
Cambio tecnológico, privatización y recuperación de la autogestión comunitaria del riego. El caso de Senyera (València)
2018
[ES] Los procesos de cambio de tecnología del riego están facilitando la penetración silenciosa de la empresa privada en los sistemas de gestión colectiva del riego en numerosos lugares de España y otros países mediterráneos. Este artículo analiza este fenómeno a partir del caso de estudio de Senyera (València), siguiendo la privatización, la disputa y la posterior recolectivización de la gestión por parte de los usuarios del riego. El trabajo muestra como la privatización menoscaba la autonomía de los agricultores y eleva los costes de gestión en un contexto de escasa transparencia. También revela la capacidad de los regantes para reelaborar su pasada acción colectiva, dando lugar a una nu…
Textos mèdics, morals i culinaris en un còdex valencià excepcional. Anàlisi del ms. 216 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València
2015
[cat] Estudi i proposta de reconstrucció del ms. 216 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Es tracta d'un còdex de la primera meitat del s. XV, actualment restaurat, que ha patit importants pèrdues de folis, mentre que altres han estat relligats en ordre incorrecte. El volum conté obres mèdiques i doctrinals, com ara traduccions catalanes del Thesarus pauperum de Pere Hispà, del Macer floridus d'Odó de Meung o del llibre II dels Disticha Catonis, i també obres escrites originalment en català, com el Llibre de Sent Soví i els Mil proverbis de Ramon Llull. El mal estat del volum ha dificultat la constatació d'alguns aspectes relatius a la seva constitució, que apunten vers…
De la tardor medieval al Renaixement: aspectes d'una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana
2003
Review and contextualisation of biographical, bibliographical, linguistic and ideological facets of Martí de Viciana el Vell (the elder) and his grandson Rafael Martí de Viciana (with special attention to linguistic attitude). By contrasting them, it serves to throw into relief the great cultural and sociolinguistic mutation in the heart of the classes dominating the kingdom of Valencia at the end of the 15th century and beginning of the 16th, caused by important political and social changes.
L'escrivania municipal de València en els segles XIV i XV. Notes i documents
1993
The influence of the Royal Chancellery, based in Barcelona, on the creation and evolution, from the xivth c. onwards, of a model of Catalan prose has already been convincingly established. This article offers new evidence of a parallel role played by some professional scribes of Valencia's town Council.
Valencia y los aragoneses en la baja Edad Media : la ruta del trigo
2002
The author shows how cereal imports from southern Aragon into the Valencian kingdom encouraged contact between medieval Valencians and Aragon. Through the documents collected, we can observe the links between southern Aragon and Valencia, discover the specific geographics of such contacts, and see how the arrival of imported products opened the path for the penetration of Aragonese linguistic material. The paper also offers a number of Aragonese toponyms adapted into Catalan, drawn from the documents presented.
Joaquim Aierdi i les «Notícies de València i son Regne» (1661-1679)
2001
The present article is an attempt at making the recent work by Joaquim Aierdi, the most interesting Valencian chronicler of the second half of the XVII century, better known to a wider public. Information is given about the author and the contents of his work.
Contacte lingüístic entre el català i el castellà a la València dels segles XVIII i XIX
1996
Joaquim Martí Mestre studies several phenomena of linguistic contact in the valencian context of 18th and 19th centuries, such as linguistic interference, code switching, code mixing, as well as the problem of the functions, conditions and sphere of use of the languages, Catalan and Castilian in this case, and linguistic attitudes and social values related to each language in contact.
Aproximación al estudio de las procedencias y los antiguos poseedores de la Biblioteca Histórica de la Universitat de València (1785-1837)
2023
La Biblioteca Histórica de la Universitat de Valencia se creó a finales del s. XVIII a partir de la donación de Francisco Pérez Bayer. El presente trabajo aborda de manera sucinta las diferentes vías de ingreso de libros en los primeros años de vida de la biblioteca, desde su fundación hasta 1837. Los tres mecanismos principales fueron las adquisiciones, las donaciones o legados y el caso de los libros procedentes de los conventos desamortizados